dijous, 28 de febrer del 2013

La dentició


El nen mossegava de ben petit a la cara de la mare, es mossegava les mans, es ficava coses a la boca, tot el que aconseguia agafar, era per ficar-s’ho a la boca(era l’únic nen que ho feia, clar, la resta de nadons MAI ES FIQUEN RES A LA BOCA). I la veu de l’experiència, en aquest cas la sogra:

-Aquest nen aviat farà les dents!!! A l’Oscar(pare de la criatura) li van sortir als 3 mesos!!!

-vols dir tan aviat? No et fallarà la memòria?

-No, ho recordo perfectament!! Que si era la boda a Galicia de...(no recordo qui deia), i que al tornar se’n van adonar, i que...etc etc etc, que clar, tenia 3 mesos perquè es recorda de la data de la boda....

 

Jo he de fer esforços per recordar quan es va casar una de les meves millors amigues, fa més de 5 anys....

 

En fi, que va arribar el dia 22 de maig, la boda d’una amic meu, i just abans de pujar al cotxe, estàvem al poble, ma mare va dir: ostres!! Aquest nen té una dent!!

Sí sí, el nen va fer la seva primera dent, als 5 mesos i sempre ho recordaré perquè va ser per la boda del Ramon i la Marta!!

 

La nena als dos mesos va començar a irritar-se-li molt el culet, feia moltes babes, i el culet era exagerat, casi en sang!! Als dos mesos, la veu de l’experiència de ma sogra un altre cop:

-Això son de les dents, a la Carol, cada dent una diarrea i el culet encetat.

Als tres mesos, la nena tornava a tenir el culet irritat pels mocs, però no:

-Això son de les dents, a la Carol, cada dent una diarrea i el culet encetat.

Als 4 mesos un altre cop, refredada i mocs i culet encetat, però no:

-Això son de les dents, a la Carol, cada dent una diarrea i el culet encetat.

Als 5 mesos, un altre cop, la nena sempre amb el culet encetat, provant totes les cremes de “ a mi l’única que em va anar bé va ser...” de totes les persones a les que els hi explicava el tema, provant receptes magistrals, etc etc...fins que vaig aprendre que lo millor es no posar crema si no és en cas extrem..i deixar el culet enlaire tot el que sigui possible.

 

Als 6 mesos , per la festa de Quintos del poble, St Antoni, ma mare va dir: Aquesta nena té una dent!!!

Quan li vaig dir a la sogra va ser:

-Ja ho sabia, feia dies que tenia el culet encetat!

dimecres, 27 de febrer del 2013

L’arribada de la germaneta, com gestionar el tema:


Matí:

Veus que petita??? Oooooooooh, que petita,eh, Carinyo??tu també vas ser petit com ella. No tant per això, però també eres un “bebito” !

No li fiquis el dit a l’ull , amor, que a la germaneta li molesta,Sí, si que li molesta. No, no li agrada, no, tampoc cal que la xupis. Que no la xupis!!!!.
No, tu no pots menjar pit, ja t’ho he explicat mil cops!!. No molestis a la germaneta mentre menja.

Anem a canviar a la germaneta? Si? No li donis cops a la panxa!! Eh que a tu no t’agrada? A ella tampoc!!i a mi tampoc m’agrada que ho facis! No cridis, que ara la mama està canviant a la germaneta. No , amor, ara no puc jugar, que estic canviant a la germaneta i després ha d’anar a dormir. Jo la fico a dormir i de mentre m’esperes aquí i quan surti, jugarem els dos solets! la mama i el nen!!que be!!!

No carinyo, espera fora l’habitació, que la mama fa dormir la germaneta, no cridis, que la germaneta plora perquè vol dormir i ara si ets aquí no vol dormir, vale, fica’t al llit del papes i dorm també tu. Dorm en silenci! No saltis al llit! Jolines!!mira la teva germana com plora! No pot dormir! Vés al menjador i t’esperes a que surti i jugarem només els dos sols! Vés cap allí o et faig quedar al racóooooooooooooooo!!!!!!!

( i la petita plorant a ple pulmó)

 

Migdia:

Venga, ara dinaràs!! I mentre el meu nen gran i guapo dina solet, perquè ja ets molt gran i ja saps menjar solet, la mama li dóna el pit a la nena un altre cop. Uix, ves menjant amor, que la petita s’ha cagat tota i he d’anar a buscar roba de recanvi..aix...aquesta germaneta, és una cagona,eh??

(al tornar em trobo tota la taula, la cadira, la paret, la cara, les mans i la roba del meu príncep ple de llogurt).

 

Tarda:

Mira, que aviat vindrà el papa i podreu anar al parc!!!, ara la mama dinarà, vale??no carinyo, és que la mama té gana, tu juga solet i després, quan acabi de dinar, juguem els dos, d’acord?

Veus que be ara que la germanet dorm que puguem jugar els dos solets...uix..espera un moment que plora la nena, si si que hi he d’anar, i no, tal com dius, no la puc deixar soleta i fer veure que no la sento.

Noooooooooo, un altre cop t’has pixat damunt!!!??????perquè ho fas això?Vale, va, no ploris, no passa res...mira, veus, ara la germaneta s’ha despertat un altre cop i no podrem jugar. A veure quan ve el papa,eh??

 

Nit: Vale, pues dóno el pit i et porto a dormir jo, si no vols que ho faci el papa, ja ho faré jo, però espera a que acabi de donar el pit, va, que dormiràs al teu llitet de nen gran!!un conte? I tant.......un altre? I tant!!!....un altre no ja, que ja t’he n’he contat dos. A dormir!!

Què fas despert?!?!?! Són les 3 de la nit amor!! No!! No és hora d’esmorzar!!la nena s’ha despertat perquè és un bebè i menja per la nit també! No!!, tu no...no cridis!! Que despertaràs els veïns!! Vale!! Fica’t al llit dels papes però estigues quiet!!!

No, encara no es l’hora!! Són només les 5 de la matinada!!La nena plora perquè té gana!! Dorm!! I si no vols dormir al llit dels papes, te’n vas al teu llit un alter cop!!!

Oscaaaaaaaaaaaaaaar!!!!aixeca’t!!!!

 

Matí: Veus que petita??oooooooh, que petita,eh??, etc etc etc

 

Només fan falta tres dies així, de no dormir i d’intentar gestionar els problemes de casa amb paciència i comprensió, i al tercer dia, surt l’ogre que portes dins, i vas per casa despentinada,amb unes ulleres que et toquen als llavis, amb les tetes fora, mentre amb un peu jugues a camions i amb la mà que et queda lliure  fas el dinar per al teu fill, ja saps que tu pots subsistir amb un pot de galetes de xocolata  i en els 5 minuts de pau quan arribi el pare, menjaràs compulsivament tot el que trobis al teu pas, així recuperes forces!!i et passes el dia cridant com una boja.

Et l’única mare amb dos fills en aquesta situació???

 

Per sort, un dia coincideixes amb una amiga, que també ha estat feliçment mare del segon, i li dius:

-tia, ho porto fatal jo, m’és igual el que diguin, no puc!! Es horrible!!!

I ella diu aquelles paraules meravelloses:

-Ostres tia, sort que m’ho dius, pensava que era la única que havia pensat en anar al psicòleg!!

 

 

com explicar al teu fill que les coses no es trenquen


Les coses de casa, s’han de tractar bé, fill meu, perquè si les toquem, poden caure, o si hi fiquem eLs peus damunt, s’embruten, o si els hi tirem alguna cosa, es poden trencar.

Hem de vigilar i no donar cops, vale?

 

El meu fill, es queda solet al menjador jugant amb les seves coses, mentre jo estenc la roba,li encanta jugar a que és Sant Jordi i matar al Drac per salvar a la princesa.

Estic estenent la roba.

Sento el meu fill com crida: Marxa dolenta!!marxa!!!aaaarrrgg!!! no podràs entrar!!!!

 

Arribo al menjador i veig al meu fill, amb una antena trencada d’un cotxe teledirigit a la seva mà,atacant a la bruixa, per a que no entrés a casa.

 
L’únic problema és que la bruixa surt a la TV, a la nostra tele, a la nostra TV de 42 polsades, a la nostra tele de pantalla plana, que fa que la bruixa sembli realment dolenta!!!

Veureu la imatge molt nítida, com si sigués real


I tant que es veu real!!! I El meu príncep ha atacat a la bruixa que semblava  que volia entrar per aquella finestra!!!
 
 

Però que has fet!!!???Què t’ha dit la mama?!?!?!?!?! Jolines Otger!!! Has trencat la pantalla de la TV!!
Au, ara vés al racó a pensar que has fet! I ara com veurem els dibuixos??això no es fa!! No es dóna cops a la TV!!

És que la bruixa era dolentaaaaaaaaaaaaaaa, mamaaaaaaaaaaa(plorant la criatura)

Pues si veus una altra bruixa, primer has d’avisar a la mama!! Que jo els hi faig la mirada de la por i se’n van totes!!!(és un dels tants súper poders que tinc ara, des de que sóc mare)

 

I ara, tenim una tele encara millor, amb la pantalla més plana,de la generació 6º, que fa tot allò que sempre hem necessitat que faci la TV.... quin greu li va saber al pare quan li vaig dir que hauríem de canviar la TV!!!

 

 

Estrenyiment en nadons


Dia 1:

conversa telefònica núm. 1:

-Lluís(pediatra del meus fills), el nen va fatal, pobret, fa dos o tres dies que no pot i ja no sé que fer!!

-Fa lactància matern exclusiva?

-sí, per ara sí.

-doncs no passa res, esperem uns dies a veure com evoluciona, de mentre el que pots fer és fer-li massatges abdominals al costat dret, en sentit de les agulles del rellotge, i també agafant-lo dels genolls, prémer les seves cametes cap a l'abdomen.

-I si fent tot això no fa res?

-Prova de donar algun tipus d’ infusió de les que hi ha al mercat per a bebès i esperem a veure.

Conversa Telefónica numero 2:

-Sí , mama, te restrenyiment, pobret, fa dos dies que no va.

-Què dius?!?!?!? Home!!! això no pot ser!!! que no veus que no és normal!! porta'l al metge!

- ja li he comentat i em diu que esperi...

-Mira, pues lo Toni també en tenia de petit i la Fina feia lo que feia yo, amb un bastonet o un misto,fiques oli d'oliva i li fiques al culet, així farà!

- vale , ok(passo de fer això!!!)

Dia 3:

-Lluís( ja dins la seva consulta), no hi ha manera, pots mirar que passa??

-Be, no passa res, en els nadons que fan lactància artificial es pot provar de canviar la llet, en els de lactància materna no. Podem esperar un  dia més i anar fent massatges, si voleu, us faig la recepta dels supositoris de glicerina i això farà que estovi més les “heces” i segurament farà si l’ajudeu amb les cametes.

A casa: oscar, ja ha fet!!! Mira que dur!! Fes una foto i li ensenyem al pediatra a veure si es normal això tant dur per a un nen!!!hi ha sang??? Pobreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeet!!!

 

A partir d’aquell moment es torna un calvari seguir el rellotge biològic del teu fill, mirant els dies que fa caca o no. Quan li introdueixes les papilles(perdó, farinetes), estàs esperant a que pugui menjar les bledes, que tothom t’ha dit que són ma de sant...i tu venga fer-li bledes a la criatura!!que ja té la cara de color verd, a punt de convertir-se en “la massa” de la clorofila que té a les venes!!

 I després, un dia per la tele diuen que les bledes porten massa nitrat o a saber què i que es controli el consum!! Perqueeeeeeeeeeeeeeee?!?!?!?!?!?!

I ara que faré!!!???

 

Mira que fa el nen..està plantat i prement les cames...sembla...sembla...oooooh, fill meu!!! No vols fer caca??? No t’aguantis!! Que és dolent!!!caca bona!!!

 

I a partir d’aquest punt, acabes ficant a la criatura que encara ni camina, cada dia a la mateixa hora assegut al orinalet per a provocar-li ”el seu moment All bram’s”

dimarts, 26 de febrer del 2013

Embaraç i Augment de pes

No volia escriure gaire cosa més pel que fa a l'embaràs.

Però he recordat aquest tema important. Per mi.

Diuen que has d'aumentar  de 9 a 12 kilos. I una merda!

A Sant Internet vaig trovar aquesta font, a la pàgina web de babycenter:

Si tenías un peso normal antes del embarazo (un IMC entre 18.5 y 24.9), debes aumentar entre 25 y 35 libras (11,5 a 15,9 kg), subiendo entre 1 y 5 libras (entre 450 gramos y 2,3 kg) durante el primer trimestre y alrededor de 1 libra por semana durante el resto del embarazo.

Si en el momento de la concepción estabas por debajo del peso normal (un IMC de menos de 18.5) deberías aumentar entre 28 y 40 libras (12,5 a 18 kg).

En caso de que antes de quedar embarazada tuvieras sobrepeso (un IMC de 25 a 29.9) deberías aumentar entre 15 y 25 libras (7 a 11,5 kg). Si eras obesa (un IMC de 30 o más alto), deberías subir entre 11 y 20 libras (entre 5 y 9 kg).


http://espanol.babycenter.com/a600052/aumento-de-peso-en-el-embarazo#ixzz2M0kNfqSQ


Pels dos embarasos he tingut una gana bestial, com si s'acabés el món. I res de tenir gana de coses sanes, que és lo que "demana el bebè".No.Gana de menjar xocolata,gana de menjar pastissos industrials, gana de donuts, de donuts de xocolata, de pasta a la carbonara, de entrepà de pernil(que si dius entrepà, engorda menys),de xocolata calenta amb xurros, i amb melindros. Gana de tot lo que no és sa.

I he passat nou mesos de remordiments de consciència: no hauria de menjar ni tant, ni tant malament.
21 kilos pel nen, 16 per la nena.

Moltes amigues meves, han engordant lo mínim, tot i ser esquelètiques des del principi.
No les soporto. Però les he d'estimar, quin remei.

Fan que em senti culpable de no cuidar-me.

He estat embarassada dos cops i ara sé que quan estàs embarassada: menja lo que vulguis!!!

L'Esforç, la voluntat i la gana, ja la passaràs desprès.

He dicho.

dilluns, 25 de febrer del 2013

Primeres febres, primers cops




Febre (pels dos fills igual):

16:55:Què li passa a la criatura? Està molt paradeta...i te les galtones vermelles...ostres, tindrà febre?? Porta el termòmetre...ostres....si....38...

És febre a partir d’ara o ens hem d’esperar? O 38 per la criatura encara no és febre? Home, deu ser com per mi 37, i estic morta.

17:25:Torna-li a posar....ummm...38.5, vale, oficialment febre.

El metge ens va dir que roba fora, fresqueta i a veure si baixa.

17:30:Torna-li a posar...38.5..vale...quanta estona hem d’estar així??

17:35:Torna-li a posar...38.3..ha baixat..no cal donar-li res..o si?Quanta estona esperem a que estigui sense roba...

Està tan paradet/a...mira quins ullets...mira com ens mira...ens està dient que som mals pares perquè no el portem al metge....

17:37:Truquem al metge?

17:38: Torna-li a posar..38.4...ostres!! ha tornat a pujar!!que fem???

I tant, no esperem mes!! Porta el paracetamol!!

Ostres, el nen ho vomita com a la peli del exorcista!! Què fem??!!!!! Li barregem amb suc? Banyem-lo!!!(es intolerant al paracetamol)

:17:50 Vale, a la nena li ha baixat ja...

18:00 :Torna-li a posar....

 

Primer cop(de cop, no de “primera vegada”, sinó primera “lesió”):

La nena encara(toco fusta) no s’ha donat cap cop fort.

El nen....ufff....és el nen amb més cops al cap que conec...s’ha arribat a donar tants cops al cap i li han sortit uns nyanyos tant besties, que fa por de veure i tot. El primer cop (tant de lesió com de primera vegada)vam anar directament al metge, clar, i ens va dir que no ens preocupéssim, que no seria res, que l’observéssim per a veure si feia algo diferent a lo habitual o si tenia mes son de lo normal.

Ostres...”algo diferent a lo habitual”!! Pues si és una caixa de sorpreses!! Més son?? Si...cap al tard tenia son, era normal??histèrica estava.

 

Al segon cop, vaig trucar al metge, i el mateix procediment.

Al tercer cop, ja no vaig trucar, però el vaig observar

Al quart cop, ja ni el vaig observar

Al quinqué cop, em vaig començar a preocupar per tants cops

Arribat el cop número....no sé...molt alt, vaig arribar a plorar, pensant en allò que diuen: Aquest és tonto perquè de petit es va donar molts cops al cap!!

Sort que dia a dia estic veient que no té cap efecte en ell, és més , cada dia aprèn més coses i és més intel·ligent.

Un dia em vaig adonar que tenia una cosa dura a la pell, davall del front, el vaig portar al metge, em va confirmar que era una durícia dels cops.

Ara fa uns mesos, va començar al cole, i...a la primera setmana, em van trucar que el meu fill s’havia donat un cop al cap.

-no passa res,-vaig dir jo-

-sí...es que li surt molta sang i li han de posar un punt.

És el típic nen que hauria de portar sempre xixonera.

Desenvolupament Psicomotriu del segon trimestre


Segon trimestre:

-Ficar-se els peus a la boca i voltejar:

Amb el nen(primer): has  vist Oscar??has vist???? El nen ja es dóna la volta ell sol!! I només té 5 mesos!!!!Estic flipant!!! Es més guapo aquest nen!!!(Que hagi donat la volta gràcies a que jo l’hagi deixat semi de costat al sofà, just cap a la zona on fa pendent, no hi té res a veure!!)

Amb la nena(segona): Ostres, aquesta nena ja té 6 mesos i mai es gira...bueno...diuen que les nenes fan la psicomotricitat més tard....no tindrà cap problema,no???em pensava que al ser la segona, ja es donaria la volta sola només arribar a casa per esquivar a son germà!!.

-coordinació ull-mà i primers intents de prensió voluntària:

Amb el nen(primer): mira...fes una foto mentre agafa el xumet, per a que es vegi be!! Mira...ho veus??? Si vol agafar-me la mà!!, fes foto!!! Mira!! Corre!! Fes foto com intenta acariciar-me!! has fet foto?? Ho has agafat be??

Amb la nena (segona): No carinyo, no t’estira els cabells la germaneta!!! Es que et volia tocar el cabell. No carinyo, no t’esgarrapa, és que t’acaricia!!! Veus carinyo?la germaneta et vol agafar el xumet perquè veu que ets massa gran i ja no n’hauries de dur i ella és un bebe!!!

 
- Durant aquest trimestre el nen pot seguir amb la mirada el moviment dels objectes i les persones. Mostra interès per les cares: els ulls i els moviments de la boca.

 I quan ho fan, quan et miren amb atenció, et fan sentir la persona més important del món!

- Somriu més clarament a les persones que tenen cura d’ell. Comença a fer riallades i gaudeix dels jocs corporals.

Les primers riallades del nen, van ser jugant amb el pare, de fet, va ser perque jo vaig pegar a son pare! I li va fer tanta gràcia, que a partir de llavors vaig trovar excusa per donar cops a l’Oscar cada cop que em venia de gust!! Era per fer riure al nen!

Les primeres riallades de la nena, van ser mirant com jugaba el seu germà!! i jo, per si de cas, vaig tornar a donar un cop a l’Oscar, que segur que s’ho tenia merescut!

- El nen comença a fer diferents sons i a gaudir

Gaudir l’infant? Si, suposo que també, pero….aquell primer papa del nen(que mai ningu ho va saber) em van propulsar a repetir.li mil cops al meu fill: ma-ma! fins que en un no res va dir: ma-ma!! aix…..que bonic que sigués ma-ma les seves primeres paraules!!!

Amb la nena no me la volia jugar, i just fer els 6 mesos, vaig recordar que aivat diría papa o mama o tata i em vaig esforçar en repetir.li mamamamamamamamamamamamamamamama, fins la sacietat. Les seves primeres paraules van ser ma-ma, ara farà questió de 15 dies, ja casi fets els 7 mesos.

 
-Cap a finals del trimestre pot començar a mantenir-se assegut recolzant les mans al davant de forma estàtica

Sí, els meus dos fills ho han fet, però, ningú m’havia avisat que queien cap al costat i els dos(per la nena va ser estant sola amb la sogra) han caigut de costat i s’han fet el primer nyanyo, molt petit, insignificant, però tant important a la vida d’una mare. La primera vegada, que “has patit tant”.



I totes, però que totes aquestes proeses tan importants i tan interessants les compartiràs amb la resta de la gent, perquè a tu et semblen uns avanços impressionants, sense adonar-te que, ni a la teva millor amiga, això li interessa lo més mínim!!!

Desenvolupament psicomotriu del primer trimestre


Primer trimestre:( axó segons un resum fet pel hosp. taulí)

Durant el primer trimestre ja es donen els primers indicis de comunicació:

 

-fixació ocular sobretot a les cares familiars

Aix..quins ulls mes blaus!! A qui haurà sortit??ah…la majoria els tenen blaus??vale, ja sé, cap als 6 mesos ja canvien..tens raó.

Ostres, l’Otger gira un ull!!! Has vist?? Sí sí..mira les fotos, com es veu..sí sí…ostres…cada cop és mes exagerat!! Diu el pediatra que fins als 6 mesos no em fem cas doncs…ok.Sort que als 6 mesos ha deixat de fer-ho!! l’Ainet que??no gira cap ull??

Oooooooooooooooooohhhhhhhh, com em mira ,Li agrado més que tu!!!Em mira a mi,no??o el meu cabell??

 
- somriure social quan se li parla

Qui és el/la mes guap@ del món?? Mare meva!! Com riu!! Riu molt! Com puc estar de tan mala  llet perquè no em deixa dormir, si ara..has vist com em somriu???aix…que feliç que sóc!!

 
- sons guturals com a resposta a la veu

Progenitor: aguichi guchi guuu, a guchi guchi gu!!aaaaaaaaaaa,ooooooooooooo, txiqui txiqui txiqui!!!
Fill: aaaaaaaa, aaaaaaaaaaa, agu

Progenitor: ostres!!! M’ha parlat, es vol comunicar amb mi!!em mira i m’ha dit aaaaaaaaaaa!! A mi!!!! Deu....estic a punt de plorar!!

 
Altres moviments:

 
De bocaterrosa, aixecar el cap: els meus dos fills ho han fet des del primer dia, ma mare diu que ho han fet molt aviat!! Se’ls mira amb ulls de padrina...jejejeje

De panxa enlaire, intentar fer abdominal: El nen, mai, la nena, sempre.

 
Moment “elmeufillhofaambintenció”: moure la mà i tenir el xumet, acostar la mà a la boca i notar alguna cosa, obrir la boca i accidentalment ficar-se el xumet a la boca.

Però el meu fill/a ho ha fet amb tota la intenció del món!!!ja es sap ficar el xumet a la boca!!!

Introducciò dels aliments sòlids


Primeres papilles(com es diu en català??farinetes??)

La criança es basa en la creació d’un vincle afectiu, i aquest es crea comprenent

amb afecte les vivències quotidianes. La nostra funció primordial com a pares i

mares és acompanyar els nostres fills i filles en les seves recerques. També pel que

fa a l’alimentació, sobretot a l’alimentació, hem de practicar amb l’exemple. Hem de

presentar valors en una atmosfera d’amor i llibertat

A casa: aaaaaaaaa(amb la boca oberta) fes :aaaaaaaaa!!! Molt beeeeeeeeeeeee.no.no.no no.nooooooooooo, no agafis la culleraaaaaaaaaaa.no.no.aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, una mica més? Una mica més???aaaaaaaaaaa, aix!!no ploris fill meu!! La mare t’ho ha ficat al nas!, quiet,estigues quieta!!!aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.Mira com volaaaaaaaaaaaaa. Uix, que gran et faras!! Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

A la seguretat social et passen un paper, tot és senzill, com sempre:


A partir dels 5 mesos ja pots introduir els cereals, sempre en farinetes, mai en biberó, millor donar-los hi cap al vespre, així dormen més, sobre les 19 és lo ideal, però depèn de l’any, de com bufa el vent o del pediatra de la teva amiga, aquest procés és millor fer-lo pel matí, els cereals , pel matí, els pots fer amb aigua sola, no cal fer-ho amb llet, però si dones el pit millor que sigui de la teva pròpia llet, i si no pots amb la teva própia llet, doncs fes-lo amb llet de pot.que és millor. ?!?¿?¿?.

 Ho faig amb llet o sense Oscar??sí, ja sé que com vulgui, però, tu què creus?amb llet de pot?sí, millor, perquè ara passo de munyir-me, són casi les 19 i no tinc temps de munyir-me!! ho hauria d’haver pensat abans!!vale, 120cc d’aigua, i ara la llet..he de ficar més llet per fer la papilla(perdó, farineta?)?no sé..la matrona no m’ho ha dit, però ho posa al pot!! Vale...així o més espessa??? Pues així es queda!

Vaja, només ha volgut tres cullerades!! Es normal?? O li dono pit ara? Però...li he de donar els 120 CC que diu el paper? I si li dono en biberó? Ara no sé si quedar-me així, o fer que es mengi els 120 CC encara que sigui en biberó.

Solució: fes el que vulguis, que et ve de gust pit? Pues pit, que vols provar de donar-li en bibe a veure si s’ho menja? Pues bibe, ara que si demà ho vol en bibe, mai més optis per aquesta opció, o cullera o res.

 

Ok, també es pot començar amb la fruita, que depèn del vent, del pediatre, del llibre que llegeixis o de la teva mare, serà d’una forma o d’una altra, diuen que lo normal es donar-la al migdia, com a berenar, sobre les 15.

Quin dia??el mateix que començo amb els cereals? Deixo passar un dia, o dos? O una setmana??Quina quantitat? Una poma , una pera, un plàtan i suc de taronja? No mama, galeta no es pot encara, que encara no pot menjar gluten, sí, ja sé que tu ho feies així!!.Mel???que dius mama!!! Si la mel no es pot donar fins passats els tres anys!! Pues estic viva de miracle!! Podria haver patit bolutisme per la teva culpa, mama!!!

Ostres, s’ho ha de menjar tot?? És molt,no?? Diuen que millor s’ha de fer una fruita per dia al començament? I res de fruites roges??fins quan?fins als dos anys!!! I de préssec ni parlar-ne!!ostres, doncs les papilles(perdó, farinetes) que van embassades porten “melocotón”!!!no li puc donar embassat doncs? Vale, només tres o quatre cullerades ha volgut la criatura, aixó no li puc ficar en bibe, o sigui, que ara, aquí segur, va el pit!!

I la galeta, quina galeta hi fico??? La que esta coberta de xocolata,no, però...quina, quina marca? I quan???

Solució: fes la farineta de tota la vida(poma, pera,platan i suc de taronja), i si li senta malament, al dia següent li fas fruita per fruita. No cal afegir res, ni galeta ni res. Si algún dia, un cop introduït el gluten, ja vol afegir algo, doncs hi fiques galeta o les cerelas que compres per a la criatura.

A partir del sisé mes, les verdures, pel matí aquestes, es comença amb la patata, ceba, safranoria i bajoca. I als 7 meses pots afegir les verdures de fulla ampla( espinacs i bledes).


Ok, no mama, ja sé que és insípid, però res de sal!! I la tomata? Es roja, i és una fruita,no? Però la gent ho fica com a verdura, m’he d’esperar a que la criatura tingui dos anys?...i la resta de verdures, com ho faig? Puc fer.li carbassó??? I auberginia??quan??

Sol.lució:és el plat de “dinar” o sigui, que se’l prendrà sempre sobre les 12(sobretot si va a la guarde), els primers dies aquestes verdures i després ja aniràs afegint poc a poc.


A partir dels 7 mesos la carn: primer uns 20-30 gr de pollastre, desprès la vedella. A partir de l’any es poden introduir la carn de xai, porc (llom) i el pernil salat (sense greix).
Mamaaaaaaaaaaaaaaaaa, que ja sé que el corder és lo millor del món!! Però encara nooooooooooo!!papaaaaaaaaaaaaaa, t’he dit que pernil no encara!!!i no, el pobre fill no es perd res!!!ja ho recuperarà quan sigui gran!! .

Els llegums per ordre de millor digestibilitat es poden introduir: pèsols, llenties, mongetes i cigrons.Dos cops per setmana. A partir dels nous mesos.

Si Oscar, ja sé que et fa mania, però els hi has de donar!!!no fa tanta olor a cigrons!!!exagerat!!


A partir dels 10 mesos, peix blanc(interneeeeeeeeeeeeeeeeet!!! Quin és el peix blanc??!!!), vale, ja està: lluç, rap, gall, llenguado, lluç de riu, etc, A la peixateria no tenen ETC.

Peix blau i mariscs: res fins als dos anys!!!(atún(o tonuina, a casa meva es atún)…no es peix,no?? ve en llauna, és una conserva…fins als dos anys??no..no??)

Molt important: el peix congelat és igual de bo que el fresc!!!

Ous, als 10 mesos també!!, però només el rovell( la part groga??)

 
Xocolata, sucres, galetes,carmels, etc: fins als 3 anys!!! A veure quina mare té collons d’aguantar fins als tres anys!!!

El primer pastís de cumple del nen, el vaig fer sense sucre!! I tota la familia a menjar.ne!!



Fins als 6 mesos
Llet materna o artificial
Entre els 6 i els 7 mesos
Cereals sense gluten (blat de moro, arròs, tapioca, etc.)
Puré de patata i verdures + pollastre cuit sense pell i triturat
Fruites pelades i triturades (taronja, plàtan, pera i poma)
Entre els 7 i els 8 mesosCereals amb gluten (blat, civada, sègol, ordi, triticale)
Iogurts elaborats amb llet de continuació
Vedella
Pa i galetes sense ou
Als 9 mesosXai i pernil dolç al puré o directament a trossets
Altres fruites (síndria, meló, raïm, etc.)
Iogurts naturals sense sucre
Entre els 9 i els 10 mesosPeix blanc (lluç, rap, gall, llenguado, etc.)
Llegums (llenties i cigrons)
Entre els 10 i els 11 mesos Rovell d’ou cuit triturat
Formatges tous
Als 12 mesosTruita a la francesa
Pasta amb ou
Entre els 15 i els 16 mesos Altres verdures i fruites
Altres tipus de carn
Mel i cacau
A partir dels 18 mesosPeix blau
Llet de vaca

Tot sobre la làctancia materna


La postura per donar el pit a un nadó és la següent:

Et fiques el nadó panxa amb panxa, apuntes el teu mugró al llavi de dalt , fet que fa que el nadó obri mes la boca i així puguis introduir-li casi tota l’aureola dins.Però apropant al nadó al teu pit, no ficant el teu pit a la boca del nadó. I ell solet ja comença a mamar.

Qui no ho entengui és idiota!!! Més fàcil no pot ser!! I si s’agafa bé, no et té perquè fer mal!!

Hola, sóc idiota. I tinc els pits en sang. Però perquè vull, m’agrada ser soferta. A més, ni passar-se’m pel cap donar bibe al meu nadó, li provocaria tals efectes a la seva autoestima i intel·ligència emocional, que faria que es converteixi en una personeta traumatitzada de per vida, que sempre recordarà que la seva mare no li va donar el pit.

 

Jo per sort recordo com la meva mare em donava el pit i per això sempre he estat una persona emocionalment molt forta, mai he patit de desamor ni res paregut.(jajaja)

I que  hi ha sobre la mastitis?? Jo dos n’he tingut!! La primera pel nen, horrible, amb un bonys al pit que feien por i em feien mal només mirar-los, i la següent per la nena, amb febre i tot. Però, jo sóc molt reticent a prendre medicaments , les dos me les he curat igual: calentant draps de cuina mullats a microones i aplicant-los tipus compreses, aplicant-los casi bullint, i moltes dutxes d’aigua calenta al pit, un dia dedicant-me al pit a totes hores amb axó, i solucionat!!!

L'únic que sé, és que ha de ser un procés que es vulgui fer, que ningú s’ha de sentir pressionat a fer-ho.

Finalment he donat el pit als meus dos fills, i crec que ha estat per comoditat, axó de despertar-se a les tres de la matinada, emprenya molt, però si a sobre he d’anar fins a la cuina, pensar en les cullerades  que toca posar i calentar l’aigua, crec que mes d’un dia els meus fills haguessin prés café amb llet o alguna cosa per l’estil...

Ara estic molt orgullosa d’haver-ho fet, perquè els hi he donat les meves defenses quan han estat malalts i tots els nutrients,al primer, a sobre, ja li he donat nicotina, fumava en aquella època i a la nena li he deixat provar el vi!!

Ara ja està preparats per la vida moderna!!

Un cop superat el primer mes, tot s’ha de dir que es tot avantatges això de donar el pit! I emocionalment no sé com els hi haurà anat als meus fills, però a mi em va de fàbula!! Per mi no hi ha res més màgic que mirar la careta de la meva criatura mentre la tinc al pit i després veure com està extasiat de tant tip i deixa el pit, amb els ulls tancats i estira el capet com una tortugueta i fa un moviment de cap per acomodar-se mes als meus braços i es queda així, quiet.

Els dos ho han fet i he de dir que és dels millors moments de pau i felicitat.

Amb el nen li vaig treure el pit sobre els vuit mesos perquè tenia 4 dents i per molt que la matrona em digués que li parlés i li comuniqués amb to agradable que a la mare no se li mossega el mugró, a mi no em sortia. Més aviat el meu instint em feia actuar cridant i dient algo com: joder, fill meu, però que collons fots!! Aixó fa un mal que te cagues!! I ell em somreia igual que si li hagués dit en to agradable: fill meu, no ho facis, que em molesta.

A la nena encara li dono el pit, i no sé fins quan, per ara és molt còmode tenir-la al costat i disfrutar del procés!!

Recuperació post part: Idees per portar millor la falta de son, Exercicis de Kegel, com canviarà el teu cos després del part? Punts de sutura i hematomes, sangrat i fluxe vaginal


Acabes de sortir de la dutxa, els moments aquests per mi son ideals, l’aigua calenta i els ulls tancats, és l’únic moment on puc recuperar-me de la son, si no, quan tens la sort de la criatura està dormint i no hi ha ningú més a casa, aprofitaràs per dormir una o dos horetes.Com si això fos suficient per recuperar. Tota la vida la meva padrina m’ha dit que la son no es recupera i ara l’entenc. No és lo mateix dormir 6 hores seguides, que dormir-les a estones. Si fos així, els dies que jo abans podia dormir 14 hores, m’hagués donat els súper poder d’estar desperta dos dies seguits sense son ni cansament!!!

 

Obres els ulls i al mirall veus el teu cos, aquella panxa que saps que recuperaràs i que ja tens clar que les famoses es fan una liposucció dins del paritori. Confies en les cremes, per això són tan cares. Cada dia te les has de posar, i a poder ser dos cops diaris!!!Per això son tan cares, perquè funcionen i mai ningú ha pogut demostrar el contrari! Dos cops diaris???D’on trauràs el temps?voldries fer abdominals, però, no pots, és contraproduent, fins passat almenys 6 mesos, no pots. I dieta? Et diuen que si dones el pit no pots!sort!! perquè sinó em sentiria culpable de tenir aquesta gana ferotge que em porta a situacions de menjar-me un entrepà de pernil i després un de xocolata i després un Café amb llet!!.Quan la gent em pregunti, els hi puc dir que dono el pit i que NO PUC FER DIETA.

Per recuperar el sòl pèlvic he de fer Kegel.

Abans del part també.

Ostres, ara tinc una feinada!! Perquè he de recuperar 9 mesos i a sobre enfortir més.

M’ho proposo al igual que quan estava embarassada!! Ara podré!!!

 

Encara sagno,per això es diu quarantena, perquè pot arribar a durar 40 dies, la majoria de dones sagnen 15-20 i després ja està, jo no. Jo 40 dies!! Sempre m’ho he pres tot molt en serio!!! A més, que bonic es recuperar les compreses higièniques dels anys 80!!

 

I aquets punts...els de la cesària t’impedeixen caminar dreta del tot, vas tota encorbada, aviat seràs homo erectus un altre cop!!quan et recuperis del tot...

 

Sort en tinc que del part vaginal no he tingut cap símptoma .Ara podria aprofitar per anar al bany...no!!! perquè???!!!!Les necessitats en aquests casos s’haurien de fer entovades!!! No tinc morenes ni res, però sí he tingut un esquinçament de tercer grau, m’han degut cosir fins al clatell, i ara la ferida es nota....no ho faré fins dins d'uns dies, prefereixo una operació que passar per aixó diàriament!!

Vaja, m’estic pentinant i ...com que és que cau tant cabell?? Puc arribar a quedar-me calba passat demà!! Serà herència de mon pare?


Com no he d’estar deprimida???