Primera lliçò de mare: centrat en el fill que has tingut, no en el que imaginaves

Lliçons que estic aprenent:

Això de ser mare és lo més difícil que he fet mai. I els primers mesos del meu primer fill, veia al nadó com algú estàndard, i vaig basar la meva rutina a un mètode de la Tracy Hogg, que estableix una rutina EASY. Segons la descripció del llibre, hi ha 4-5 tipus de nadons. El meu era de tipus Angelet o de llibre. Que bé!!

He de dir que per als primers mesos de vida d’una personeta estic totalment d’acord amb aquest mètode, jo he fet alguna variació( no he embolicat al nens per  ficar-los a dormir, entre altres coses) i m’ha funcionat.

Amb el nen.

L’arribada de la nena em va agafar desprevinguda( clar s’entén desprès de buscar-la amb el mètode tradicional i després dels nous mesos d’espera), i em van sorgir problemes que no m’esperava i he anat una mica a trompicons, aplicant el que podia i com podia, ja que els gels del primer i la son que patia jo no em deixaven pensar.

De fet, encara estic en aquest procés.

Quan tingui temps, faré un resum del que ha comportat l’arribada d’una germaneta a la nostra vida, sobretot a la meva, que em pensava que ja tenia controlat lo de ser mare, i em vaig adonar que era una inepta(un altre cop ).

Però ara fa uns dies he aprés una lliçó que ja podia haver aprés abans, no sé perquè no ho havia vist!!!

Cada etapa de la criança té els seus problemes:

-De nadons: problemes de son i rutines i la teva missió es aconseguir que dormin durant la nit i que mengin bé. Sembla tant senzill que fins i tot ara penso que com pot ser que una criatura, obligant-la amb el mètode que sigui, no acabi fent-ho!!vols dir que fa falta llibres??

Sembla tant fàcil!!!

-De nens: Ensenyar-los comportaments i que no resolguin problemes com a primitius. Ostres!! Que fàcil també!! Total, son personetes que venen amb el cervell en blanc i simplement els has de guiar....Farta estava de veure mares que deixaven saltar als nens damunt de sofàs, o pintar parets o embotjar a algú al parc o fins i tot pegar...eren mares que passaven de l’educació dels fills, ja els hi valia!! El dia que jo seria mare, els meus fills sabrien comportar-se!!

I resulta que el meu fill salta als sofàs, pega a la resta de nens, pinta les parets, etc etc etc

-De mes grans: encara no sé res d’aquesta etapa

Que he aprés???

Doncs fins fa uns dies no m ‘he adonat que veia la maternitat i els meus fills com sempre ho havia imaginat, o sigui, que  mirava al meu fill com el fill que sempre havia imaginat que tindria,( al igual que quan era soltera i m’imaginava com una dona de negocis increïblement independent i rica, vivint en un pis modernista, sense pensar que per arribar allí hi havia un camí a fer i que el dia a dia no deu ser tant guai com jo imaginava) sense saber res de la maternitat i no veia al meu fill, que no sols no es mil milions de vegades millor que el que jo m’imaginava, sinó que a sobre, és ell qui m’ensenya coses a mi!!!

Jo l’he de guiar i ensenyar coses, clar, normes de la nostra societat, perills,comportaments, etc etc, però sempre tenint en compte el caràcter del meu fill. He tingut la gran sort de tenir un nen mogut, inquiet, curiós, temerari, intel·ligent, carinyós, sociable , simpàtic, alegre, extrovertit (valeeee, ja paro!! Que sóc una mare normal i podria estar dies enumerant les qualitats del meu príncep(amistós,lleal,divertit,sensible..)), i que es diferencia per sobre dels altres en moltes coses.

Els nens que són més tranquils que la resta, no els hi ensenyen això al seus progenitors  fins mes tard, suposo.

I jo, que sóc una mare inexperta, fins ara catalogava al meu fill de “terrorista” en el sentit carinyós de la paraula(ostres, així escrit no sona gens carinyós!!) i molts pares em diuen: uix, quina feinada amb aquest fill tant mogut!!( però segurament pensen com jo abans de ser mare, que el problema és que jo no em preocupo per la seva educació)

De sobres sé que sóc la persona que més em preocupo per l’educació del meu fill( i m’he vist ensenyant coses al meu fill i que la resta de mares de nens de la seva edat encara no s’havien trovat en el moment d’ensenyar-los-hi), però el problema que ha tingut el meu fill, he estat jo, que no l’he sapigut gestionar. Sé que em perdona, perquè és el millor fill del món, i jo també em perdono, clar!!!perquè sóc novata en tot això. I també perdono a la resta de gent que pensa que hi ha mares i pares que no es preocupen per ensenyar comportaments als seus fills, perquè no saben, que algun dia, els seus fills els hi ensenyaran això!!Segurament els nens que soón mes quiets de petits, treurán la seva curiositat o energia en algun altre moment, i llavors aquells pares es sentiran perduts.

Jo per sort, ja he aprés que m’he de centrar en l’educació del fill que he tingut, i espero i desitjo que la meva princeseta que ahir va fer els 7 mesets, surti igual que el seu germà!! No la vull ni més quieta ni més tranquil·la, la vull, com a mínim, igual que el seu germà!

I si surt mes tranquil·la, doncs ja aprendré d’ella altres coses!

Que estic boja??? Si, boja pels meus fills i per com són.