Inepta per a la maternitat?

Ahir, després  d’haver escrit per primer cop, al arribar a casa vaig estar pensant...poc..perquè no tinc temps, però el Meumoment(quan estic dins la dutxa i els nens dormen) sempre dóna de si.

Tinc Documentada tota la meva vida dels 10 als 30 anys, ni mes ni menys que 20 anys!! Impressionant!!!!

I la part més important no, ja ho vaig dir.

I perquè he d’escriure ara?? Doncs ja ho sé. He d’escriure perquè els meus fills tinguin una base per quan demanin opinió o preguntin com ho feia jo.

 Tots els diaris que tinc, no sé amb quina finalitat  els he escrit, però..no voldria pas que si la finalitat d’escriure és que algú ho llegeixi per “deixar algo”, llegís allò. Tots els diaris són fe dels meus dies depriments i desenganys amorosos i decepcions i traïcions i rabietes i...en fi, un seguit de tots els meus mals moments. És una visió real, però no global del que sóc. Sempre que escrivia era perquè estava trista i el fet de deixar constància m’ajudava, era com una teràpia.

Ara vull que sigui diferent. Parlaré de com veig la meva etapa de mare en pràctiques,per a que si algun dia interessa a algun descendent meu, pugui veure la versió “in situ”, no pas la versió que tindré dintre d’uns anys.

Tots sabem que les mares quan els hi preguntes alguna cosa,és: ah,no!!! Això jo no ho feia...o...potser si...”sabem que la memòria falla, i sé de primera mà, que a la que ets mare, comences una etapa de no dormir i de situacions límit que et fan distorsionar la realitat.

Les mares et diuen:” és tant bonic ser mare!”: i sí, tenen tota la raó, i et penses que elles mai han tingut dubtes i que tot ha estat un camí de roses, t’estimen des del moment que vas néixer, sabien perfectament com educar-te, com es donen les papilles(perdó, farinetes), que fer quan el nen plora, el procés de les dents, etc etc etc. Que els únics problemes de fills per a ells són quan tu no els hi fas cas o els hi portes la contraria o patir per si et passa alguna cosa quan molt greu.

Que tota la resta ve de sèrie. La seva vida de mare, a la seva joventut, era molt més fàcil, era una generació que naixien sabent com es gestionava tot això. No miraven tant les”tonteries” de l’alimentació, ni la seguretat vial(al cotxe lligats?!?!?), ni problemes amb la lactància materna(és algo normal, t’endolles al crio al pit, com sempre s’ha fet!), i els parts...parien com a dones! Sense anestesia ni tonteries!

I arriba el dia que ets mare tu..i penses: Deu !!! Sóc d’un altre planeta!!sóc la dona més inepta per a la maternitat de tota la capa de la Terra!!!