Vacunes

S’ha de vacunar o no??? Doncs…primer de tot, cada mare i pare és lliure de fer el que vulgui.

Respecto la gent que diu que no vol vacunar al seu fill, és el seu fill, i els pares decideixen sempre pensant en lo millor.

Jo sóc del parer de vacunar…i de vacunar de tot. Ja que jo mateixa sóc una persona que és vacuna i que quan he viatjat també ho he fet i m’he vacunat de tot, doncs penso que per als meus fills també serà bo.

Només el virus que crec que muten cada any, són les que no poso(tipus rotavirus o la grip)

A més, en l’educació pública, per fer-te la matricula als centres, necessites el carnet de vacunació.

Dit això, només volia comentar la diferencia de reacció entre els meus fills al moment de ficar una injecció.

El meu príncep és un nen que es torna histèric quan veu una bata blanca i al que hem tingut que subjectar amb totes les nostres forces i lidiar amb els crits i plors cada cop que l’hem vacunat.

Entra a la consulta i es fica molt nerviós, el sol fet d’estirar-se a la “camilla” el fa ficar nerviós i s’aixeca!!

Com era el primer fill, pensava que casi tots actuarien així, però la meva sorpresa ha vingut amb la meva filla.Ara a la vacuna de l’any, que ja és mes conscient i li havien de ficar una vacuna a cada braç, la seva reacció ha estat mirar-se els braços a veure que li feien, sense treure ni una llàgrima, simplement posant cara de pena al final.

Primer aniversari

Ara ja fa una setmana va ser el primer aniversari de la meva princesa!! Com passa el temps de ràpid!!

I al ser la segona, em vaig adonar que ni temps havia tingut per ensenyar-li a bufar o a dir que tenia un any…

Tres dies abans repetint tot el dia: quants anys té la nenaaaa?!?!?uuuuuuuuuuunnnnn!!!

Però ella ja passava, suposo que em vaig fer massa pesada!!

Amb el príncep ho havia treballat amb temps….Pobres germans segons…el primer acapara mes atencions sense voler!!!

Tant per l’un com per l’altre m’he plantejat fer una festa gran d’aniversari, però després de pensar una mica, i veure que al primer aniversari només hi assisteixen adults, doncs m’he decidit a celebrar-ho a casa.

Com sóc bastant estricta amb el tema de la introducció dels aliments, he arribat a la data del primer aniversari de cada fill meu sense haver introduït ni la llet de vaca ni els ous, i per evitar problemes de reaccions al·lèrgiques o del que sigui, i  de que el que fa l’aniversari pugui menjar pastís, he fet pels dos un pastís sense ni llet ni ous!!!

Tot s’ha de dir que cap dels dos ha estat un pastís ideal per menjar, però sí que el segon cop, ha estat molt mes comestible que el primer!!jajajajajaja

La recepta del pastís és aquesta:

2 iogurts de continuació

250 ml d’aigua

200 de sucre

40 ml d’oli d’oliva

300 de farina

1 sobre de llevadura(sense traces d’ou)

I ja esta!!

No puja massa, però es pot menjar!! I per fora es decora com es vulgui, jo pel príncep només hi vaig ficar el nom i per la princesa vaig fer un recobriment de foundant….(s’ho mereixia ja que no li havia ensenyat a dir que tenia un any)

I sobretot , tenir cura a l’hora de fer-li fer bufar l’espelma, el príncep va apagar la vela amb el dit , amb la conseqüent cremada, la princesa ho va intentar, però com estava al cas, vaig poder evitar-ho…clar, suposo que al tenir una cosa brillant davant seu, doncs la volen tocar….

Pel que fa als regals per al primer aniversari, sempre intento fer llistes, però la gent sempre m’ignora!jajajajaja, cosa que fa que em carregui de joguets…..

Però com a recomanacions de regals, a mi m’agrada:

-roba

-complements(gorra, ulleres de sol i cosetes varies que fan tanta gracia posar-los-hi )

-jocs que siguin de ficar objectes dins o de poder treure’ls, ja que a aquesta edat els hi encanta

-primers llibres de textures

-jocs que facin soroll o amb els que es pugui picar i fer soroll(instruments tipus maraques, etc)

I res, a gaudir del dia, que és el seu primer any, i…passa massa ràpid!!!

A part de mare, sóc dona!

Hi ha moltes mares que et diuen tranquilament que no enyoren per res la seva vida abans de formar una familia.

Les aplaudeixo!! Ja m’agradaria a mi!!!

Però intevitablement jo no puc deixar de pensar , per exemple,en les tardes d’estiu arribada a casa després de treballar i les migdiades al sofá,.... ni en les terrassetes de nit amb aquelles “braves” i la cervesseta,..... ni les nits de festa i beguda i dormir a l’un demà fins que el cor em digués prou…però a part de tot aixó, que hi ha del sentir-se guapa i anar arreglada pel carrer ?(mai m’arreglo, però em refereixo a portar roba amb la que em sentí comoda, sexy, etc i que no tingui babes ni necessiti faixa, i pugui respirar tranquilament sense que la goma m'apreti tant a la pell que em talli la circulació...).

Tot aixó em vé per una App(paraula que utilitzo per primer cop, però que és moderna, de les noves tecnologies i amb les que m’estic familiaritzant com si en parlés sempre).Doncs bé, m’he baixat una App per al móbil que es basa en la filisofia de :“de noche todos los gatos son pardos”.S’ ha creat per una empresa de cervesses. El funcionamet és senzill: dius les cervesses que has consumit, el sexe de la persona a la que valoraràs i la puntuació que creus que té.I fas una foto al subjecte en qüestió.

Com no surto de festa, vaig utilizar.me com a conillet d’indies i em vaig fer la foto a mi mateixa….resultat: PUNTUACIÓN 4,3, comentari: es de verdad su cara o es que va a estornudar?

Perdo?!?!?!?!?! 

Que a les 7 de la tarda, em diu que soc un 4,3???? Deu!!!! Quin “batacazo” a la meva autoestima!!!! Si ni de cara tinc un 5 sobre 10…que sóc ara????!!! soc una noia del "montón"!!1 necessito veure un 5!!!

De cos, ni ho busco, que encara porto 9 kilos a sobre i no….no els perdo paulativament!! I tinc una panxa fofa i estriada i els pits….mare meva….són com els de les dones dels documentals de tribus!!!

Vale, vaig al WC i em pentino una mica, i torno a fer la foto.

Puntuación: 4,3

Ok, ja sé!!! Em faré la foto com se les fan les nenes al facebook!!Aixecant el braç, enfocant la cara i ficant cara de tia sexy!!. Puntuación: 4,3!!

Ok, segur que aquesta cámara detecta somriure, perque no sé en que es basa, provaré de somriure.

Puntuacion: 4,5!! Yujuuuuuuu

Molt bé, em pintaré una mica…puntuación 4,5

Amb sombra als ulls: Puntuación :4,5

Amb rimmel: 4,5

Amb monyo:4,5

Amb menys llum: 4,5

….

Al cap de 7 hores, havent provat totes les opcions possibles: puntuación: 4,5

Pensem….

El pare de les criatures després de riure molt em diu que faci una foto a l’actriu de la tele que es impressionant per a veure que diu l’App.

Ok. Puntuacion de l’actriu: 4,3

Conclusió: estic més bona que la model de la tele!! Gràcies App!! Després de tant patir i desesperar-me, necessitava que algú em digués que encara puc estar guapa!!!o almenys, aparentar.ho!!

I no…l’App no dona la mateixa puntuació a tothom!!!envejoses!! si voleu saber quina puntuació teniu, a veure si us atreviu a posar.vos davant la cámara!!!

I si us surt un 4,3, a veure com us senta!!!jajajajajajajaja

El meu príncep és molt mogut, molt nerviós

Quan busco informació sobre nens moguts, tot em porta a nens hiperactius o amb dèficit d’atenció!!!!Doncs no!!!! El meu nen no té cap d’aquestes coses!!tot i que fa plantejar-s’ho a molts.

És tant fàcil com que els nens que tenen aquests problemes diagnosticats són nens incapaços de jugar molta estona a un joc o mirar una peli...i el  meu ho fa.

Clar que és evident que amb 2 anys no podia aguantar una peli sencera ni una estona de joc llarguíssima, però veig que a mesura que creix, té més capacitat d’atenció.

O sigui, que és un nen molt mogut, és un nen difícil.

Doncs bé, ara faré un recull d’informació treta dels diferents articles del psicóleg Luciano Montero, més varis articles que he trobat per internet, que he vist que es basen en estudis de Thomas i Chess. Per què no puc tenir un fill més tranquil?Si,és evident que no tots els nens són iguals i alguns pares podem sentir enveja de lo «formalet» que és el fill dels veïns, mentre que el meu és un terremoto.He llegit que hi ha una part del caràcter, anomenada «temperament», que es porta de naixement i que distingeix uns nens d'altres. El temperament es basa en 9 trets característics(marco en negreta el temperament del meu princep):• Nivell d'activitatSi el nen és molt actiu, caldrà donar-li moltes oportunitats per moure’s .. Amb aquest tipus de nens cal procurar reduir, en la mesura de lo possible, les sortides llargues que els obliguin a estar molt temps quiets. I si no aconsegueix parar ni un minut, és millor treure'l de la situació  i intentar que es tranquil·litzi. No és que es porti malament, és que és així. Quan maduri s'adaptarà millor, però per ara no es pot controlar. Si nosaltres som tranquils, potser suportem pitjor a un nen molt actiu. Però pensem que tindrà els seus avantatges quan creixi.
Si, per contra, el nen és tranquil i nosaltres som molt actius, pot estranyar o frustrar la seva patxorra, però és millor acceptar com és i gaudir dels avantatges de la seva manera de ser. Diguem per acabar que un veritable excés tant d'activitat com de passivitat pot indicar problemes.• ritmicitat (regularitat)Es refereix a la regularitat de funcions biològiques com la fam, el son o les deposicions, entre d'altres.Els nens molt regulars faciliten als pares l'organització del dia, encara que també, com a contrapartida, és difícil canviar les seves rutines davant viatges o altres imprevistos.
Els irregulars mengen o dormen malament fins que els pares s'adonen que els falta un ritme estable. Convé imposar suaument un horari. Anar a dormir i menjar a hores fixes els farà sentir que la vida és predictible, encara que els seus ritmes interns no ho siguin. Aquests nens poden trigar més a aprendre a controlar el pipí i la caca, per la qual cosa cal ser especialment tolerants amb ells. • Aproximació o allunyamentLa facilitat d'alguns nens per acceptar persones i situacions noves aplana moltes dificultats, encara que el problema pot ser la seva excessiva sociabilitat amb estranys o la tendència a allunyar-se sols. Els que es retreuen no han de ser pressionats per això, sinó tot el contrari: convé preparar-los i donar-los el seu temps. És fonamental informar per endavant dels canvis i circumstàncies noves. Hem de comprendre'ls en aquest tret del seu caràcter i no fer-los sentir que els valorem menys per això.
• AdaptabilitatEls nens que s'adapten fàcilment als canvis són una benedicció, però els pares han de recordar que, com tots els d'aquesta edat, també ells necessiten estabilitat i rutines.Per als que suporten malament els canvis, el millor és mantenir el més possible les rutines diàries. Però com un cert nivell de canvis i novetats és inevitable i fins i tot convenient, el truc està en graduar aquests canvis. Els menjars nouss, per exemple, es faran poc a poc i d'un en un. Si els donem oportunitats fàcils i freqüents de provar coses noves, els ajudem a tolerar millor els canvis
• Llindar de respostaEls nens molt sensibles reaccionen amb força a les variacions (fins i tot les més lleus) de sabors, textures, llums, olors i temperatures, de manera que són més propensos a les manies. Com a contrapartida, més tard seran persones molt detallistes i sensibles. Per ara no els torturem imposant molts més canvis dels que poden suportar.Els que tenen un nivell baix d'aquest tipus de sensibilitat donen molts menys problemes, encara que com tota cara té la seva creu, també es donaran menys compte de si necessiten un canvi de bolquers o de si una roba aspra els irrita la pell.
• Intensitat de la reaccióÉs la intensitat amb què el nen expressa les seves emocions. Es manifesta, per exemple, en la força de la seva rialla i del seu plor.Amb els nens més intensos, cal distingir, per exemple, quan se'ls ha de consolar perquè la seva desesperació està justificada, o quan cal ignorar perquè els seus esclats de ràbia són més teatrals.
Amb els nens més suaus, el perill pot estar en que les seves necessitats siguin ignorades. Si no armen rebombori i no protesten, potser no rebin l'atenció que mereixen. Cal diferenciar els matisos més subtils amb què expressen els seus sentiments i animar-los a ser més ferms i fer-se valer. • Qualitat d'estat d'ànimEn uns predomina l'alegria, en altres la serietat i en altres l'enuig. És molt fàcil descobrir de quin tipus és el nostre fill:Els alegres són una delícia, però convé estar alerta per veure quan després de les seves somriures hi ha alguna frustració o malestar, ja que no ho expressen tan fàcilment com els malhumorats.
Amb aquells en els quals predomina el mal humor cal fer-li filosofia per admetre aquest detall com una característica seva i no culpar ni culpar (tret que aquest mal humor respongui a alguna causa ambiental que estigui afectant la seva vida).Als seriosos cal fer-los sentir que els volem i valorem com són, que ens semblen encantadors sense que necessitin fer monades tota l'estona. • DistraccióLa gran activitat i capacitat de distreure de molts nens d'un any porta a molts pares a pensar que el seu fill és hiperactiu, circumstància difícil de diagnosticar a una edat tan temprana.En qualsevol cas, sempre convé mantenir al seu voltant un ambient tranquil, sota en estímuls. Tenen l'avantatge que és fàcil fer-los passar d'una activitat a una altra sense que s'oposin (del bany al sopar, per exemple).
Els més difícils de distreure poden ser més tossuts i oposicionistes, pel que convé avisar amb antelació dels canvis. Per contra, són més autònoms. • Capacitat d'atenció i persistènciaA aquesta edat, l'atenció és inestable, però mentre alguns nens passen d'una activitat a una altra en menys d'un minut, altres poden dedicar-se a un objecte o activitat durant cinc, deu, quinze minuts i fins i tot més.Els més inestables necessiten que els acompanyem en els seus jocs, els parlem sobre ells i els animem a persistir. No és bo oferir massa joguines alhora.
Els més persistents tenen més autonomia per passar estones entretenint-sols. Com a contrapartida, serà més difícil distreure'ls quan s'entestin a fer o tocar alguna cosa que no deuen. Tres tipus de nensEl que van trobar va ser que, si bé tots els nens mostren els mateixos comportaments en algun moment, alguns nens eren més propensos a mostrar certs comportaments. I els classifiquen en nens fàcils, nens difícils i nens lents. "nens difícils" són aquells que, sense sortir de la normalitat, tenen ritmes biològics i rutines diàries irregulars. Els costa adaptar-se a situacions noves. Necessiten que els tractem amb fermesa i flexibilitat. També amb una mica més de dedicació i atenció.
 No sé si és exactament la descripció del meu princep...en tot cas:

Coses a fer en nens inquiets com el meu:

-Apuntarlos a algún esport perque es “desfoguin”

-Marcar rutines diàries.

-Explicar amb anetlació els esdeveniments fora de la rutina (aniversaris, vacances, etc)

-Donar ordres sencilles i clares

-No començar una activitat fins que n’acabi una altra.

-Dedicar una estona al final del dia a la relaxació.