Viatjar amb nens: maletes i consells

Amb els nostres fills hem viatjat sempre, quan el princep tenia 8 mesos vam estar a Praga, desprès amb la nena al món, hem estat a Viena i a Bergen, a part de viatges per la península, com a la rioja, Tenerife, etc.

El viatge de Viena ja els vaig explicar i he de dir que el de Bergen va ser molt millor: estávem en un apartament i vam fer excursio de 10 hores en ferri per veure el fiords, però, allí, tot está preparat per anar amb ells: els busos tenen cadiretes per a nens, incloses als mateixos seients, tot un luxe...a cada lloc on hi ha atraccions turístiques per a adults(vistes de la ciutat des de un funicular, per exemple) hi trobes parc infantils...el ferri de 10 hores té sala de jocs per nens, etc...o sigui, un païs ideal per viatjar amb nens o nadons.

Ara marxarem a Dubrovnik, una setmaneta, els nens ja són mes grans i tots els consells per tenir que portar amb nadons, s'eliminen i tot es més fàcil(ja no portem ni bibes, ni bolquers, ni empapadors, etc)

Les maletes ara es basen en coses a tenir a la má en cas de atacs d'aborriment extrem per part dels dimonis. Un truc que tinc és portar coses comprades del tot a 100, que mai han vist, i en cas de desesperació, comentar.los-hi que si es porten bé, tindrán un premi. Em funciona a la perfecció.
Jocs nous, llibres nous, etc...que et salven la vida.
A part d'aixó, poca cosa més poso a la maleta, a part de la roba i una petita farmaciola(res de medicaments) que conté tirites, iode, arnidol. La resta, en cas d'urgéncia, es pot comprar al païs de destí.

Pla d’acciò: normes de la casa amb fills petits

Algun dia de 2014 vaig escriure:

Necessitem tenir clares algunes coses a casa,ja que patim tots molta falta de son i anem nerviosos i ens deixem portar per les respostes /accions fàcils a l’hora de gestionar temes.

Els nens necessiten tenir clares unes normes bàsiques i crec que ha arribat el moment d’establir unes pautes a seguir per aplicar al funcionament de casa nostra. Hem de solucionar els temes dels despertars nocturns i de les rabietes.

1/ A partir d’ara no es pot dormir al llit dels pares, ja som tots grans i el llit dels pares és per als pares, si hi ha despertars nocturns, el príncep(en el futur la princesa també) tornarà a la seva habitació, acompanyat d’un progenitor que es quedarà allí fins que es quedi dormit.

2/ A fi d’evitar rabietes a l’hora de marxar d’un lloc o d’estar nerviós per falta de joc,es marcaran unes hores de joc de cada fill amb cada progenitor. Dimarts i dijous al sortir del cole directes cap a casa, per fer jocs en família i sortir al carrer tots junts. Dies de bany.

Dilluns i dimecres parc amb un dels progenitors fins a les 18.Mentre l’altre progenitor està a casa jugant amb la princesa. Dies de dutxa.

3/ Parar la taula tots junts i sopar tots junts cada dia.

4/ a l’hora de sopar jugar tots a les endevinalles de :que has fet avui?

Un dia de 2017:
conclusió: es súper bonic fer plans d'acció..els tres primers anys del pla, no funciona, continuarem insistint..no s'ha de perdre l'esperança

d'un post a l'altre, nomes pots tardar 3 anys...

Doncs sí...l'últim dia que vaig escriure, va ser fa tres anys...és el que passa...arriba un punt on la princessa també creix i ja no et queda ni ganes de pensar per escriure.

No us penseu, he fet moltes coses en aquests tres anys, hem viatjat molt més, cada any mínim..
Hem deixat l'escola bressol per sempre, he repetit els procediments de maduració dels nens, amb l'experiència del primer, cosa que ha fet que amb la princesa sigués molt millor(lo de treure els panyals, per exemple, no els hi vam treure fins que ella mateixa ja se'ls treia per fer pipi, ja que era la última de la classe, i quan les mestres de l'escola bressol em van dir que creien que ja estava sobradament preparada els hi vaig respondre: ok, jo els hi treuré aquest cap de setmana, pero a la que es fagi un pis a sobre, li torno a posar...
La pobra filla, mai més es va fer pipi a sobre, m'estava demanat a crits no portar mai mes alló...i no us penseu que era tant gran,eh? tenia casi els tres anys...), també hem fet una boda, el pare de les ciratures i jo ens hem casat, por todo lo alto...fins i tot vaig fer blog allí, l'única época en aquests anys que he escrit...aquí el teniu per si de cas:

https://www.bodas.net/web/angelsioscar


i que més...doncs el de sempre: cridar, desesperar-se, intentar ficar normes, perdre els nervis, dinar en restaurants ràpid abans de que els nens es descontrolin més, viatges amb cotxe cantant les cançons de frozen a tot pulmó, baralles de germans, parets pintades(la princesa va pintar tota la seva habitaciò , les 3 parets que toquen al llit, amb dibuixos ben grans) que t'ajuda a repintar l'habitació...

Hem incorporat un gat a la família, el Tom, que ara ja te un any, i el pobre ja ha sofert de l'estress(diagnosticat pel veterinari)

i...en aquests anys també em experimentat el dolor de les perdues: la padrina consuelo i el abuelito gran , que ens van deixar el mateix any, el 2014.

Cosa que em va fer adonar de l'importància a la vida de les figures del padrins. Personalment, vaig trovar molt dur fer-me a la idea de que la meva padrina ja no hi era...amb tot el que comporta...

Peró ara sembla que, ja que la pricessa ja té 5 anys, fets fa just un mes, i el príncep 7, puc respirar una mica més...ara estem de vacances al poble i ja van sols per tot arreu...

Mares de fills més petits: anims!!! tenir.ne dos de menys de 5 anys es duríssim!!! Sembla que no escoltin i que no te'n surtis de l'educació, però, vull creure que sí que es pot!!

i...després de tres anys de no poder ni escriu-re, aqui hi torno.

PD:sí, el segon sempre es perd atenció: no tinc guardat ni enregistrat moltes de les seves primeres vegades...pobra princesa