Febre (pels dos fills igual):
16:55:Què li passa a
la criatura? Està molt paradeta...i te les galtones vermelles...ostres, tindrà
febre?? Porta el termòmetre...ostres....si....38...
És febre a partir
d’ara o ens hem d’esperar? O 38 per la criatura encara no és febre? Home, deu
ser com per mi 37, i estic morta.
17:25:Torna-li a
posar....ummm...38.5, vale, oficialment febre.
El metge ens va dir
que roba fora, fresqueta i a veure si baixa.
17:30:Torna-li a
posar...38.5..vale...quanta estona hem d’estar així??
17:35:Torna-li a
posar...38.3..ha baixat..no cal donar-li res..o si?Quanta estona esperem a que
estigui sense roba...
Està tan
paradet/a...mira quins ullets...mira com ens mira...ens està dient que som mals
pares perquè no el portem al metge....
17:37:Truquem al
metge?
17:38: Torna-li a
posar..38.4...ostres!! ha tornat a pujar!!que fem???
I tant, no esperem
mes!! Porta el paracetamol!!
Ostres, el nen ho
vomita com a la peli del exorcista!! Què fem??!!!!! Li barregem amb suc?
Banyem-lo!!!(es intolerant al paracetamol)
:17:50 Vale, a la nena
li ha baixat ja...
18:00 :Torna-li a
posar....
Primer cop(de cop, no de
“primera vegada”, sinó primera “lesió”):
La nena encara(toco
fusta) no s’ha donat cap cop fort.
El nen....ufff....és
el nen amb més cops al cap que conec...s’ha arribat a donar tants cops al cap i
li han sortit uns nyanyos tant besties, que fa por de veure i tot. El primer
cop (tant de lesió com de primera vegada)vam anar directament al metge, clar, i
ens va dir que no ens preocupéssim, que no seria res, que l’observéssim per a
veure si feia algo diferent a lo
habitual o si tenia mes son de lo normal.
Ostres...”algo
diferent a lo habitual”!! Pues si és una caixa de sorpreses!! Més son??
Si...cap al tard tenia son, era normal??histèrica estava.
Al segon cop, vaig
trucar al metge, i el mateix procediment.
Al tercer cop, ja no
vaig trucar, però el vaig observar
Al quart cop, ja ni el
vaig observar
Al quinqué cop, em
vaig començar a preocupar per tants cops
Arribat el cop número....no
sé...molt alt, vaig arribar a plorar, pensant en allò que diuen: Aquest és
tonto perquè de petit es va donar molts cops al cap!!
Sort que dia a dia
estic veient que no té cap efecte en ell, és més , cada dia aprèn més coses i
és més intel·ligent.
Un dia em vaig adonar
que tenia una cosa dura a la pell, davall del front, el vaig portar al metge,
em va confirmar que era una durícia dels cops.
Ara fa uns mesos, va
començar al cole, i...a la primera
setmana, em van trucar que el meu fill s’havia donat un cop al cap.
-no passa res,-vaig
dir jo-
-sí...es que li surt
molta sang i li han de posar un punt.
És el típic nen que
hauria de portar sempre xixonera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada