La majoria de nens a l’any ja
caminen....i pobre de tu que el/la teva no ho faci!!
El meu princep va començar a caminar
el dia 03 de febrer( dia fàcil de recordar, perquè es el meu aniversari) de
2010. Tenia 13 mesos i mitg...no es pas dels que ho fan abans, però com sa
cosina no feia ni l’intenció, i es porten una setmana, doncs semblava que
sigués prematur en psicomotricitat...
La meva princesa ho va fer el dia 17
de decembre de 2013, a la precoç edat de 17 mesos, li faltaven 3 dies pels 17
mesos, o sigui, que als 16 mesos??jajajaja.
Sempre diuen que els crios poden caminar
des de els 9 mesos als 18, però...sincerament, no coneixeia a ningú que ho
hagués fet mes enllà dels 16 mesos, pues si...la meva!!!
Al poble n’hi havia un de la seva
edat mes o menys que tampoc ho feia, els coneixeien durant 6 mesos com : “los
crios que encara no caminen, ves”.
Sort que ha estat la princesa la que
ha començat a caminar tant tard, perquè era la segona, i perquè prou feina
tenia jo amb son germà com per tenir que córrer darrera d’una altra, per això
no em vaig obsessionar...jo no...pero....
tot el meu entorn si...padrins, tiets,
pares, mares, veïns, coneguts...tots em deien que no empreocupés , que ja
caminaria.
No feia falta que m’ho diguessin, no
em preocupava, en el fons pensava que no coneixia cap crio de 2 anys que no
caminés, ...ni de 18 anys!!(sempre descartant problemes físics, clar).
Peró la gent es deia pensar que jo
estava preocupada: mal pensat!!, amb la feina que tenia era una lliberació per mi
que la meva filla encara no es desplacés ràpidament ni perillosament...
A part, era una nena que no gateja
com diu el manual. MAI, mai...es va ficar de 4 grapes..sempre arrossegant el
cul pel terra, sentada, i ja està...
Tampoc coneixeia ningú que gategés
així, però la gent del poble em deia: i tant, ma neta , una de tantes, també ho
feia, o ...ta cosina també gateja així...però el millor comentari, el de la
padrina Consuelo: vigila nena, que a veure si de gatejar així se li faràn les
caderes amples...no li deixis fer així!
Jajajjaja, pobra padrina....
I a tot això...: quan es considera que
caminen?? Doncs molt fàcil: mesos abans de caminar, les criatures ja es posen de
peu i proven de fer distàncies curtes entre mobles, o objectes, jo considero la
primera carrera, quan es deixen de les mans i caminen una estona considerable,
distàncies llargues.
El nen el primer cop que es va
atrevir a creuar el menjador de casa dels seus abuelitos de punta a punta, i la
nena, el día que es va deixar de la mà de son pare mentre esperaven a fora del
cole, i va decidir anar a buscar a son germà que estava a uns 100 metres.
I un cop comencen a caminar, no
paren, això es algo a tenir en compte, ..un cop que caminen, ja ho fan cada
dia, i cada dia mes estona, i cada dia mes lluny, i cada dia mes de pressa, i
cada dia mes cauen, i cada dia mes corres com a mare, o sigui, que no hi ha cap
pressa en que caminin, tots ho fan.