els nou mesos d'embaràs

ELS NOU MESSOS D’EMBARAS: cadascú viu l’embaràs de forma diferent. I això vol dir que hi pot arribar a haver diferencies abismals d’una dona a una altra. Hi el embaràs estàndard: comences un dia amb vòmits, tens sospites(oh deu!! Com haurà passat?!?!?!), et fas la prova, i just al veure les ratlletes t’envaeix una felicitat que mai abans havies experimentat i passes a veure la vida de color Rosa. La panxa va creixent, i es una sensació genial sentir com alguna es mou dins teu, és el misteri de la vida. L’embarassada està radiant i està guapíssima, tot li queda bé i llueix la seva panxa orgullosa. Es una època meravellosa. La més meravellosa de totes.

El MEU cos embarassat:

MES ZERO: El primer embaràs va ser buscat, però inconscient. Vaig provar a veure que passava i es veu que va passar a la primera. No m’ho esperava!!!!. El meu segon embaràs va ser buscat, convençuda que vindria a la primera, però no...i quan em va venir la regla vaig tenir un moment de frustració, però desprès em vaig riure de mi mateixa, que tonta, el primer cop havia estat casualitat, a partir d’ara miraria lo del cicle de la ovulació i tot això i ja vindrà quan vulgui, no tinc pressa perquè no sé si en vull un altre ja. La següent regla  no em va venir.

MES U:

 Pel primer embaràs feia conya:” aix, a veure si estaré embarassada,eh?? Recordes aquell dia!!??jajajaja, era Sant Josep i anàvem beguts!jajajaja, t’imagines??”.Vale, ja han passat dies, son les 23 i està tot tancat, però, el dubte no em deixa viure. Vés al Hipercor i compra un test d'embaràs, el més barat. Diu que s’ha de fer a primera hora del matí, però...si estic prenyada ho estaré tot el dia,no?. Jo faig la prova. Sí. Estic embarassada. Que perquè ploro??!!! Estic acollonida!!! No estic preparada!! Això serà per sempre!!!!perquè no estic feliç com a la tele!!!!!Estic acollonida!!!”noooooooooooooooooooooooooo!!!!!

Segon embaràs:” para el cotxe aquí que compraré a la farmàcia el test. Bon dia, un test d'embaràs. El mes barat. Gracies. Ja he pixat. Està al Bany esperant. El mòbil em sona: hola Marta!! Que tal??Estàs embarassada!! Tia!! Que guai!!!( de mentre es mostren les dos línees al meu test, li ensenyo al pare mentre mantinc una conversa amb l’amiga)...Ok guapa, doncs ja quedarem, moltes felicitats!!!!... Tio, que jo també estic prenyada,fem una foto o alguna cosa?Vaja, Aquest cop, tot i ser buscat, tampoc em sento feliç ni desbordada de sentiments.

MES DOS: Tant en un com en l’altre embaràs em repeteixo: estic embarassada!! Que guai!! He d’estar feliç!!però....perquè no noto res diferent?? Aviat vindran els vòmits i em ficaré més al paper, suposo.

MES TRES: ostres!!! Com pot ser que tingui panxa!!! No vull que es noti!! A ma mare no se li ha notat fins als 6 mesos!(és el que m’ha dit) ho hauré de fer públic. Em molesta fer panxa de gorda, no d’embarassada.

MES QUATRE:Vale, sóc l’única dóna del món que té una panxa tan gran als 4 mesos. No m’agrada fer aquesta panxa, que vols que et digui. No estic més feliç. No estic més guapa, és més, estic horrorosa.

MES CINC: el crio es mou! Quin ensurt!!!A la eco em confirmen el sexe, del primer que volia una nena, em diuen que es nen, i del segon, que ja m’havia fet a la idea que seria un altre nen, em diuen que es una nena. Vale.Guai. L’Oscar s’emociona amb les ecos .Jo no...és més, no veig el que diuen. No veig res, un fons negre i algo gris.Ai!! que bonic!! Es això!!!!?????NO?ah..que es la paret de l’Úter??Doncs vaja, no es mou gens..Ah? que no para??però...això..no era l’úter?Vale Vale. Si, molt guai, ja m’ho miraré a casa.

I marxo cap a casa amb la sensació de ser una dona insensible que mai podrà estimar als seus fills. Ho hauré de fer veure?

MES SIS: Vaja...no para de moure’s....que divertit,eh???Ja es podria estar mes quiet. Vaja, ara no es mou!!!!que passa!?!?!?!?! Li ha passat algo!?!?!?!?!

MES SET:si, ho sé, però no...no he sortit de comptes encara, només estic de 7 mesos, si, la panxa es gran...molt gran, ho sé...i ta mare, be??

MES VUIT: No vull sortir de casa, totes les dones embarassades, menys jo, tenen roba que els hi queda be, jo no..no tinc res que posar-me, tot em queda fatal, totes estan guapes i jo estic deformada, inflada, gorda i l’únic que vull es hivernar i esperar a casa el dia del part.

MES NOU: Deu!! Si no surt ja no podré resistir mes, no puc dormir, no puc pensar, no tinc les coses ordenades ni res preparat, però vull que vingui ja. No tinc ganes d’enllestir, no tinc ganes de fer res, només esperar i la resta ja ho faré, tot el mateix dia, que sempre he estat així jo. Ara no canviaré....

PASSADA LA FPP: D’acord, sóc la humana amb el temps de gestació semblant al dels elefants. Dec ser un cas d’estudi. La gestant amb la panxa mes gran i la duració de l’embaràs mes prolongat. Totes pareixen a les 40 setmanes o menys, jo no.

Hi ha mètodes per provocar el part. Ho he trobat a Sant Internet. Pel primer embaràs vaig provar: caminar i caminar, pujar escales, pujar escales de costat(visc a un 6ª),menjar picant, menjar molta xocolata(per aquesta regla de tres hagués parit a la setmana 1 de gestació), menjar calent, menjar molt calent(fins escaldar-me), dutxar-me en aigua calenta, perdó, bullint i em vaig deixar lo de tenir relacions sexuals. Ho sento, sé que hi ha dones que poden, però jo, al ser la mes embarassada del món, sóc un cas a part i no sé com fer-ho, es físicament impossible.

Pel segon embaràs estava convençuda que vindria a la setmana 38.Es retardava,ja estàvem casi a la 40... però mai faria totes les tonteries que vaig fer pel primer embaràs. Estava a la setmana 41, caminava 3 km diaris perquè volia, les dutxes amb aigua bullint sempre m’han agradat, les escales, tothom sap que de costat es pugen millor quan estàs de 41 setmanes i el picant sempre m’ha encantat!!!!He de confessar que pel segon, vaig comprar-me unes herbes que les “velles” deien que funcionaven, i tot i la por de saber que allò podia ser contraproduent, me les vaig prendre!!!

Faci el que faci, els dos embarassos a la 41+6.