Dia 1:
conversa telefònica núm. 1:
-Lluís(pediatra del meus fills), el nen va fatal, pobret, fa dos o tres
dies que no pot i ja no sé que fer!!
-Fa lactància matern exclusiva?
-sí, per ara sí.
-doncs no passa res, esperem uns dies a veure com evoluciona, de mentre el
que pots fer és fer-li massatges abdominals al costat dret, en sentit de les
agulles del rellotge, i també agafant-lo dels genolls, prémer les seves cametes
cap a l'abdomen.
-I si fent tot això no fa res?
-Prova de donar algun tipus d’ infusió de les que hi ha al mercat per a bebès
i esperem a veure.
Conversa Telefónica numero 2:
-Sí , mama, te restrenyiment, pobret, fa dos dies que no va.
-Què dius?!?!?!? Home!!! això no pot ser!!! que no veus que no és normal!!
porta'l al metge!
- ja li he comentat i em diu que esperi...
-Mira, pues lo Toni també en tenia de petit i la Fina feia lo que feia yo,
amb un bastonet o un misto,fiques oli d'oliva i li fiques al culet, així farà!
- vale , ok(passo de fer això!!!)
Dia 3:
-Lluís( ja dins la seva consulta), no hi ha manera, pots mirar que passa??
-Be, no passa res, en els nadons que fan lactància artificial es pot provar
de canviar la llet, en els de lactància materna no. Podem esperar un dia més i anar fent massatges, si voleu, us
faig la recepta dels supositoris de glicerina i això farà que estovi més les “heces”
i segurament farà si l’ajudeu amb les cametes.
A casa: oscar, ja ha fet!!! Mira que dur!! Fes una foto i li ensenyem al
pediatra a veure si es normal això tant dur per a un nen!!!hi ha sang??? Pobreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeet!!!
A partir d’aquell moment es torna un calvari seguir el rellotge biològic
del teu fill, mirant els dies que fa caca o no. Quan li introdueixes les
papilles(perdó, farinetes), estàs esperant a que pugui menjar les bledes, que
tothom t’ha dit que són ma de sant...i tu venga fer-li bledes a la criatura!!que
ja té la cara de color verd, a punt de convertir-se en “la massa” de la
clorofila que té a les venes!!
I després, un dia per la tele diuen
que les bledes porten massa nitrat o a saber què i que es controli el consum!! Perqueeeeeeeeeeeeeeee?!?!?!?!?!?!
I ara que faré!!!???
Mira que fa el nen..està plantat i prement les
cames...sembla...sembla...oooooh, fill meu!!! No vols fer caca??? No t’aguantis!!
Que és dolent!!!caca bona!!!
I a partir d’aquest punt, acabes ficant a la criatura que encara ni camina,
cada dia a la mateixa hora assegut al orinalet per a provocar-li ”el seu moment
All bram’s”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada