dimarts, 19 de febrer del 2013

Introducció


Vaja...ja estic un altre cop escrivint...i ara a un blog.

Tota la vida he fet diari.

Mentida.

Sempre que he estat deprimida he escrit. De fet, vaig deixar d'escriure quan vaig conèixer a l'Oscar.

Lo més important de la meva vida, com vaig conèixer a la meva parella i l’arribada i desenvolupament meus fills, no ho tinc.

Ara estic deprimida i per això escric???no.

Sóc supersticiosa...a veure si ara que tot em va bé, pel sol fet d'escriure em portarà mala sort i les coses m'aniran fatal....

Que faig, continuo???

Home, puc fer la proba, si escric i les coses comencen a anar malament, doncs deixo d'escriure.

Estaria be tenir per escrit cosetes dels meus fills, per a no perdre detalls i així quan siguin grans i tinguin fills dir-los-hi frases com:" tu vas treure les dents abans que ningú" o."de petit sempre vas ser molt mogut, molt més que el teu fill ara"o" filla, el teu part va ser ràpid..però si ets com jo..el primer serà un calvari!! 36 hores vaig estar!!".

Frases que serveixen per recordar als fills, suposo, que si ara es pensen que ser pares/mares es dur...jo ja ho sabia abans i ja ho havia passat malament.

Perquè la maternitat es molt dura. Bonica?...si...depèn del moment. Però molt dura.

Mai imagines tots els matisos de ser mare quan ho penses, suposo que és millor, perquè si ho saps, doncs no et tiraries a aquesta aventura.

Avui dia hi ha mil blogs de mares súper enrotllades, divertides, diferents....que fins i tot publiquen llibres.

que be ser una d'elles,no?? Ets mare, però ets una mare guai!!!

Jo per fi he acceptat que no serè ni ningú diferent ni una mare guai. Soc avorridament normal.

Però millor, he vist que ser normal és tant i tant pràctic!!! ser una mare guai comporta un esforç, que jo, sincerament , no tinc ganes ni temps de fer.


No és el primer cop que escric amb les noves tecnologies(tots els meus diaris són en paper, clar). Un cop vaig escriure en un “space” del Hotmail.

Era una soltera guai, això em pensava jo.

Tenia coses interessants allí, per això. La descripció detallada de Viatges.(ARGrrr”·%”$%·!!!!). Amb això del Internet és un avís general: compte, no fiquis res que no vulguis que es vegi algun dia, perquè el dia que siguis famosa i rica, tot el que hi ha a Internet és públic i publicaran tot!!!

Ojalà!!!

Un dia vaig rebre un avís de Hotmail: “su espacio dejará de funcionar” o algo així. Però, jo tranquilaaaaaaaaaa, era Internet, aquell lloc on tot el que hi fiquis MAI MAI pot desaparèixer…i..PAAAM!!

Un dia ho vaig perdre tot. Quina ràbia.

Obligava als meus amics a que miressin el meu Space, i així veien la meva vida interessant!!!jajajajajajajjaja



Ara això millor que no ho vegi ningú, primer per les faltes d’ortografia, i segon, perquè el que es dirà aquí, no interessa massa, la veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada