Tot sobre la làctancia materna

La postura per donar el pit a un nadó és la següent:

Et fiques el nadó panxa amb panxa, apuntes el teu mugró al llavi de dalt , fet que fa que el nadó obri mes la boca i així puguis introduir-li casi tota l’aureola dins.Però apropant al nadó al teu pit, no ficant el teu pit a la boca del nadó. I ell solet ja comença a mamar.

Qui no ho entengui és idiota!!! Més fàcil no pot ser!! I si s’agafa bé, no et té perquè fer mal!!

Hola, sóc idiota. I tinc els pits en sang. Però perquè vull, m’agrada ser soferta. A més, ni passar-se’m pel cap donar bibe al meu nadó, li provocaria tals efectes a la seva autoestima i intel·ligència emocional, que faria que es converteixi en una personeta traumatitzada de per vida, que sempre recordarà que la seva mare no li va donar el pit.

 

Jo per sort recordo com la meva mare em donava el pit i per això sempre he estat una persona emocionalment molt forta, mai he patit de desamor ni res paregut.(jajaja)

I que  hi ha sobre la mastitis?? Jo dos n’he tingut!! La primera pel nen, horrible, amb un bonys al pit que feien por i em feien mal només mirar-los, i la següent per la nena, amb febre i tot. Però, jo sóc molt reticent a prendre medicaments , les dos me les he curat igual: calentant draps de cuina mullats a microones i aplicant-los tipus compreses, aplicant-los casi bullint, i moltes dutxes d’aigua calenta al pit, un dia dedicant-me al pit a totes hores amb axó, i solucionat!!!

L'únic que sé, és que ha de ser un procés que es vulgui fer, que ningú s’ha de sentir pressionat a fer-ho.

Finalment he donat el pit als meus dos fills, i crec que ha estat per comoditat, axó de despertar-se a les tres de la matinada, emprenya molt, però si a sobre he d’anar fins a la cuina, pensar en les cullerades  que toca posar i calentar l’aigua, crec que mes d’un dia els meus fills haguessin prés café amb llet o alguna cosa per l’estil...

Ara estic molt orgullosa d’haver-ho fet, perquè els hi he donat les meves defenses quan han estat malalts i tots els nutrients,al primer, a sobre, ja li he donat nicotina, fumava en aquella època i a la nena li he deixat provar el vi!!

Ara ja està preparats per la vida moderna!!

Un cop superat el primer mes, tot s’ha de dir que es tot avantatges això de donar el pit! I emocionalment no sé com els hi haurà anat als meus fills, però a mi em va de fàbula!! Per mi no hi ha res més màgic que mirar la careta de la meva criatura mentre la tinc al pit i després veure com està extasiat de tant tip i deixa el pit, amb els ulls tancats i estira el capet com una tortugueta i fa un moviment de cap per acomodar-se mes als meus braços i es queda així, quiet.

Els dos ho han fet i he de dir que és dels millors moments de pau i felicitat.

Amb el nen li vaig treure el pit sobre els vuit mesos perquè tenia 4 dents i per molt que la matrona em digués que li parlés i li comuniqués amb to agradable que a la mare no se li mossega el mugró, a mi no em sortia. Més aviat el meu instint em feia actuar cridant i dient algo com: joder, fill meu, però que collons fots!! Aixó fa un mal que te cagues!! I ell em somreia igual que si li hagués dit en to agradable: fill meu, no ho facis, que em molesta.

A la nena encara li dono el pit, i no sé fins quan, per ara és molt còmode tenir-la al costat i disfrutar del procés!!