dimarts, 5 de novembre del 2013

72 hores a Viena amb nens

Per fi puc explicar un viatge amb els dos nens....

He tingut moments d’estres màxim, i el pare de les criatures aprofitava cada cop per recordar-me que ell ja m’havia dit que hagués estat millor viatjar sense els fills, i que ho recordi la propera vegada, però , dins meu, tinc la necessitat de dir-me que jo també ho puc fer, que els meus fills també poden viatjar amb els pares com ho fan la resta de nens viatgers, dels quals les seves mares expliquen que es porten tant i tant bé.

Potser es que l’edat ideal dels fills, a l’hora de viatjar , està compresa entre els 0 a 18 mesos i després a partir dels 7-8 anys...no sé...
El viatge amb la princesa ha estat perfecte, pobreta, ni s’ha queixat gairebé...però amb el príncep....ufffff......ha estat MOLT DIFICIL!!!!

Sí que es veritat que si  em poso en el seu lloc, entenc que cap nen del món té com a prioritat visitar els palaus de la monarquia austríaca, plens de vaixelles, vestits i quadres...que ni valoren, ni ganes en tenen....fins aquí ho entenc...però....el que pitjor he portat amb el príncep ha estat el transport.
El viatge de tornada, una delícia, just pujar a l’avió es va dormir..però el viatge d’anada, un infern, el meu fill tenia son, però la companyia Aérea va tenir un retràs de 2 hores i ho vam patir tots, passatgers i família...el meu fill anava histèric i la feina va ser meva tenir-lo entretingut les casi 6 hores d’aeroport i vol.
Vist ara així, escrit, m’adono que potser no es tant inquiet, que jo si que soc capaç de tenir paciència però no tenia perquè exigir.li al meu fill.no??
Però també he tingut problemes al metro, al bus, al tren....el tenir que pujar a tants transports ha estat complicat....no es un nen que sapigui pujar al tren i s’assegui fins arribar a l’estació....aquí ha estat el problema i els moments d’estrès....
Un cop aclarit això, explicaré el viatge com si hagués anat tot sense crits:
Dia 01/11: ens aixequem a casa nostra  a les 7 el matí, com cada dia, esmorzem i com ja tenim les maletes fetes, sobre les 08:30 decidim que ja podem anar tirant cap a l’aeroport, ja que no hi anem amb cotxe i hem d’agafar metro fins plaça Catalunya i allí el aerobús fins a l’aeroport.
Arribem a l’aeroport a les 10 en punt, perfecte, ja que el nostre vol es a les 12 i diuen que hi ha de ser dos hores abans...
El que fins aquí tothom ho veu normal, i molts ni expliquen , crec que es important ressaltar que arribem a l’aeroport amb una hora i mitja de transport públic a les nostres espatlles i en les que he d’entretenir al meu fill per a que no es posi de peu dins del metro o el bus, ni doni cops de peu al seient perquè molesta, ni cridi fort, ni es posi a córrer per les escales mecàniques.
Un cop a l’aeroport, facturem , tot i que portem només maletes de mà, al portat el cotxet de la nena, hem de passar per mostrador, i allí ens trobem amb ma mare, que per primer cop s’apunta a un viatge amb nosaltres.
Un cop facturats, anem al bany i passem ja dins l’aeroport. Allí anem al McDonald’s i comprem dinar per menjar dalt de l’avió.
La princesa es dorm abans de pujar!!llàstima, jo que volia que esperés al vol...en fi, anem tirant cap a la porta d’embarcament i , al portar cotxet, som els primers en embarcar, i ens han ficat a la fila 2 i un a la fila 3.La princesa va a la falda de son pare. Un cop asseguts, passen 1 hora i 45 minuts(una hora i 45 minuts he dit) i ens diuen que l’avio té un fallo en una pantalla i que probablement hem de canviar d’avió...i així es, baixa de l’avio, puja a un bus, ves cap a l’altre avio, col·loca tot, etc etc...a l’hora que hauríem d’estar arribant, resulta que sortim....uffff...
Després d’un viatge molt entretingut amb els meus fills que no han dormit i estaven nerviosos, per fi arribem a Viena.

Allí hem d’agafar el CAT, que ens portarà fins a Wien Mitte, el príncep té caca....nem al WC i agafem el següent CAT, resulta que el revisor es català i s’enrotlla i ens regala el viatge de tornada!!!!yuju!!!!, 16 minuts de tren silenciós, amb gent que sembla que ni respiri i jo intentant convèncer al meu fill de que estigui quiet....

Arribem a Wien mite i allí hem d’agafar la línia verda fins pilgramgasse, ja que hem de recollir les claus a MArgaratenstrasse, i un cop fora de la parada, ningú em sap dir on es aquest carrer, resulta ser un dels principals i a 1 minut de la parada de metro, però ens han fet caminar en debades(que bonic amb les maletes i els crios!!).Recollim les claus d’una bústia i tornem al metro, fins a Stephsndom, allí sortim i ja som a l’apartament!! Per fi!!! Un apartament genial, en ple centre!! Deixem les coses i ja, per fi, després de tot un dia de viatge, podem anar a visitar Viena!!!
Mengem en un lloc de carrer dels que fan saltxitxes(3 euros per cap) i anem a veure la catedral de Viena per dins, ja que fins les 22 no tanca, i passegem pels carrerets....els nens s’adormen al cotxet i anem a casa a dormir!!abans parem a fer un cafè amb llet i una tarta sacher a un lloc que es diu Caffe Day, davant de l’albertina(ja que el cafè Mozart es caríssim)i molt bo!!

Dia 02/11/2013= a les 6 del mati ja estem desperts!!! No recordava que al centre d’Europa les calefaccions son tant altes, quina calor per la nit! mare de deu!! I els nens, al notar el canvi, es desperten abans!!yujuuuuuuu.

Esmorzem 4 coses que tenim per casa per als nens i agafem metro direcció al Naschmarkt!!! Diuen que s’omple de turistes, però quan arribem allí a les 08:00 no hi ha massa gent...jajajajaja.

Passegem per allí, esmorzem en un bar, melange(cafè amb llet) per ma mare i per mi,hot chocolate per al pare i suc de taronja per al Princep. Primera nota de preus: 15 euros(no demanem tartes perquè trobem que son cares i ja que estem en un mercat, doncs ho podem comprar allí), sortim a passejar amb la intenció de comprar 4 coses per passar els dies i les nostres tartes, però...realment tot el que veiem al mercat es caríssim!!!

Acabem comprant per curiositat, una bossa de fruites dolces deshidratades i... fruites de la pasion de tailandia!jajajajaja

Bosses de festucs o nous, etc, a 10 euros, i eren bosses petites!!!

Just davant la parada de metro hi ha un supermarket Billa, entrem allí i comprem el que ens fa falta,. A preu de supermercat normal....

Tornem a l’apartament(vale!! Ens adonem que tenim un Billa davant de casa!!)deixem les coses i anem a passejar per la ciutat, anem direcció biblioteca, 12.50 euros l’entrada!!! Sort que el príncep dorm i no he de patir de que toqui res, ja que els de seguretat son molt pere-punyetes( a ma mare li criden l’atenció per tocar una taula de fusta, que ni està en zona de “no tocar” ni res....ni ella la toca malament, l’acaricia suaument...en fi...molt bonica la biblioteca...visita molt recomanable.

Sortim d’allí i anem direcció al Danubi...que sembla estar prop....vaja...no ho es tant...

Parem a dinar a un restaurant prop del que pensàvem que era el riu(i resulta ser un canal).El restaurant es diu Lale, i demanem entre tots: dos sopes(boníssimes), un mixed grill de carn, una de brotxetes de pollastres(acompanyes d’arròs i enciam) i jo unes albergínies rebosades amb salses de yogurt.3 aigües i una cervesa: 75 euros. Molt bo el dinar, però que car coi!!

Continuem el nostre passeig, passem pel costat del Prater i arribem al Danubi, allí agafem metro de tornada cap a casa i descansem, fem migdiada i un cop recuperats i descansats, sortim a fer un passeig pel Ringstrasse(impressionant de nit el burgtheatre o el Rathaus il-luminat.No portem camara!!jooooooooooo
Tornem a sopar pel carrer, ma mare i el Princep s’agafem d’una paradeta de "Nordsee" una especies de bocadillos de peix rebossat...

I a dormir!!!

Dia 03/11/2013:com les previsions del temps havien anunciat pluges, vaig decidir visitar aquest dia els dos palaus més importants, així si ploia molt, estàvem refugiats.

A primera hora del mati vam agafar metro fins a Schonbrunn per anar a visitar el palau d’estiu, vam treure l’entrada combinada de museus(amb el hofbrug també) que es diu entrada Sisi. La meva intenció era anar a fer la visita especial de nens, on es poden disfressar etc, però la noia em va dir que amb aquesta entrada els adults no veuríem ni les estances ni res i que el meu nen, de tres anys, potser era massa petit per jugar a fer de teatre de princep.

Al sortir del Palau el nen va voler pujar a un carrautge amb ma mare(7 euros adult i 4 euros nen) per fer una volta pels jardins de palau de 35 minuts(ma mare diu que es va pelar de fred) i de mentre jo, el pare i la princesa ens vam esperar al bar del palau, que tot s’ha de dir, pel que fa a preu i qualitat, esta genial!!, vam fer un melange i una tartà sacher.

D’alli altre cop metro a visitar el palau Hofburg, la primera part de la visita son sales i sales de coberteria...la veritat, no en sóc fan...i al princep li va entrar pipi i vam sortir corrents ja que dins no hi ha ni un WC!!!!després vam veure les estances, però el princep va agafar una rabieta i vaig tenir que sortir del museu de la sisi emprenyada....que hi farem, es veu que no li mola tant aixó dels salons al meu filll.....

Com estàvem cansats ja, vam anar a dinar a casa i a descansar.
A les 15 els crios encara dormien i jo i ma mare vam voler anar a fer la visita guiada a l’opera(que fan cada día només un cop i sempre entre les 13 o 15) i val 6.50 l’entrada, i no se perquè el tio de les entrades ens va cobrar un euros menys....i ens va dir que ja estava be..en fi....
L’opera es preciosa!!! I l’escenari es tres cops l’auditori!!! Impresionant!!

Un cop acabada la visita, vam tornar a l’apartament i a la tarda nit vam sortir a passejar, però feia molt fred. I vam anar a casa pels nens, ma mare va dir que es quedava i que sortíssim i així ho vam fer, vam deixar els nens a casa i vam anar a sopar el pare de les criatures i jo. Vam anar a un restaurant, crec recordar que es deia Morris, molt prop de l’entrada de la Haus der Musik(que al final no vam entrar)i ens vm demanar unes sopes d’all i ceba respectivament, que estàvem bonississimes!!! I de segons un plat de carn de vedella amb ceba i patates i una empanada de carn amb patates, aigua i Cerveza: 51 euros

Dia04/11/2013: dia de partida....cansats ja només aixecar.nos i amb ganes de tornar a la rutina(quan he viatjat sense fills, mai m’ha passat això), decidim anar a un restaurant dels de tota la vida que hi ha a la plaça de la catedral, Aida es diu, on fan Krapften de tots els colors!!quina bona pinta!!!!
Just entrar, anem a seure i el meu princep es planta a la cadira, li dic en veu alta que prou, que això no es fa, l’estiro del braç i ell es llença al terra, el faig aixecar i seure, ve la noia a demanar.nos que volem, demanem el beure i al demanar el Krapften ens diuen que no en tenen(tot el mostrador ple) i ens donen la nota. Ens feien fora, bebem ràpid, paguem i marxem. No sé si els va molestar la nostra pinta(no anàvem arreglats) o que el meu
princep es posés de peu a la cadira,el fet es que ens fan fer fora.Per tant, es el pitjor cafè bar de viena, es diu Aida i està a la Stephan platz.

D’alli sortim i anem a una panaderia a tornar a esmorzar, uns altres Krapften(no en tenien de tants colors) pero molt mes econòmics!! I anem a fer la ruta del ringstrasse un altre cop, per fer les fotos que no haveim pogut fer de nit. Coincidim amb una ceremonia militar i d’alli ja anem a recollir maletes, cap a wien mite i d’alli aeroport de nou, avió cap a Barcelona, bus fins al centre i metro fins a casa...


Ja hem estat a viena!!!

dimecres, 4 de setembre del 2013

Perquè ara no vol menjar???

Tenim un bebè, i..primer, prén molta llet, després comencem amb les farinetes i ens sorprenem de la quantitat que arriben a prendre!!
 Amb l’estomac tant petit i engolen casi o tant com nosaltres en cada àpat! Triturat, si, però de quantitat la mateixa...

Tant si la criatura es menjadora de mena, com el meu príncep, com una punyetera, que per cada àpat has d’acabar fent la vertical mentre vas cantant una cançó i amb l’altra mà mous una titella, com la meva princesa, arriba un dia que deixen de menjar.

Perquè?? Si sempre anàvem fent!!???que passa?? Tindrà algun problema??

No, es normal i tots ho fan. I ja ni “ te cuento” si s’ajunta amb la dentició, el gran inhibidor de la gana!!!

Copio literalment del article del Departament de Benestar social i família:

Els bebès solen menjar, en relació amb la seva mida, molt més que els adults. A partir, aproximadament entre els 9 mesos i l’any, comencen a voler menjar menys.
El motiu d’aquest canvi és la disminució de la velocitat de creixement. En el primer any, els bebès s’engreixen i creixen més ràpidament que en cap altra època de la seva vida extrauterina. Durant el segon any, en canvi, el creixement és molt més lent. El nen i la nena es comencen a moure més, i per això els cal més energia. En canvi, la que els cal per créixer disminueix de forma espectacular, és per això que mengen menys.
7.1. Què puc fer en situacions difícils?

 És durant la infància que es construeixen els hàbits alimentaris. Per tant, és important, en primer lloc, donar un bon exemple com a adults i mantenir-nos constants en aquests hàbits: el nostre rol ha de ser la seva “guia”. Cal seguir un mètode i no provar de fer “trucs” que poden resultar contraproduents. Tenir en compte que eduquem amb l’exemple pot ser una bona eina per ensenyar hàbits als nostres fills i filles. Per tant, en la mesura que nosaltres mengem de tot i variat, és més probable que els infants també ho facin. D’altra banda, cal mantenir uns horaris i una rutina ben marcada perquè els infants sàpiguen quan toca menjar. Preparar-los per a aquest moment també pot ajudar que estiguin relaxats, tranquils i predisposats a menjar. És important també tenir en compte que no ens hem d’obsessionar amb el tema, sempre comptarem amb la supervisió i control dels pediatres que ens informaran si el creixement i evolució del nostre fill o filla són correctes o no. Per tant, si el nostre fill o filla no menja o li costa menjar no cal parar-hi més atenció que la necessària, ja que pot ser que l’actitud de no menjar respongui a un interès per part de l’infant a cridar l’atenció. Per acabar, cal valorar que no tots els infants són iguals i que cadascun pot tenir un ritme diferent a l’hora d’acceptar els diferents aliments, així com la quantitat

dimecres, 28 d’agost del 2013

Vacances al poble

Sempre he dit que de l’únic que m’arrepenteixo de no poder donar als meus fills, és la meva infància al poble.

Els que estiueixen al poble recorden coses que feien quan eren petits, però , tampoc és comparable amb els que ens hem criat allí.

Quan tenia l’edat del meu fill, anava a la guarderia, que estava passada la plaça(lloc de transit de cotxes i tractors, on en passa ben be un cada mitja hora) agafada de la mà el meu veí, que té un mes menys que jo. I arribats a la plaça del poble, ens esperava la seva àvia, que en ajudava a creuar la carretera i així podien arribar sols fins a la guarderia.

Al any següent, la guarderia la van traslladar just al costat de l’escola, i com jo ja feia primer de parvulets(el que ara seria P4), era jo qui portava a mon germà a la guarderia.

Les mares d’abans també eren més permissives, cosa que ara que són avies no ho són tant pel que fa aquests temes.

I al poble ara no els deixem anar sols com fèiem nosaltres de petit. Potser no el deixo anar sol, perquè no és del poble, sinó que el meu fill ara és un “ de Barcelona”

Fa poc, anàvem per un carrer del poble i el meu fill de 3 anys es va escapar, el vaig perdre de vista, només podia haver agafat dos direccions. Jo estava just davant del antic Casino i el meu fill anava amb la moto sense pedals, però com fa baixada, anava afuat. Al arribar a la placeta del Quim, el vaig perdre de vista. Podia haver tirat cap  a la plaça o cap a baix pel carrer major.

Li vaig dir al pare que anés direcció la plaça i jo vaig tirar direcció corral Janot. Tampoc estava massa preocupada, estava mes aviar enfadada perquè no em va fer cas el meu fill, no perquè no el veiés.

Es veu que va tirar cap a la plaça, però anava tant ràpid que va creuar davant del bar i va començar a baixar pel meu carrer i just davant de cal colau, es va trobar un gos gran que ell llepava i ell ni es movia.

Quan  vaig arribar al meu carrer, sortint per lo que és ara la plaça Jaume Aran, lo Paco de la clemencia el portava al cotxe i m’ho va explicar.

Em portaven al nen a casa.

Aquest estiu hem estat uns dies sense el pare de les criatures al poble, del 4 al 14 d’agost, i la veritat és que he recordat els meus estius i la meva llibertat i he vist com ho gaudia el meu fill, el jugar al carrer “sent caçadors de gats” amb l’Adrià, o anant a buscar cargols pel carrer  de les piscines amb casi tots els de cal Blas, o jugant cada tarda fins les 21 a la plaça mentre les mares fan un beure assegudes al bar, o estar una estona intentant agafar un “saltamontes” del carrer, o veient com la mare es fica histèrica cada cop que entra un dragolí a l’habitació, o passar les tardes a les piscines, primer cuidant-lo una tieta, desprès una cosina, després una veïna...o anant de passeig amb les mares fins l’ermita de Sant Antoni, jugant tot el camí a marcar la ruta per no perdre’ns de tornada i berenar allí mateix, o anat al parc de bombers on un amic de la mare els puja al camió i els “fa sortir del poble”, o anant a veure la granja de vidells del tiet Jaume i veure com prenen la llet i ficar la ma a la boca dels vidells i comprovar que tenen la llengua molt rasposa, etc...


I lo millor, que la mare fa vacances, perquè pot estar tranquil·la mirant al seu fill, mentre parla amb les seves amigues, sense patir de que l’atropellin i poder donar espai i llibertat al nen que juga tot el dia dient que va a cavall..i corre amunt i avall amb la jaqueta al cap fent veure que és “la capa de Sant Jordi”...

Deslletament

Si, ja sóc una dona amb pits de pebrot que no dona el pit a cap criatura.
Sóc una dóna, una senyora ja. Ja NO sóc una mare en procés d’alletament, el meu cos , definitivament, pot recuperar.se de la maternitat.
De fet, sóc la única mare que comença a perdre quilos a la que deixo de donar el pit, pel nen ja em va passar, i per la nena acabo de comprovar que m’està passant...yuju!

Vaig deixar de donar el pit la setmana del 12 al 18 d’agost, crec que la mateixa setmana que vaig deslletar al nen.
Això em porta a la conclusió que al agost deslleto.Sempre.Amb tots els meus fills,que només són dos, peró, són tots els que tinc i a tots els he deslletat a l’agost,  a la mateixa setmana.

La nena només té 13 mesos....és tant petita encara....pero ja pot estar deslletada.

Això va fer que jo anés a sopar amb la colla i decidís beure, no gaire: dos copes de vi, 1 mililítre de “chupito” d’herbes, i un “cubata”.
Anava feliç com si m’hagués begut fins i tot l’aigua de les torretes!!
És més, vaig tenir resaca i tot.

Donar el pit és un procés preciós, peró..és esclau, i jo ara ja començava a estar més cansada per tenir que donar sempre el pit al matí(és la única toma que li mantenia aquest últim mes), que no pas gaudir del moment...a més, li donava el pit i després, al cap de dos hores, li donava biberó.

Ja no tenia masas sentit.

Ara puc sortir de festa i que a l’un demà algú altre li doni el bibe, ara puc beure sense remordiments(semblo alcoholica,no??), ara puc deixar a la nena a casa d’algu altre...

Cosa que ha passat ara.

El pare té vacances i s’ha emportat a les criatures a platja d’aro amb els sogres.
Dos dies sense crios. Primer cop que em separo de la princessa...feliç?

No, em sento buida. Com els meus pits, que ara sembla que hagin perdut tot el que tenien dins , com si fosin dos globus desinflats...

dilluns, 29 de juliol del 2013

Vacunes

S’ha de vacunar o no??? Doncs…primer de tot, cada mare i pare és lliure de fer el que vulgui.

Respecto la gent que diu que no vol vacunar al seu fill, és el seu fill, i els pares decideixen sempre pensant en lo millor.

Jo sóc del parer de vacunar…i de vacunar de tot. Ja que jo mateixa sóc una persona que és vacuna i que quan he viatjat també ho he fet i m’he vacunat de tot, doncs penso que per als meus fills també serà bo.
Només el virus que crec que muten cada any, són les que no poso(tipus rotavirus o la grip)

A més, en l’educació pública, per fer-te la matricula als centres, necessites el carnet de vacunació.

Dit això, només volia comentar la diferencia de reacció entre els meus fills al moment de ficar una injecció.

El meu príncep és un nen que es torna histèric quan veu una bata blanca i al que hem tingut que subjectar amb totes les nostres forces i lidiar amb els crits i plors cada cop que l’hem vacunat.
Entra a la consulta i es fica molt nerviós, el sol fet d’estirar-se a la “camilla” el fa ficar nerviós i s’aixeca!!

Com era el primer fill, pensava que casi tots actuarien així, però la meva sorpresa ha vingut amb la meva filla.Ara a la vacuna de l’any, que ja és mes conscient i li havien de ficar una vacuna a cada braç, la seva reacció ha estat mirar-se els braços a veure que li feien, sense treure ni una llàgrima, simplement posant cara de pena al final.


Primer aniversari

Ara ja fa una setmana va ser el primer aniversari de la meva princesa!! Com passa el temps de ràpid!!

I al ser la segona, em vaig adonar que ni temps havia tingut per ensenyar-li a bufar o a dir que tenia un any…

Tres dies abans repetint tot el dia: quants anys té la nenaaaa?!?!?uuuuuuuuuuunnnnn!!!

Però ella ja passava, suposo que em vaig fer massa pesada!!

Amb el príncep ho havia treballat amb temps….Pobres germans segons…el primer acapara mes atencions sense voler!!!

Tant per l’un com per l’altre m’he plantejat fer una festa gran d’aniversari, però després de pensar una mica, i veure que al primer aniversari només hi assisteixen adults, doncs m’he decidit a celebrar-ho a casa.

Com sóc bastant estricta amb el tema de la introducció dels aliments, he arribat a la data del primer aniversari de cada fill meu sense haver introduït ni la llet de vaca ni els ous, i per evitar problemes de reaccions al·lèrgiques o del que sigui, i  de que el que fa l’aniversari pugui menjar pastís, he fet pels dos un pastís sense ni llet ni ous!!!

Tot s’ha de dir que cap dels dos ha estat un pastís ideal per menjar, però sí que el segon cop, ha estat molt mes comestible que el primer!!jajajajajaja

La recepta del pastís és aquesta:

2 iogurts de continuació
250 ml d’aigua
200 de sucre
40 ml d’oli d’oliva
300 de farina
1 sobre de llevadura(sense traces d’ou)

I ja esta!!

No puja massa, però es pot menjar!! I per fora es decora com es vulgui, jo pel príncep només hi vaig ficar el nom i per la princesa vaig fer un recobriment de foundant….(s’ho mereixia ja que no li havia ensenyat a dir que tenia un any)

I sobretot , tenir cura a l’hora de fer-li fer bufar l’espelma, el príncep va apagar la vela amb el dit , amb la conseqüent cremada, la princesa ho va intentar, però com estava al cas, vaig poder evitar-ho…clar, suposo que al tenir una cosa brillant davant seu, doncs la volen tocar….

Pel que fa als regals per al primer aniversari, sempre intento fer llistes, però la gent sempre m’ignora!jajajajaja, cosa que fa que em carregui de joguets…..

Però com a recomanacions de regals, a mi m’agrada:

-roba
-complements(gorra, ulleres de sol i cosetes varies que fan tanta gracia posar-los-hi )
-jocs que siguin de ficar objectes dins o de poder treure’ls, ja que a aquesta edat els hi encanta
-primers llibres de textures
-jocs que facin soroll o amb els que es pugui picar i fer soroll(instruments tipus maraques, etc)


I res, a gaudir del dia, que és el seu primer any, i…passa massa ràpid!!!

dimecres, 3 de juliol del 2013

A part de mare, sóc dona!

Hi ha moltes mares que et diuen tranquilament que no enyoren per res la seva vida abans de formar una familia.

Les aplaudeixo!! Ja m’agradaria a mi!!!

Però intevitablement jo no puc deixar de pensar , per exemple,en les tardes d’estiu arribada a casa després de treballar i les migdiades al sofá,.... ni en les terrassetes de nit amb aquelles “braves” i la cervesseta,..... ni les nits de festa i beguda i dormir a l’un demà fins que el cor em digués prou…però a part de tot aixó, que hi ha del sentir-se guapa i anar arreglada pel carrer ?(mai m’arreglo, però em refereixo a portar roba amb la que em sentí comoda, sexy, etc i que no tingui babes ni necessiti faixa, i pugui respirar tranquilament sense que la goma m'apreti tant a la pell que em talli la circulació...).

Tot aixó em vé per una App(paraula que utilitzo per primer cop, però que és moderna, de les noves tecnologies i amb les que m’estic familiaritzant com si en parlés sempre).Doncs bé, m’he baixat una App per al móbil que es basa en la filisofia de :“de noche todos los gatos son pardos”.S’ ha creat per una empresa de cervesses. El funcionamet és senzill: dius les cervesses que has consumit, el sexe de la persona a la que valoraràs i la puntuació que creus que té.I fas una foto al subjecte en qüestió.

Com no surto de festa, vaig utilizar.me com a conillet d’indies i em vaig fer la foto a mi mateixa….resultat: PUNTUACIÓN 4,3, comentari: es de verdad su cara o es que va a estornudar?


Perdo?!?!?!?!?! 

Que a les 7 de la tarda, em diu que soc un 4,3???? Deu!!!! Quin “batacazo” a la meva autoestima!!!! Si ni de cara tinc un 5 sobre 10…que sóc ara????!!! soc una noia del "montón"!!1 necessito veure un 5!!!
De cos, ni ho busco, que encara porto 9 kilos a sobre i no….no els perdo paulativament!! I tinc una panxa fofa i estriada i els pits….mare meva….són com els de les dones dels documentals de tribus!!!

Vale, vaig al WC i em pentino una mica, i torno a fer la foto.
Puntuación: 4,3

Ok, ja sé!!! Em faré la foto com se les fan les nenes al facebook!!Aixecant el braç, enfocant la cara i ficant cara de tia sexy!!. Puntuación: 4,3!!

Ok, segur que aquesta cámara detecta somriure, perque no sé en que es basa, provaré de somriure.
Puntuacion: 4,5!! Yujuuuuuuu

Molt bé, em pintaré una mica…puntuación 4,5
Amb sombra als ulls: Puntuación :4,5
Amb rimmel: 4,5
Amb monyo:4,5
Amb menys llum: 4,5
….
Al cap de 7 hores, havent provat totes les opcions possibles: puntuación: 4,5

Pensem….

El pare de les criatures després de riure molt em diu que faci una foto a l’actriu de la tele que es impressionant per a veure que diu l’App.

Ok. Puntuacion de l’actriu: 4,3

Conclusió: estic més bona que la model de la tele!! Gràcies App!! Després de tant patir i desesperar-me, necessitava que algú em digués que encara puc estar guapa!!!o almenys, aparentar.ho!!

I no…l’App no dona la mateixa puntuació a tothom!!!envejoses!! si voleu saber quina puntuació teniu, a veure si us atreviu a posar.vos davant la cámara!!!


I si us surt un 4,3, a veure com us senta!!!jajajajajajajaja

dimarts, 2 de juliol del 2013

El meu príncep és molt mogut, molt nerviós

Quan busco informació sobre nens moguts, tot em porta a nens hiperactius o amb dèficit d’atenció!!!!Doncs no!!!! El meu nen no té cap d’aquestes coses!!tot i que fa plantejar-s’ho a molts.

És tant fàcil com que els nens que tenen aquests problemes diagnosticats són nens incapaços de jugar molta estona a un joc o mirar una peli...i el  meu ho fa.

Clar que és evident que amb 2 anys no podia aguantar una peli sencera ni una estona de joc llarguíssima, però veig que a mesura que creix, té més capacitat d’atenció.

O sigui, que és un nen molt mogut, és un nen difícil.

Doncs bé, ara faré un recull d’informació treta dels diferents articles del psicóleg Luciano Montero, més varis articles que he trobat per internet, que he vist que es basen en estudis de Thomas i Chess. Per què no puc tenir un fill més tranquil?Si,és evident que no tots els nens són iguals i alguns pares podem sentir enveja de lo «formalet» que és el fill dels veïns, mentre que el meu és un terremoto.He llegit que hi ha una part del caràcter, anomenada «temperament», que es porta de naixement i que distingeix uns nens d'altres. El temperament es basa en 9 trets característics(marco en negreta el temperament del meu princep):• Nivell d'activitatSi el nen és molt actiu, caldrà donar-li moltes oportunitats per moure’s .. Amb aquest tipus de nens cal procurar reduir, en la mesura de lo possible, les sortides llargues que els obliguin a estar molt temps quiets. I si no aconsegueix parar ni un minut, és millor treure'l de la situació  i intentar que es tranquil·litzi. No és que es porti malament, és que és així. Quan maduri s'adaptarà millor, però per ara no es pot controlar. Si nosaltres som tranquils, potser suportem pitjor a un nen molt actiu. Però pensem que tindrà els seus avantatges quan creixi.
Si, per contra, el nen és tranquil i nosaltres som molt actius, pot estranyar o frustrar la seva patxorra, però és millor acceptar com és i gaudir dels avantatges de la seva manera de ser. Diguem per acabar que un veritable excés tant d'activitat com de passivitat pot indicar problemes.• ritmicitat (regularitat)Es refereix a la regularitat de funcions biològiques com la fam, el son o les deposicions, entre d'altres.Els nens molt regulars faciliten als pares l'organització del dia, encara que també, com a contrapartida, és difícil canviar les seves rutines davant viatges o altres imprevistos.
Els irregulars mengen o dormen malament fins que els pares s'adonen que els falta un ritme estable. Convé imposar suaument un horari. Anar a dormir i menjar a hores fixes els farà sentir que la vida és predictible, encara que els seus ritmes interns no ho siguin. Aquests nens poden trigar més a aprendre a controlar el pipí i la caca, per la qual cosa cal ser especialment tolerants amb ells. • Aproximació o allunyamentLa facilitat d'alguns nens per acceptar persones i situacions noves aplana moltes dificultats, encara que el problema pot ser la seva excessiva sociabilitat amb estranys o la tendència a allunyar-se sols. Els que es retreuen no han de ser pressionats per això, sinó tot el contrari: convé preparar-los i donar-los el seu temps. És fonamental informar per endavant dels canvis i circumstàncies noves. Hem de comprendre'ls en aquest tret del seu caràcter i no fer-los sentir que els valorem menys per això.
• AdaptabilitatEls nens que s'adapten fàcilment als canvis són una benedicció, però els pares han de recordar que, com tots els d'aquesta edat, també ells necessiten estabilitat i rutines.Per als que suporten malament els canvis, el millor és mantenir el més possible les rutines diàries. Però com un cert nivell de canvis i novetats és inevitable i fins i tot convenient, el truc està en graduar aquests canvis. Els menjars nouss, per exemple, es faran poc a poc i d'un en un. Si els donem oportunitats fàcils i freqüents de provar coses noves, els ajudem a tolerar millor els canvis
• Llindar de respostaEls nens molt sensibles reaccionen amb força a les variacions (fins i tot les més lleus) de sabors, textures, llums, olors i temperatures, de manera que són més propensos a les manies. Com a contrapartida, més tard seran persones molt detallistes i sensibles. Per ara no els torturem imposant molts més canvis dels que poden suportar.Els que tenen un nivell baix d'aquest tipus de sensibilitat donen molts menys problemes, encara que com tota cara té la seva creu, també es donaran menys compte de si necessiten un canvi de bolquers o de si una roba aspra els irrita la pell.
• Intensitat de la reaccióÉs la intensitat amb què el nen expressa les seves emocions. Es manifesta, per exemple, en la força de la seva rialla i del seu plor.Amb els nens més intensos, cal distingir, per exemple, quan se'ls ha de consolar perquè la seva desesperació està justificada, o quan cal ignorar perquè els seus esclats de ràbia són més teatrals.
Amb els nens més suaus, el perill pot estar en que les seves necessitats siguin ignorades. Si no armen rebombori i no protesten, potser no rebin l'atenció que mereixen. Cal diferenciar els matisos més subtils amb què expressen els seus sentiments i animar-los a ser més ferms i fer-se valer. • Qualitat d'estat d'ànimEn uns predomina l'alegria, en altres la serietat i en altres l'enuig. És molt fàcil descobrir de quin tipus és el nostre fill:Els alegres són una delícia, però convé estar alerta per veure quan després de les seves somriures hi ha alguna frustració o malestar, ja que no ho expressen tan fàcilment com els malhumorats.
Amb aquells en els quals predomina el mal humor cal fer-li filosofia per admetre aquest detall com una característica seva i no culpar ni culpar (tret que aquest mal humor respongui a alguna causa ambiental que estigui afectant la seva vida).Als seriosos cal fer-los sentir que els volem i valorem com són, que ens semblen encantadors sense que necessitin fer monades tota l'estona. • DistraccióLa gran activitat i capacitat de distreure de molts nens d'un any porta a molts pares a pensar que el seu fill és hiperactiu, circumstància difícil de diagnosticar a una edat tan temprana.En qualsevol cas, sempre convé mantenir al seu voltant un ambient tranquil, sota en estímuls. Tenen l'avantatge que és fàcil fer-los passar d'una activitat a una altra sense que s'oposin (del bany al sopar, per exemple).
Els més difícils de distreure poden ser més tossuts i oposicionistes, pel que convé avisar amb antelació dels canvis. Per contra, són més autònoms. • Capacitat d'atenció i persistènciaA aquesta edat, l'atenció és inestable, però mentre alguns nens passen d'una activitat a una altra en menys d'un minut, altres poden dedicar-se a un objecte o activitat durant cinc, deu, quinze minuts i fins i tot més.Els més inestables necessiten que els acompanyem en els seus jocs, els parlem sobre ells i els animem a persistir. No és bo oferir massa joguines alhora.
Els més persistents tenen més autonomia per passar estones entretenint-sols. Com a contrapartida, serà més difícil distreure'ls quan s'entestin a fer o tocar alguna cosa que no deuen. Tres tipus de nensEl que van trobar va ser que, si bé tots els nens mostren els mateixos comportaments en algun moment, alguns nens eren més propensos a mostrar certs comportaments. I els classifiquen en nens fàcils, nens difícils i nens lents. "nens difícils" són aquells que, sense sortir de la normalitat, tenen ritmes biològics i rutines diàries irregulars. Els costa adaptar-se a situacions noves. Necessiten que els tractem amb fermesa i flexibilitat. També amb una mica més de dedicació i atenció.
 No sé si és exactament la descripció del meu princep...en tot cas:
Coses a fer en nens inquiets com el meu:

-Apuntarlos a algún esport perque es “desfoguin”
-Marcar rutines diàries.
-Explicar amb anetlació els esdeveniments fora de la rutina (aniversaris, vacances, etc)
-Donar ordres sencilles i clares
-No començar una activitat fins que n’acabi una altra.

-Dedicar una estona al final del dia a la relaxació.