dimecres, 27 de febrer del 2013

L’arribada de la germaneta, com gestionar el tema:


Matí:

Veus que petita??? Oooooooooh, que petita,eh, Carinyo??tu també vas ser petit com ella. No tant per això, però també eres un “bebito” !

No li fiquis el dit a l’ull , amor, que a la germaneta li molesta,Sí, si que li molesta. No, no li agrada, no, tampoc cal que la xupis. Que no la xupis!!!!.
No, tu no pots menjar pit, ja t’ho he explicat mil cops!!. No molestis a la germaneta mentre menja.

Anem a canviar a la germaneta? Si? No li donis cops a la panxa!! Eh que a tu no t’agrada? A ella tampoc!!i a mi tampoc m’agrada que ho facis! No cridis, que ara la mama està canviant a la germaneta. No , amor, ara no puc jugar, que estic canviant a la germaneta i després ha d’anar a dormir. Jo la fico a dormir i de mentre m’esperes aquí i quan surti, jugarem els dos solets! la mama i el nen!!que be!!!

No carinyo, espera fora l’habitació, que la mama fa dormir la germaneta, no cridis, que la germaneta plora perquè vol dormir i ara si ets aquí no vol dormir, vale, fica’t al llit del papes i dorm també tu. Dorm en silenci! No saltis al llit! Jolines!!mira la teva germana com plora! No pot dormir! Vés al menjador i t’esperes a que surti i jugarem només els dos sols! Vés cap allí o et faig quedar al racóooooooooooooooo!!!!!!!

( i la petita plorant a ple pulmó)

 

Migdia:

Venga, ara dinaràs!! I mentre el meu nen gran i guapo dina solet, perquè ja ets molt gran i ja saps menjar solet, la mama li dóna el pit a la nena un altre cop. Uix, ves menjant amor, que la petita s’ha cagat tota i he d’anar a buscar roba de recanvi..aix...aquesta germaneta, és una cagona,eh??

(al tornar em trobo tota la taula, la cadira, la paret, la cara, les mans i la roba del meu príncep ple de llogurt).

 

Tarda:

Mira, que aviat vindrà el papa i podreu anar al parc!!!, ara la mama dinarà, vale??no carinyo, és que la mama té gana, tu juga solet i després, quan acabi de dinar, juguem els dos, d’acord?

Veus que be ara que la germanet dorm que puguem jugar els dos solets...uix..espera un moment que plora la nena, si si que hi he d’anar, i no, tal com dius, no la puc deixar soleta i fer veure que no la sento.

Noooooooooo, un altre cop t’has pixat damunt!!!??????perquè ho fas això?Vale, va, no ploris, no passa res...mira, veus, ara la germaneta s’ha despertat un altre cop i no podrem jugar. A veure quan ve el papa,eh??

 

Nit: Vale, pues dóno el pit i et porto a dormir jo, si no vols que ho faci el papa, ja ho faré jo, però espera a que acabi de donar el pit, va, que dormiràs al teu llitet de nen gran!!un conte? I tant.......un altre? I tant!!!....un altre no ja, que ja t’he n’he contat dos. A dormir!!

Què fas despert?!?!?! Són les 3 de la nit amor!! No!! No és hora d’esmorzar!!la nena s’ha despertat perquè és un bebè i menja per la nit també! No!!, tu no...no cridis!! Que despertaràs els veïns!! Vale!! Fica’t al llit dels papes però estigues quiet!!!

No, encara no es l’hora!! Són només les 5 de la matinada!!La nena plora perquè té gana!! Dorm!! I si no vols dormir al llit dels papes, te’n vas al teu llit un alter cop!!!

Oscaaaaaaaaaaaaaaar!!!!aixeca’t!!!!

 

Matí: Veus que petita??oooooooh, que petita,eh??, etc etc etc

 

Només fan falta tres dies així, de no dormir i d’intentar gestionar els problemes de casa amb paciència i comprensió, i al tercer dia, surt l’ogre que portes dins, i vas per casa despentinada,amb unes ulleres que et toquen als llavis, amb les tetes fora, mentre amb un peu jugues a camions i amb la mà que et queda lliure  fas el dinar per al teu fill, ja saps que tu pots subsistir amb un pot de galetes de xocolata  i en els 5 minuts de pau quan arribi el pare, menjaràs compulsivament tot el que trobis al teu pas, així recuperes forces!!i et passes el dia cridant com una boja.

Et l’única mare amb dos fills en aquesta situació???

 

Per sort, un dia coincideixes amb una amiga, que també ha estat feliçment mare del segon, i li dius:

-tia, ho porto fatal jo, m’és igual el que diguin, no puc!! Es horrible!!!

I ella diu aquelles paraules meravelloses:

-Ostres tia, sort que m’ho dius, pensava que era la única que havia pensat en anar al psicòleg!!

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada