Entres per la porta i tal com es va tancant la porta
t’entra una por nerviosa que et va des de l’esternon
fins l’esquena, passant cap al cap...ho sabré fer????i vas deixant les coses a
casa, és la teva casa, però és diferent....et fa por....no saps que passarà
allí en les pròximes hores. Vas corrents a l’habitació a deixar a la criatura i
AJAAAAAAAA!!! Es confirmen les teves sospites: NO HI HA EL BOTÓ PER AVISAR A
L’INFERMERA!!!
Estàs perduda, però no et cal patir, a partir d’ara et
vindrà a casa totes les visites que esperaves, i les que no, i tota la gent que
volies veure, i tota la que no. I tots, absolutament tots, et donaran els seus
consells i et diran com es fan les coses, sobretot les mares normals com jo.
I tu tindràs tants dubtes i tants problemes, que
simplement , com un autòmat aniràs fent punt per punt i davant seu, el que et
vagi dient:
Tens problemes de lactància?, -és que així panxa amb
panxa no te’l posis, perquè estàs incòmoda tu, millor que el fiquis mes dret,
com assegut. Tampoc? -ah, què dius tu? Posició rugby? Vale...aix...tampoc. Estic
apunt d’aixafar a la criatura amb el meu braç. L’altre pit? Vale. Ostres, estic
tant nerviosa que ara mateix ploraria ja que tinc 15 dones que no han tingut
mai problemes de lactància, i saben com fer-ho i jo aquí fent el ruc, histèrica
i perduda perquè el crio no menja i se’m morirà abans d’arribar a la nit o amb problemes de
desnutrició, evidenciant a la resta que sóc la pitjor mare del món donant el
pit.
D’acord, la criatura encara plora, però ara ja ha menjat.
I ara ve el moment en que:
és mal de panxa: fica’l dret, dóna-li copets a l’esquena
i que faci el rotet, no? Doncs tomba’l de costat i fica la teva mà a la seva
panxeta, així amb la pressió potser es tira un pet, no? Doncs no passa res, això
és que vol braços, passeja una mica. No? doncs tranquil·la, treu-li la roba que
l’apreta. No? tapa’l que deu tenir
fred, dona!.No?, fes-li massatges a la panxeta!! No t’ho han dit com es fan???
En sentit a l’agulla del rellotge, al costat dret. No?? doncs què deu tenir la
criatura???Has mirat si té febre?!?!?!?!!
Mare de deu senyor!!
És molt, però que molt pesat, perquè a tot axó, tu tens
els punt que et tiben i només voldries anar amb els pits a fora, la criatura
plora i la gent no para de dir-te com ho has de fer.
Més endavant entendràs que ells tampoc ho saben, i que tu
seràs la millor mare del món per aquella criatureta, ho facis com ho facis.
Al llibre de la Tracy Hogg hi ha una guia molt bona de
com actuar segons el plor i la postura de la criatura, i a mi em va anar de
perles!!!
Primer dia a Casa
quan ja era mare experta:
Tenia molt clar, que de visites, les justes, amb tots els
problemes familiars que això va comportar, que volíem tranquil·litat i no em
ficava nerviosa el fet de que la meva princeseta plorés, que plorava molt, molt
més que el seu germà!!!!
Però...aiiiiiiiiiiiii, ningú havia pensat en el seu
germà, nen mogut entre els moguts i al que li encanta ser el centre d’atenció(
és de les poques coses que ha tret de mi!jajajaja).
El primer dia passa a ser:
Que no carinyo,
que la teva germaneta no es pot quedar sola al menjador quan plora. Vol pit.
No, tu no pots menjar pit. Perquè tens dents, tu ja en vas menjar de petit. No,
no em fa mal. Que no pots, de veritat, eh que ets gran ja??? Pues no pots
menjar pit tu!! No et pengis del braç, fill, que tinc a la germaneta que menja
i la molestes, ella no et molestarà quan mengis tu. Que surtis, no m’estiris,
no et pengis a l’esquena meva!! Que baixis del sofà!! Aquí no es pot saltar!!
Però com pot ser que se’t hagi escapat el pipi carinyo!!! Que ja ho tenies
controlat!!!
I si et pensaves que passar d’un fill a dos seria el doble
de feina, t’adones que no és ni molt menys el doble, que deu ser com a mínim, 5
vegades pitjor!!!
Sort que almenys, aquest cop, la recuperació física ha
estat ultra ràpida i no em noto res de res i puc moure’m tant ràpida com el meu
fill!
Ha estat ultra ràpida i no em noto
res de res i puc moure’m tant ràpida com el meu fill!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada