Incorporació a la feina desprès de la baixa maternal

Ufff..que difícil es fa la tornada!!! És tot un món.

 Cada mare, cada situació, és estressant.

Hem passat la baixa maternal, sigui del temps que sigui, i ens sembla que ha estat molt poc temps i que la nostra criatura és massa petita encara per estar abandonada al món sense nosaltres.

I el tornar a la feina?? L’empresa estarà igual, o durant tooooot aquest període d’absència nostra han passat coses que no ens podem ni imaginar???

Els dies abans a la tornada estem histèriques, nervioses, ens entren les presses, si donem el pit, començarem a lidiar a veure si vol el biberó. Pot ser que tinguis sort i si la teva criatura és molt menjadora, com el cas el meu príncep, l’agafi a la primera i sense cap trauma,.... però et pots trobar que no el vulgui de cap de les maneres, com la meva princesa.

Pot ser que vulguis seguir donant el pit , seguir fent la lactància materna exclusiva i et surtin problemes amb la producció de llet o dubtes de si et podràs treure o no la llet a la feina...

Has de començar a calcular les hores de reducció, com és fa la carta per a donar a l’empresa, quin sou et quedarà, si podràs quadrar els horaris per anar a recollir la criatura si va a la llar, o quadrar-ho amb les hores de lactància, etc...

Has de pensar si et demanaràs excedència, que passarà si ho fas...en fi....

Són uns dies previs en que totes totes totes estem histèriques.

Però, afortunadament les coses son semblants per totes.

La criatura estarà genial tant si està amb un familiar, com a la llar, és més,segurament els mals hàbits que té a casa, estant a fora ,no els tindrà.

I la tornada a la feina, passades les dues primeres hores de feina, és horriblement trist que sembli que no hagis marxat mai, tot continua com sempre i et sembla que mai has estat de baixa...

T’adones que no serà per tant, pot ser que el primer dia enyoris a la criatura, però també pot ser que sigui el primer dia que desconnectis de la rutina, i et passin les hores volant i amb mes ganes d’arribar a casa a veure-li la careta i gaudir més de la criatura, ja que no estàs agobiada de fer cada dia el mateix...

Per resoldre els problemes que poden sorgir, aquí fico:

1-      Model de carta per l’empresa sol·licitant la compactació  de les hores de lactància materna

2-      Model de carta sol·licitant reducció de jornada per guarda legal d’un menor

3-      Problemes amb la extracció de la llet o producció, mirar els consells de “albalactanciamaterna.org”

4-      No vol el biberó:com ho he fet jo...

No vol el biberó.

Amb el meu príncep no vaig tenir cap problema, una setmana abans d’anar a la feina, vaig agafar el biberó i em vaig treure llet meva, i a l’hora de donar-li, vam fer que ho fes el seu pare i que jo no estigués davant, per a que no decidís que preferia el meu pit ja que estava allí...i res, el pare li va ficar el biberó a la boca, i el fill va començar a engolir sense cap tipus de problema!!!

Que fàcil era!!!

Segon el mètode que llegeixo e intento seguir, el millor consell si ets mare amb previsions de tenir que deixar a la criatura sigui per feina o per motius personals, és que donis biberó des de sempre, un cop al dia , i sobretot que no ho deixis de fer (no val lo de un dia si, dos no, etc), així la criatura ho tindrà com algo natural des d’un principi i no tindrà que passar pel procés d’adaptació.

Un cop arribada la princesa, tampoc vaig fer cas d’aquest avís, ja que amb el príncep m’havia anat prou bé.

La setmana abans de començar a treballar, em vaig treure llet i vam fer el mateix procés, peeeeeeeeeeerò, aquest cop no va ser fàcil per res!!!! La nena es va negar a ficar-se la tetina a boca!!

No hi vam insistir massa, ja que el mètode diu que no has d’insistir, que ho has d’anar provant...al dia següent ho va provar la abuelita...i tampoc!!, a l’altre jo..i tampoc,vam anar al poble i ho va provar ma mare...i tampoc!!..el sogre...i tampoc!! vaig decidir que potser seria el tipus de tetina, que hauria de ser lo més semblant possible al meu mugró...i...les vaig provar casi totes!!!,i casi tots els membres de la familia un altre cop!!! Vaig esperar a fer.li passar gana...i tmapoc!!!quan vaig decidir que l’únic que podia fer era anar a treballar i que la nena no mengés en toooooooootes les hores aquelles, que m’havia de resignar doncs...

El dia abans d’anar a treballar, la meva princesa va decidir que menjaria biberó. Tenia posat un tipus de tetina de la mateixa marca, però de color diferent...i durant uns dies només li donàvem amb aquella tetina...després per sort, li he anat canviant a la que jo volia(de les que en tenia més) i ara ja menja amb qualsevol!!!

Model de carta sol•licitant reducció de jornada per guarda legal d’un menor

Nom empresa

Data

Yo, tal tal, con DNI 00000,y trabajadora de esta empresa, al amparo de lo establecido en el articulo 37, apartado 5, del estatuto de los trabajadores, le informo de mi paso a reducción de jornada laboral a X horas semanales por guarda de un menor hasta la fecha(i calcular els 8 anys) con la finalidad de atender  mi hijo de x meses de edad.

Atentamente

Nom

Model de carta per l’empresa sol•licitant la compactació d’hores de lactància materna

Nom Empresa

Data

Muy Sres. Míos,

Yo XXX con DNI 0000000 desearía acogerme al derecho de acumular la hora de lactancia mediante la agrupación de todas las horas que me corresponden de trabajo. El periodo estaría comprendido entre los días tal, que son 14 dias laborales hasta día tal (ambos inclusive)

A continuación realizaré los días de vacaciones pendientes(si n’hi ha)

Atentamente,

Nom

Sobreviure o progressar

Ostres, per Sant Jordi no tenia llibre per al pare de les criatures i sense voler va caure a les meves mans un llibre, que vaig comprar, i que crec que serà la nova filosofia que aplicaré!!

En els temes de rutines i tot això seguiré a la Tracy Hogg i en l’educació emocional crec que seguiré aquesta tendència.

M’he llegit només d’introducció, però em va enganxar, i avui hagués llegit als FFCC de tornada a casa, però me l’he deixat!! Llàstima!!!!!

Aquest llibre diu que hi ha dies en els que a lo màxim que aspires és a sobreviure, en el meu cas els dies en que has tingut que negociar amb una rabieta per tornar a casa, un cop allí no es vol dutxar i tirant el sabó per tot arreu, dies que ha deixat tacat de pintura la paret, dies que a l’únic que aspires es a que s’acabi el sopar, i se’n vagi a dormir...aquests dies, sobrevius.

Desprès estan els dies en el que vols progressar i ensenyar tots els valors als teus fills, i vols ser una mare pacient, que té temps de cuinar dietes saníssimes amb productes ecològics, i cantar una cançó amb els nens mentre cus la roba estripada, i a la nit li conta un conte ple de valors morals. Això es voler progressar...

Doncs aquest llibre ens dóna un MANUAL(SI DEUUUUUUUUUUUUUUUUU!! ÉS LO QUE NECESSITAVA!!!) perque, fins i tot en els moments que intentes sobreviure, els puguis aprofitar sense esforç per a progressar!!!

Estic molt animada amb aquesta lectura!! I més quan he vist que els autors són científics i apliquen les connexions del cervell a la vida real.

 Representa que serà un text científic i amb manual....si em funciona, passaré a ser la Fan numero 1 d’aquest mètode i els hi faré tota la propaganda haguda i per haver.

Tinc moltes esperances!!!

Feliç Diada de Sant Jordi!!!

Aquest dia sempre és especial!!!

Quan no tenia a ningú que em regalés Rosa, em ficava trista i pensava que era l’única del planeta sense  i ara que me la poden regalar, demano que si us plau no em regalin cap rosa natural tallada, perquè em fa pena quan s’asseca!!

L’any passat em va regalar una ampolleta de roses de xuxeríes!!yujuuuuuuuu!!!també m’encanten les de paper!!! O les de plàstic decoratives...en fi...que hi ha un ampli ventall...

El problema ve quan toca escollir llibre per a un persona que no li entusiasma la lectura!!!!

El pare de les criatures és un fan dels còmics, algo és algo, però...és friki, i lo que surt, ja ho té!!!

 I jo que no estic posada en el món de Ironmans,ni hombres X, ni Wolverines ni res d’aixó..uff..... ho tinc molt difícil!!!!

Va arribar el temps de la paternitat i em pensava que ho tindria molt més fàcil, ja que llibres d’això n’hi deu haver molts...i resulta que el mercat està enfocat més a la maternitat que no pas a la paternitat i en cas de ser així, està més enfocat en pla conya que no en pla educatiu....en fi...

Els llibres per a un pare, en aquest cas el pare de les criatures han estat:

-Un còmic fet a mida on hi sortia el pare i la mare dibuixats en pla súper herois, he de dir, que jo vaig quedar dibuixada tal com sóc....unes corbes impressionants, una melena brillant....en fi...i el pare??? Quins músculs!!!

Sort dels dibuixants que entenien molt de històries, perquè jo no coneixia ni als personatges que hauríem de substituir!!!

Al final d’història era aquesta (en 10 fulles):

El padre(lobezno)pasea por las calles de Barcelona pensando en que va a cumplir los 30 y que se está haciendo mayor para luchar ….

Justo cuando está a punto de llegar a su casa oye gritos por la calle y ve que el malvado (magneto) ha raptado a su hijo(foto del niño) y se lo lleva lejos.

 Lobezno(padre) corre por las calles, lucha contra el sequito de guardianes del malvado hasta llegar al castillo donde está allí su hijo raptado.

Oscar Lobezno se deja capturar para que experimenten con el a fin de que no maten a su hijo…

De mientras en casa, Angels (el personaje de Jean Grey con la cara de Angels) gracias a su poder de telequinesia, percibe que su marido y su hijo están en peligro…y va al castillo a liberarlos(con la mente domina a los malos para que los liberen)…, y el padre(Lobezno con garras) y hijor(mini lobezno..jejejeje) luchan contra todos y los matan a todos..claro está…

Al final del dia, e padrecoge a su hijo y a su mujer y les dice que el mejor regalo de cumpleaños es estar junto a ellos, sanos y a salvo…

-Un altre any, vaig decidir-me per “ contes per ser feliç”. Un seguit de contes amb “moraleja” per a que els nens aprenguin lliçons....però resulta que és per a nens una mica més grans...suposo que sobre els 5-6 anys....

-com no, li he regalat també el “ Soy un padre Friki”

I m’han recomanat el “ el pare que et va matricular”, però diuen que és per pares amb nens de 5-6 anys....o “Duermete de una puta vez” , però, hi ha moltes teories de que és molt bestia i que té massa missatges negatius....

No sé...només sé que torna a ser Sant jordi, i jo no sé quin llibre escollir!!!

Acabaré comprant un conte per a que el pugui llegir als fills.....que original sóc!!!

No sóc la mare que volia ser.....

Sempre quan pensava que seria mare, m’imaginava en una casa  polida, neta, ordenada, amplia i amb llum. Que els diumenges m’aixecaria abans per preparar l’esmorzar a tota la meva prole(sempre havia pensat que no m’importaria tenir molts i molts fills, de fet, pensava que en podria tenir 7...), que faria pa de pessic i la casa tindria aquella olor tant característica, que inculcaria als meus fills els valors que tinc, que parlaria amb ells sempre en to calmant perquè entendria que ells a cops es fiquen nerviosos perquè no entenen les coses, però jo al ser l’adulta, podria ficar pau, que sempre que volguessin jugar amb mi ho faria, que els meus fills serien tant educats com jo quan era petita, que fins i tot felicitaven a ma mare perquè tant jo com el meu germà fins a l’adolescència vam ser uns sants!!!, fèiem cas a tot !!!, que els meus fills no saltarien al sofà, ni pegarien, i sabrien compartir i que mai perdria la paciència amb ells....

Que podria compaginar la meva vida laboral i familiar a la perfecció, arribant a tot, si calia m’aixecaria abans cada matí per tenir tot preparat.

I resulta que no és així...

Sé que era un somni, però, no penso renunciar a ell...intentaré fer pas a pas els petits canvis per arribar lo màxim possible a lo que era el meu somni.

L’únic que tinc clar que deixaré de banda és lo dels 7 fills...jajajajajaja

Els còlics

Benvinguda al meravellós món dels còlics!!

Que són els còlics??:

Els còlics són aquell dolor de panxa de la criatura que fa que cridi, xiscli i plori sense motiu aparent i que sembla que l’estiguin matant. És igual la causa, sempre que plori i la mare no sàpiga que és, dirà que té còlics.

N’hi ha que en diuen fins i tot l’hora de les bruixes, o algo així, i teories varies com la  de que  ploren a l’hora que van néixer més o menys.

A la majoria li comencen a les 20(el cas del meu príncep, tot i néixer a les 2 de la matinada) i s’allarguen una estona. O Hores. Depén del dia.

Pots ser desafortunada, i que li agafi a la matinada(el cas de la meva princesa, tot i néixer a les 10 del matí).

Solucions:

Massatges a la panxa al costat dret i de forma circular,o posar de panxa avall al nadó,o cantar-li mantres,donar-li infusions especials,o comprar el colikind a la farmàcia,o donar-li més pit, o després donar-li menys pit.

Quan això no et funciona(sempre) passes a :

Canviar  d’ingesta de la llet de vaca per una altra(la mare).Totes ho fem, però t’informes i veus que els nens que tenen mal de panxa per culpa de la llet és perquè tenen al·lèrgia a la llet de vaca i que normalment són els nens que veuen en biberó, i resulta que tu dones el pit . Però, no suportes el plor, i per si de cas , tu seguiràs sense veure llet de vaca.

Tenir més contacte de pell a pell amb la criatura, investigacions diuen que les tribus que porten la criatura tot el dia a sobre i que no utilitzen bressols ni hamaques ni res, tenen nadons sense còlics!!!! I a partir d’aquell dia portes a la criatura en braços a totes hores, i et sorgeixen preguntes com: quan vaig al bany també el porto??les natives deuen cagar amb el crio penjat...i a la dutxa?? Elles no es dutxen...en fi...que acabes el dia amb mal d’esquena, rebentada, bruta... i arriba l’hora aquella i la criatura continua plorant!!!.

No menjar xocolata ni begudes amb gas o cafeïna, perquè si a tu et fan mal, a la criatura també. I renuncies a la teva dosi de xocolata, de gas i cafeïna, tot per a que la criatura no plori aquell dia...i plora.

Que senti sorolls tranquil·litzadors que li recordin l’úter, i aquest sorolls es basen en : el secador de cabell, l’extractor de fum de la cuina...fins i tot acabaràs fent una gravació del soroll per no tenir que posar en marxa la màquina cada cop...

Agafar el cotxe i portar la criatura a donar un tomb, i durant uns dies surts de casa a la mateixa hora, amb la criatura al cotxe i tu amb pijama, tot per a que calli, prefereixes donar tombs sense rumb abans que sentir aquells plors...que passa, que al cotxe no te còlics??? I si pugem el cotxe al menjador???

Arribat aquest punt, ja han passat els mesos que duren els còlics, i el nadó ja no en té.

Ho has provat tot, i res t’ha funcionat en el procés, però...és desesperant i saps que si et torna a passar, repetiràs casi tot el procés per a veure si així d’una vegada per totes el teu fill deixa de patir i tu deixes de ficar-te histèrica sense saber que fer!!!

Que no és digui que tu no ho has provat!!!

Moments de felicitat

Porto uns dies amb molt estrés, tant maternal, com laboral...suposo que el laboral afecta al maternal i al inrevés...necessito fer un reset.

Tothom té la seva pròpia manera de fer resets.  A mi realment la que em funciona més és la desconnexió, per sort sóc una persona  que a la que canvio de registre(normalment viatjant), sóc capaç d’oblidar-me de tot!!! I a més ho faig en 5 minuts!!Però quan no puc desconnectar, que segueixo dins la rutina, doncs em costa una mica més....Llavors és quan com a mecanisme faig un resum dels bons moments, perquè sé que em centro en els dolents i això fa que m’agobïi més.

I quan m’agobio, només veig les coses negatives:

Desprès explico dia a dia, però per fer-me un llistat de moment de felicitat, serien  aquests:

-Jugar tota la tarda amb els teus fills, enlloc de netejar.

-Veure com unes manetes diminutes t’acaricien la cara mentre et miren amb sorpresa.

-Que et regalin un somriure sense esperar-lo.

-Saber que tot i estar trista, algú t’escoltarà i et farà veure que allò no importa.

-Moments del dia en els que saps relativitzar les coses.

-Tancar els ulls, asseguda al carrer i notar l’escalfor del solet a la cara.

-Que t’acariciïn quan no ho esperes.

-que et sorprenguin

-Que t’adonis que has de saber disfrutar més dels teus i la resta, pot esperar.

Explicació del dia a dia:

Moment negatiu:

 De la casa: per exemple, ahir estava cansadíssima i només veia que casa meva sembla una corralina de porcs!!: “Ostres!! és que està tot damunt davall, ningú m’ajuda!!!tot ho he de fer sola!!!”, això ho dic quan estic agobiada i li faig pagar a la parella, i no és així:

Tothom sap que sóc desordenada de mena(menys mon germà gran, que es pensa que sóc súper ordenada) i que quan venen visites netejo com una boja, és tant així, que a cops quan netejo a saco sense esperar visites, el meu príncep em pregunta: mama, qui  vindrà avui?

Moment de felicitat:

La casa està feta un desastre, sí, però perquè?? Doncs perquè per la tarda , quan he arribat de treballar, mentre el pare estava amb el príncep, jo he preferit estar asseguda al sofà amb la meva princeseta i mirar com intenta tocar coses,explorar la meva cara amb les seves mans, tenir una conversa de gu-gus i ga-gas, mirar com es menja una galeta i com disfruta del procés mentre em mira com dient: veus mama, jo sola puc, que guai!!!. I més tard, quan ha arribat el meu príncep de l’escola amb el seu pare, després d’haver jugat una estona pel carrer, he preferit jugar amb ell a soles, (mentre el pare estava amb la princessa), amb plastilina i a que em contés contes ell, enlloc de recollir. I després ja era l’hora de les rutines de banys, sopars, i lluites per anar al llit a l’hora. Quan m’he assegut al sofà estava cansada, m’he recordat dels problemes de la feina i he decidit que estava tant agobiada que no podia ni netejar i em feia ràbia no tenir més forces....a sobre veia que les parets s’havien embrutat més...i que??? No penso pintar fins que els fills tinguin 15 anys!jajajajajaja

Moment negatiu:

De la feina: tothom té problemes laborals en algun moment o altre de la vida. Jo tinc les coses molt clares del que permeto i del que no, però el meu jefe no està acostumat a això i a cops salten xispes, i en aquests cops m’agobio una estona pensant que el que hauria de fer es canviar de feina i em cabrejo perquè no ho faig....

Moment de felicitat:

Li explico a la meva parella. Si, d’acord, porto treballant aquí 5 anys i ara no em vindrà de nou ni cap comentari ni res...m’adono que per molt que digui, jo no canviaré de parer, sigui quines siguin les conseqüències, tinc molt clar el que vull i no em farà dubtar de res, i si el que vol es que marxi, que millor que sigui ell qui prengui la decisió!! i tinc la sort de que a casa, la meva parella ho veu clar els dies que jo tinc dubtes i ho relativitza tot, fet que fa que en un instant m’adoni que tot allò, no és tant important, només és feina!! I és algo que és pot canviar!!!

Moment negatiu:

Dels fills: porto molt malament el no dormir a les nits, porto fatal que en 9 mesos no hagi pogut dormir mes de 4 hores seguides ni un sol dia, porto fatal no poder recuperar hores de son fent migdiada per les tardes, només algun cap de setmana que puc encolomar els fills una estoneta o al pare o als avis..em canvia d’humor, per les nits sóc un monstre a dies i sóc incapaç d’aixecar-me tranquil·la, ja estic de mal humor a les 3 de la matinada i m’enfado moltíssim amb els meus fills.

Moment de felicitat:

Quan ja estic farta de negociar amb el meu príncep i li dic que es fiqui al nostre llit però que no faci soroll perquè no es desperti a la germaneta, i al estirar-se al llit, tot i haver-li dit enfadada, ell estirar-se al meu costat i abraçar-me o tocar-me els cabells...o que la nena plori sense motiu, i m’enfadi amb una criatureta de 9 mesos i al encendre la llum adonar-me que l’angelet si plora, el seu motiu tindrà, i que el problema que té és que no m’ho pot explicar encara!!

En fi, que si vaig agobiada, és perquè vaig mal dormida i a cops les neurones no em deixen pensar amb claredat!!!!

Resolució de conflictes desde la perspectiva dels pares

Ahir vaig anar a una xerrada sobre aquest tema, però no em vaig trovar amb el que m’esperava.

No diré qui feia la xerrada per no donar-li ni mala ni bona reputació, no és que estigui en contra del que va exposar, ni molt menys, però tampoc hi estic totalment d’acord.

Jo vaig anar allí esperant trobar una recepta màgica i unes pautes a seguir, segurament aquí està el problema, que la filosofia que s’exposava no era aquesta i per això no vaig encaixar. Mea culpa.

Però tot i així, el que jo vaig entendre de la xerrada és que per veure canvis en els comportament dels fills, primer hem d’analitzar-nos nosaltres i veure quins comportaments els hi estem ensenyant.

Això ja ho sabia.

No es pot dir a una criatura que no cridi, mentre li estàs dient a crits.

No es pot mostrar  els sentiments i quan ens preguntin dir: no em passa res.

No es pot fer pagar la culpa dels problemes diaris als fills, si anem sense temps, ells no en tenen la culpa, som nosaltres que ens hem de gestionar per arribar a tot.

I així una llarga llista de coses, que crec jo, tots els pares sabem.

I sí, tots hauríem d’estar sempre autocontrolats i intentar tenir paciència i desfer-nos dels problemes, i saber dir que no, i saber dir que sí, etc et etc....

Tots hauríem de ser un 10 en intel·ligència emocional. Molt bé.

Tots ho sabem això, i crec que tots sabem que és IMPOSSIBLE estar així CADA DIA. A TOTES HORES.

El dia que arribi a aquest nivell, o serè una Santa o el nou Dalai Lama.

És per això que discrepo en la xerrada d’ahir, perquè no crec que puguem arribar a aquest 10 d’intel·ligència.

Jo ja noto, ja he vist, ja m’he adonat, que els dies que jo estic més tranquil·la i receptiva, puc gestionar millor els conflictes amb el meu fill.

Però no per jo estar més tranquil·la o més nerviosa, el  meu fill deixa o no de crear conflictes que he de resoldre!!!

Jo, personalment, necessito una pauta a seguir, un procediment.

Que si el meu fill fa això: jo he de fer X (tant si estic nerviosa com tranquil·la, com dormida..)

 A la TV surt la super nany i diu que al racó de pensar, i que si continua actuant malament, li has de treure un juguet, després et diuen que això no , perquè prendre-li alguna cosa seva és un càstig.

Que sí que s’ha de castigar, en alguns llocs, però que no, que el millor es canalitzar el problema cap a  conseqüències.

En fi, que estic feta un embolic. Perquè tinc por a fer-li, com deien ahir, ferides emocionals!!!

Viure així és un estrés!!!!totes les mares tenim la pressió aquesta!!!

Estic totalment d’acord que a nivell familiar, cada nucli té les seves normes i els seus valors, i que per a una família no li importa si es salta al sofà i en canvi l’altra família no ho permetrà sota cap concepte.

I la que ha permès que es salti al sofà, després no vol que ho faci a la resta de cases, quan és un invitat, i no sap com gestionar el conflicte .A casa si, però fora no. És un exemple, clar.

I que no és sols la família, és l’entorn, els avis , els amics, les educadores. No sols els pares són els responsables de com som, t’adones que els amics són molt importants en etapes de la vida. I que jo no tinc exactament els mateixos valors que mons pares. Fins i tot sóc d’idees totalment oposades a les seves.

Aquí es on hem perdo. I és quan m’adono que criar un fill, és el repte més gran i difícil que mai tindré davant meu!!!

I quan felicito als meus pares, perquè crec que ho han fet molt i molt bé!!Jo no tinc cap ferida emocional d’aquestes!!!

Les filosofies de criança, de valors,  de permissivitat,de tolerància etc...són coses que van evolucionant amb el temps, i ens hem d’anar adaptant als canvis i a sobre anar-ho ensenyant!!!

I crec que per moltes filosofies i tendències i pautes,  al final tots els pares fem el que podem. I tots i cada un dels pares i mares ho fa bé, a la seva manera. (home, sempre exceptuant als mal tractadors i tipus d’aquests) Perquè per això hi ha diferents tipus de personalitats i de valors, que nosaltres com a pares podem marcar un camí. I després a veure si el segueixen o no.

Aliments per menjar amb els dits

Arriba un moment en l’alimentació de la criatura, que veus que s’interessa pel menjar.

El príncep, que sempre va ser molt menjador (ara menja, però ja no en grans quantitats), va arribar un dia que mentre li donava la papilla (perdó, farineta) es va llençar a robar-me la cullera!!! La trobava fascinant, i intentava ficar-se-la a la boca amb molt poca destresa!jajajaja.

Si quan passa això et dediques a prendre-li la cullera per tornar a ficar-li a la boca...malament rai!!! El millor és deixar-li la cullera i tu agafar-ne una altra...

El príncep es va tirar directament a la cullera, en canvi la princesa...ella ha començat abans amb lo que es la psicomotricitat fina que en diuen(son germà li va costar més) ....i mentre menja, si cau alguna gota, la seva obsessió es agafar-la amb el ditet índex i el gros per ficar-s’ho ella mateixa a la boca....fa molta gràcia veure-la concentradíssima en lo que té a les mans i després, poc a poc intentar arribar a la boca....

Arribat aquest moment, ja se’ls hi pot donar aliments petits per a que practiquin...però....

S’ha de tenir en compte varies coses:

-que diguis al teu entorn que ja pot menjar amb els dits, no vol dir que li ofereixin trossos de fruita de la mesura de la seva mà!!

-ni que això sigui un precedent per donar-li aliments que encara “no toquen” pel simple fet de que es mengen millor(peix blau, o llegums o ou, si encara no ho has introduït)

- ni que esperis en deixar-li la farineta allí sobre i que la criatura se la mengi tota sense ajuda!!!!

Els aliments per menjar amb els dits són més aviat una experiència per la criatura !! no la nova manera d’alimentar-se!!!

I si la criatura va pel carrer menjant una galeta o un tros de pa...no entenc perquè la gent insisteix en oferir-li xurros, galetes amb sucre o xocolata, gelats, etc etc....

En fi, que sobre els 8 mesos tant un com l’altre han passat a voler alimentar-se solets...i penses: que be!!! Aviat ja ho farà sol!!!

Aix....mares il·luses!!!!jajajajajajja

Virus, procés víric

Ostres!!! Aquest món és fascinant!! Hi ha tants virus voltant, que mai m’ho hagués imaginat!!! I a sobre els hi fiquen uns noms, que, dic jo, podrien modernitzar-se o consultar a especialistes de marketing per fer-ho més atractiu i entenedor per la resta de mares....

Tot es queda sempre en un virus...i a mi em fa ràbia quan em diuen: és un procés víric...

Aquest post, el dedicaré a virus que han passat els meus fills i que no sabia que existien, suposo que l’aniré actualitzant de tant en tant.

Virus numero 1: boca-manos-pies

 El príncep un dia sobre l’anyet i mig, va deixar de menjar...em va preocupar, ja que ell sempre ha endrapat molt, i no tenia ni febre ni res..total, que li vaig mirar la boca..i..la tenia plena de llagues!!!!vaig anar a la farmàcia a comprar alguna cosa, i em van donar un producte que és com una piruleta, que es xupa, i em vaig recordar de que jo de petita també n’havia pres (hauria tingut allò també?). Però el Princep no ho volia..i seguia sense menjar. Vam anar al metge i va dir: ah, no es res!! És un virus, que es diu boca-manos-pies.

Ostres!!! Flipant!!!, em va dir que tenia també puntets vermells a les mans i als peus(jo ni me’n havia fixat), però al meu fill casi no se li veien...

Dos dies i ja se li passaria!!

Virus numero 2: mononucleosis

Una altre cop també, el meu fill anava cansat i va tenir febres altes, per a mi això és un problema, ja que és intolerant al paracetamol....i no sé mai com baixar-li!!

van passar els dies i es va curar....algun virus em van dir...

El seu pare va agafar febre durant molt temps i no li trobaven que era...finalment, el pare de les criatures tenia la mononucleosis o enfermedad del beso(dios!!m’has fet el salt!?!?!?!?!?!)...calma...segurament si teniem nens a casa(el príncep només en aquella època) li hauria encomanat ell...en adults és  greu, en nens a cops es imperceptible....

Virus numero 3: exantema súbito o la sexta enfermedad

La meva princeseta la setmana passada va tenir febre alta tots els dies(ja sabia que seria, ja que la princesa de la Nupi ho havia passat i vam estar juntes per setmana santa) , doncs febre alta tres dies, i jo segura que seria lo que havia tingut la filla de la meva amiga...però al quart dia amb febre em vaig sentir mala mare i vaig anar al metge!! Em van dir que seria un virus...que no em preocupés. Vaig comentar lo de l’altra nena i em van dir que sí, que si li sortien granets al dia següent seria lo mateix, que es deia exantema súbito. I això va ser, a l’un demà, granets per tot arreu!!!!  Dos dies i ja no té res!!

Estimaré al segon fill igual que al primer???

Crec que totes les mares que ens quedem embarassades per segon cop, ens fem aquesta pregunta..almenys, totes les meves amigues hem tingut aquest dubte...

Jo donava per suposat que no podria, estimo tant al meu príncep, que al arribar algú més a la meva vida, si l’havia d’estimar igual, m’explotaria el cor!!!

I pensava que no el/la podria trobar tant guapo, ni estimar tant, potser diferent.....però...és algo tant bestial!!!

Neix i passes pel mateix procés que pel primer, i el teu cor ni explota ni rebenta, i no ets capaç de diferenciar amor d’un o de l’altre. Sembla mentida, però els estimes igual!!!

Són aquelles coses que fins que no ets mare, no entens...

Estrés maternal

És dilluns i estic feta pols a les 7 del mati. Abans el dilluns eren durs perquè estava esgotada però m’anava recuperant al llarg de la setmana, per tenir energia un altre cop divendres i “cremar” el cap de setmana.

El meu humor de dilluns era ranci...però ara...és potser el dia que començo esgotada i encara tinc algo d’humor...a mesura que passen les hores, vaig més cansada i amb pitjor humor.

Perquè?? Doncs perquè ser mare és fantàstic, clar, no ho dubten , aquelles personetes amb amor infinit i tant expectants i les quals et fan sentir un amor que sembla que el cor t’hagi d’explotar i que només de mirar-los, penses,:”que bonic!!! “ o....quan et fan algun gest, alguna cosa ínfima, per tu és tot un món i et fan sentir feliç. Felicitat de la bona.

Sí, es tot això, però també és fer feines repetitives cada dia, lidiar amb el mateixos problemes, negociar constantment, sentir plors i no saber que fer perquè no saps que li fa mal, respondre a les mateixes preguntes 15 cops, donar la mateixa ordre 20 vegades i que no et facin cas, no poder dormir mes de 4 hores seguides en mesos, tenir que treballar, preparar dinars, rentar roba, netejar pis, aixecar-se a les 5 de la matinada per canviar bolquers, aixecar-se a les 7 del matí cada cap de setmana, sortir de la feina esgotada i tenir que jugar a cotxes o donar el pit...

En fi, que hi ha moments que tens esgotament maternal, i no pots més...són èpoques clar, com quan vas esgotada a la feina o quan passes èpoques d’insomni, etc...però l’esgotament maternal, a diferència de la resta d’esgotaments, no es pot proclamar als 4 vents perquè sembles mala mare.

 I totes les mares passen per esgotaments maternals: es fàcil veure-ho!! quan veus una mare que ja no vol ni pot negociar ni atendre raons amb els seus fills, és que esta esgotada maternalment. Ho veus a  mil llocs: al metro: “que no et moguis ni un cop més del seient!!!”. Al parc: “ ja n’hi ha prou!! Cap a casa!!!n’estic farta!!”.Al supermercat: “ t’he dit que nooooooooo!!, no em facis cridar ,eh??”.

Són frases de mares que estan passant per estres maternal.

Totes en tenim en algun moment de la nostra vida. A èpoques en tenim només a dies, però hi ha èpoques que son seguits, com quan vas estressada a al feina, però quan és per culpa de la feina, en donem culpa als jefes o a qui sigui, però donar la culpa als fills...no podem, perquè no en tenen de culpa clar...i ens sentim malament. I sabem que allò és per sempre, per tota la vida i no sabem com desconnectar, ja que uns dies a casa és lo contrari... i ens estressem més....i creiem que som les úniques mares que tenim estrès maternal, i no ho diem, per que no ens jutgin com a males mares...i aguantem i no ens adonem que fem la pilota més gran....

Fem públic l’estrès maternal!!! Tenim dret a anar cansades!!! Tenim dret a queixar-nos de que ser mare és esgotador! Tenim dret a dir que estem fins al monyo de les criatures!!!Tenim dret a dir que necessitem unes vacances de mare!!!que la situació ens supera!!

I dir això no ens fa ser mares més dèbils, ens fa ser mares més sinceres!!

De vacances en familia: Part III: organització caps de setmana en colla.

Venga, que jo sempre acabo organitzant coses i m’agrada tenir llistes i coses fetes per quan arribi el moment no tenir que pensar tant, tot i que quan arriba el moment, en faig de noves de llistes,....

Organitzar-se els de la mateixa família es fàcil, però quan ja hi entra en joc més gent, sempre és una mica mes liat...

Tot i que tinc la gran sort de tenir amics que des de sempre hem fet sortides i hem anat junts a molts llocs, sempre sempre, desprès de tants anys, fem llistes, compres, etc...i sempre falten coses i en sobren d’altres...però...a grans trets sempre hem de tenir en compte això:

Distribuir el que porta cadascú com a jocs, per així no tenir que carregar-ho tot una mateixa persona.

A portar:cartes,pelis, algun joc de taula, música i equip de música i videojocs.

Llisa de la compra:

Això o s’encarrega cadascú d’una part, o es va entre uns quants a fer la compra. Per estalviar i saber a “lo que es va” es convenient fer un menú diari, i a partir d’aquí estendre la llista.

Per a més de tres dies en grup, prefereixo fer tots els dinars fora de casa o encomanar-los fets.

 Fins a 3-4 dies en grup:

Àpats tipus fàcils de fer per moltes persones:

Menjades importants:Carn a la brasa amb patates i carxofes,Amanides i pa amb embotit i truites,Pasta amb tonyina,Arròs a la cubana,Pollastre al forn amb tomata,Estofat de vedella.

Segons això doncs, la llista d’ingredients a comprar és:

Carn de corder

Llonganissa

Patatates(a tenir en compte que es fiquen en més d’un àpat)

Carxofes

Cebes(atenir en compte que es fiquen en més d’un àpat)

Enciam

esparrecs

Pa de pagés(per cada dia)

Pernil( per sopar i per cada dia esmorçar)

Formatge(idem pernil)

Llonganissa seca(idem pernil)

Tomates( a tenir en compte per sucar també)

Ous

Atún

Macarrons

Tomate frito

Arrós

Pollastre

Vedella preparada per a guissar.

Esmorzars i berenars:

Pa bimbo

 nutela o embotit,

Sucs,

Café(sempre mirar quin tipus de cafetera es disposa)

Llet

iogurts

Cereals

Bolleria industrial

Comú: bosses de basura, oli, sal, sucre, neteja plats. Olives, patates,Snacks(pipes, cacauets, etc), gel(per als cubates), paper de Wc i de cuina.si es fa carn a la brassa, preguntar per la llenya i el carbó.

Amb aquesta llista contar el número de persones que serem, i fer la llista de cada ingredient necessari.

El problema sempre arriba amb la beguda, depèn del grup i del alcohol que es consumeixi. Bàsicament seria:aigua, cervessa, cocacola, llimonada, ginebra.

I a partir d’aqui, fer els meus excels estimats!

Més percentils, ara els de hores de son!!!

Que bé!!! Tenim percentils per tot!!

 I jo que sempre començo amb la preocupació en saber si estan a la mitja, al veure que no:” oh, deu!!!”,em preocupo!!!!, 

després m’informo .... fins que arriba un punt que ja m’és igual, perquè... 

com sé des d’un principi, els percentils són unes taules que mentre estiguin en algun varem dins de la normalitat, és que estan  dins de la normalitat...LÒGIC.

Per què ho comparo amb la resta??,perquè crec  que el príncep dorm molt poc!!!! I la nena??? Dormirà el que toca???

Nem a comprovar-ho!!

La nena, als casi 9 mesos, hauria de dormir...ummm...10h i mitja de mínim...i ella dorm...ummm...a veure que conto....de les 9 a les 10:30 i de les 12:30  les 14.:00 i desprès a les 20 com a molt tard a dormir...fins les 7...encara que es desperta...en fi...de sobres!!!! Deu dormir unes 10+1.5+1.5=13 hores!!! Percentil.....25!!! Mira!! Igual que el seu percentil de pes!!!!

I el nen...a veure...va a dormir a les 21:30, s’aixeca a les 6:44....son 9 hores i llarg.. més 30 minuts de migdiada....just un percentil 2 entre setmana!!! I els caps de setmana o vacances dorm com a molt 9 hores!!!

Tenim un problema!!!!!que faig?!?!?!?!?!?!?!?!?

De vacances en família. PART II :Les activitats

Pensar en vacances, en el meu cas, és pensar en dos tipus de vacances:

-         O de viatge visitant a saco la ciutat i patejant tot.

-         O amb els amics en algun lloc tots junts gaudint de moments de converses interminables, jocs fins les tantes, dinars amb risses, etc.

Però des de que sóc mare...ja no són així.

Visitar una ciutat ja no és com abans, el pare de les criatures i jo sempre hem viatjat de motxileros i era tot molt senzill, trèiem el bitllet d’anada i tornada  i allí ja ens buscaríem la vida, és igual on dormir, ja que només que tingui un llit i bany ja ens apanyem.

Amb nens...és impensable això!!!! Busco hotels al centre, que són mes cars, de tres estrelles mínim, pago taxi fins la porta del hotel...i patejar lo just...i tot en horari europeu!!esmorzar a les 7, dinar a les 12, berenar a les 15 i sopar a les 20 i a dormir!!

No és lo mateix...i a sobre a l’habitació ni la TV perquè si no , no dormen..

I anar amb amics???jajajajajaja .Ja ho he fet tres cops aquest any. El més representatiu, el finde amb les de la facultat , 6 adults, 6 crios....les converses de les mares es limiten a intercanvi de paraules i expressions mentre correm darrera dels nens, o donen el dinar a un, etc..i per la nit, les llargues converses amb els adults es limitaven a:

-I si anem a dormir que és molt tard???demà estarem més descansats i ja jugarem a cartes...

I tots, alleugerats per no tenir que fer l’esforç, i anar als respectius llits per poder descansar.

Siguem sincers, no és lo mateix, aquesta setmana santa he estat amb les amigues de casa rural i he tret aquests bons moments( no totes ho hem aconseguit alhora),ja que  ara pensar en vacances és:

-      -   Aconseguir menjar un plat de restaurant tranquil, sense interrupcions, sense tenir que recollir res del terra, ni ficar xumets, ni donar pit, ni tenir que cridar que no es mogui, ni tenir que calmar els plors,etc...(si s’aconsegueix dinar tranquil tots els plats dels restaurant ja sigui perquè les criatures dormin tot l’àpat, o per algun altre motiu diví,passa a ser unes vacances genials!!)

-       -  Acabar una partida de cartes amb els amics, sense tenir que compartir la jugada amb els teus fills en braços i que ells mostrin les teves cartes a la resta, ni les bavegin, ni les tirin, ni agafin les de la taula.

-        - Aconseguir que totes les criatures estiguin ben dormides just abans d’una hora raonable per a que els pares tinguin prou forces per aguantar desperts una pel·lícula tots junts.

-        - Trobar 5 minuts per poder compartir experiències no relacionades amb la criança de les criatures amb alguna amiga, sigui juntes a la cuina, al bany o jugant a futbol amb el fill.

-        - Tenir experiències diferents( ni que sigui algo tant insignificant com saber que jo sola puc muntar nata!!!jajajaja)

-         -Poder gaudir de les vacances, compartint les penes amb la resta d’amigues i poder queixar-nos juntes!!!

-       -  Menjar com a reis, ja que estalvien cada cap de setmana en cubates i discos!!ens ho podem gastar en marisc i carn!!!

I   

 I tot i no ser el mateix, tant bon punt s’han acabat les vacances, ja només tens ganes de tornar a tenir festa per poder repetir l’experiència!!!

De vacances en família. PART I: La maleta

Per començar, sempre que he viatjat, el meu equipatge ha estat mínim!!!! Ni facturar si surto fora del país!!! i el tema de fer la maleta, sempre havia estat ben senzill....

Ara un simple cap de setmana al costat de casa es converteix en una acumulació d’objectes de varis colors i formes i mides que fan que el cotxe sigui digne de les pelis dels anys 60, carregats fins dalt amb vaca inclosa.

Diferencies de maleta entre viatjar sola o en família, posem per exemple un cap de setmana de tres dies en un lloc de clima mediterrani, sense ser ni ple estiu ni ple hivern:

Sola:

una bossa amb les mides estàndards de bossa de mà d’aeroport que inclogui:
-mini necesser amb pasta de dents i raspall, mini costurer,pinte i espuma de cabell i sabó i gel i desodorant de mides petites i unes pinces.
-roba interior per als 3 dies
-pijama
-dos pantalons(més els que porto)
-Uns kets(a part de les botes que porto)
- dos samarretes de màniga curta
- dos de màniga llarga de les primes
- un jersei per si fa fred

I al bolso personal: telèfon, documentació, mocadors de paper, un mocador per al coll, carregador de mobil, crema per a la cara i per als llavis i un boligraf, una bossa de plastic buida i un paraigua.

En familia:


Necesser: tot lo anterior més: arnidol pels cops que es dóna el meu fill, suero fisiològic per si de cas, gases estèrils, tiretes, estisores de les ungles petites, sabons i crema hidratant i tovalloleta pel cul i bolquers, crema per al canvi de bolquers, colònia.I jo sóc de les que no s’emporta medicaments ni termometre per no cridar al mal temps.

Roba: una muda per dormir i una altra per passejar per cada dia.
Més una abric per cada un per si fa fred, més les botes d’aigua per si plou, més lo jersei del Buddy, més dos parells de sabates més per si de cas, més roba interior del crio de sobres per si es pixa, es mulla o s’embruta fins als calcotets, més un arrullo per cambiar la nena, més un pijama d’hivern, més les sabatilles d’estar per casa,i les tovalloles de bany de cadascú, més cuatre jugets per la cria, i tota una bossa de juguets per al nen per al nen.

Objectes varis:

La bicicleta del nen, el cadireta de la nena, la cuna de viatge, amb el seus llençols i complentens,la trona de viatge, l’hamaca i la banyera de viatge i l’ intercomunicador per si la casa es gran i els crios dormen a l’altra punta.I una pilota, clar....ah, i pelis per ficar al cotxe!!!

I per menjar: gots i plats de plastic, biberons, papilles, tuppers, termo, xumets, potitos, pitets.

Al bolso: documentació, més lo llibre blau dels nens, més tovalloletes per si de cas, mes dos bolquers per si de cas, més lo carregador del mòbil, més lo cable del intercomunicador, més un xumet per si de cas, més dos joguets en cas de crisi, més galetes i un suc, i lo que hi capigui.

I SEGUR QUE EM DEIXARÉ ALGO QUE NECESSITARÉ ...I EM SOBRARÀN LA MEITAT DE COSES, PERÒ NO SE QUINES....

una setmana a la vida del meu princep

DILLUNS:

 JO: Que has fet avui al cole, amor?

 ELL:Avui no hem jugat ni res, avui hem tingut que fer una feina...(ho diu amb cara de resignació, al igual que un adult es lamenta que ha tingut que treballar en un dia festiu)

JO:Ah,si?? Quina?

ELL: La Raquel ens ha dit que em de fer un camaleó!!que teníem una feina.

JO:així que heu fet un camaleó, de veritat??( ho dubto molt...).I has dinat sol avui?(les monitores de menjador ens van dir que els dies que molesta, dina sol, i per saber si s’ha comportat o no, li pregunto sempre això)

ELL:noooooooooooooo, amb els companys!!!(ho dubto també...però..)

Saps que?? Aquestes bambes noves corren molt mama!! Avui marxava al pis del costat del cole corrents i les bambes  corrien molt i els  nens  miraven...

JO:QUE???? que és el pis del costat del cole??que has fet Otger??que t’ha dit la Raquel?(per a veure si així entenc el que m’explica)

ELL:Res!!!!(ho dubto també, més tard m’assabento que ell i el Ferran s’han escapat a la zona de dalt del cole)

DIMARTS:

 (al buscarlo al cole, tota la cara amb esgarrapades...)

JO:que ha passat??

ELL:El ferran m’ha esgarrapat!

JO: I aixó?, que li havies fet algo  tu?

ELL:noo, és que tenia un rasclet que era meu!!!

JO: vaja....doncs no us heu d’abarallar per les coses, heu de compartir, i si el Ferran tenia el teu rasclet, havies d’esperar a que acabés o buscar-ne un altre,home!! I que heu fet avui al cole?

ELL:Avui m’han canviat de taula un altre cop!!

JO(L???)Ah,si?? I a quina estàs ara?

ELL:A la verda!!(ja hi estava) I qui hi ha a la verda?

ELL:El roger, la Carlota, l’Abril i el Lucas!!i l’Aaron!!

JO:Son els teus amics??

ELL: nooooooooo!!,només el roger i el Lucas son els meus amics!!!!i el Ferran i el Marcel!! que anirem a la casa del roger avui??

JO:no..avui no, ja ho parlarem un altre dia.O li dius al roger que vingui ell a la nostra!!

ELL: (de camí a casa)Mamaaaa, han tallat els arbres de les rates??i ara on dormiran pobretes?(santa innocència!!!...)

DIMECRES:

JO:Que has fet avui al cole, amor?

ELL: avui hem jugat a legos!!

JO: I heu fet psico?

ELL:nooooooo, que avui tots portaven la samarreta groga i la Raquel ha dit que no fem Psico!!!

JO: I heu sortit al pati(es evident, va guarrissim)

ELL: sii, i hem jugat molt rato, molt!!

JO: Amb qui has jugat?

ELL:Amb el roger, el Lucas,i el Ferran.

JO: i ja sou amics amb el Ferran?(com ahir es van barallar)

ELL:si, claro!!però el meu migo –migo( és el palabro que utilitza per dir el meu millor amic) és el Roger!! I el Marcel, i el Lucas!!

JO: I de nenes?? La Carlota es amiga teva?

ELL:Si...però la molesto..

JO:.pues molt malament, si la molestes no voldrà ser amiga teva!!!!

ELL: I també he molestat a la Berta a la Catifa..

JO:pues no ho has fer !!, que no voldràn ser amics teus!!!no has de molestar a ningú!!

ELL: però es que a mi l’Ilan em diu que sóc baixet!!!

JO: Bueno...no passa res, és que ets mes baixet que ell!!! Però si menges molt, aviat seràs mes alt que ell, però per ser tant alt com l’Ilan has de menjar be i dormir molt! Segur que l’Ilan dorm molt!!

DIJOUS:

JO: que tal avui el dia?

ELL: quin dia??

JO: Com ha anat el cole avui? Heu jugat molt??

ELL: si, avui el Manel ha ficat unes colchonetes i ens tiravem d’unes barres molt altes molt altes i saltaveeeeem!!!(tot emocionat)

JO: jolines, que diver, i no et feia por??

ELL: que nooooooooooooooooo, però suavem molt!!!

JO: i que t’has enfadat amb algún nen(Quan he arribat a buscarlo s’’havien enfadat amb el Dani)

ELL siiiii , el Dani m’ha pegat!!!!!!

JO: weno, ha fet malament, però tu el perdones ja, ah que si??

ELL: no, es malo!!

JO: que nooo, que no es diu això!! Ell s’ha enfadat perquè tu tenies la seva girafa!!!no havia de pegar ell, però tu li tenies que donar la seva girafa!!

I t’has portat bé al menjador?

ELL: que siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii(aix...)