Noia pigada, noia estimada

I com acaba el padrí Quildo la frase: i si passa de tres, no val per a res!jijijijiji

Tan el pare de les criatures com jo som molt pigats, i dono per suposat que els meus fills també ho seran.

Va haver una època en que buscava el significat de les pigues, un dia vaig sentir que les noies que tenen una piga al damunt del llavi són més atractives , que si tens formacions de pigues en forma de triangle és que reforcen una actitud,etc etc.

Els meus dos fills han nascut amb una piga ja.

El príncep amb una piga a la cuixa dreta, a mitja altura, més tocant cap a la part interior.

La princesa amb una piga a la cuixa, però just damunt del genoll esquerre.

Pel que he vist a Internet, tenir pigues als malucs vol dir:

Una piga arreu dels malucs pronostica felicitat, erotisme, enamoraments, però també una naturalesa pràctica i un caràcter enginyós i calculador, disposat a no deixar-se arrabassar per passions inútils. Tendència a que el cervell domini el cor, excepte en períodes de lluna plena i aspectes astrals caòtics.

Bueeeeeeeeeno.....això es de  dubtosa veracitat,eh??perquè la mare, o sigui jo, estic plena de pigues als malucs i crec que sóc fàcil per deixar-me arrabassar per passions,eh??jajajajjaja

Potser en tinc tantes, que n’hi ha a altres llocs que contraresten la informació!!

En tot cas, si les pigues signifiquen alguna cosa, els meus dos fills han tingut les primeres als malucs!! I si pronostica felicitat, estic encantadíssima!!!

La carpeta viatgera de les emocions: el massatge

A l’escola del  meu príncep, fan unes activitats per fer a casa que en diuen “la carpeta viatgera”.

Són activitats molt interessants per a poder posar en pràctica estones en família i aprendre jugant.

Aquesta setmana ens va tocar la de les emocions, de les que més m’interessen a mi, ja que el príncep és un nen molt emotiu i expressiu i...encara és tot un repte que aprengui a controlar depèn de quins sentiments, molts cops el “desborden”.

Aquesta setmana deien de treballar amb els pares moments per pintar les cares o fer cuinetes. Això ho fem molt sovint.

Però després hi havia també l’activitat del massatge. La veritat és que al ser un nen tant inquiet, em costa molt fer-li massatges. Sé que se’n deixa fer a l’escola, perquè a cops juguem a :”tu ets la Cris i jo el príncep” i ell, que fa de Cris, em fa massatges a mi...no negaré que mencantaaaaaaaaaa!!jajajajajaja

Però ell li costa rebre’ls.

He estat buscant i he trobat un document amb tot de jocs per treballar l’ intel·ligència emocional, i un inclou aquest:

La dutxa:

Que tracta de reproduir diferents moviments com si el nen estigués dutxant-se. Es pot fer e a un mateix o amb altres, els moviments serien aquests:

-els dits de les mans es mouen per tot el cos com gotes d’aigua(aigua)

-massatge amb tot el palmell de les mans fent moviments rotatius(ensabonat).

-els dits de les mans es mouen tots contínuament(aigua)

-les mans obertes tocant el cos com si fos una tovallola(assecat)

-les mans obertes realitzant moviments ascendents i descendents per tot el cos(posar la crema)

-una abraçada o “auto abraçada”(barnús)

M’ha encantat!!!intentaré introduir-ho en algun joc de rol dels que fem!!!

El meu fill pega

El mal comportament del meu príncep em desespera.

No entenc perquè encara ara pega si algú el molesta. Ahir a l'escola van fer una sortida al parc, i al preguntar-li com li havia anat em va dir que "havia pensat molt"(és el sinònim de càstig per haver fet alguna cosa, avui en dia en diuen conseqüència, però no entenc la diferencia, també es podria dir que l’han castigat sense jugar, és el mateix,no??, però no..perquè avui en dia no es poden castigar els fills).

En fi, he seguit el decàleg de sempre, dir-li que no es fa i castigar-lo  si ho fa, però...porto així molt i molt temps i no obtinc resultats, però no sols jo, veig que les educadores, a l’escola, tampoc ho poden frenar i elles estan més preparades que jo en aquests temes.

Estic buscant informació per a veure si puc fer més coses.

Vull solucionar-ho, no sols per l’ imatge que dóna el meu fill, que l’etiquetin i no vulguin ser amic seu i coses així, sinó perquè entenc que si ho fa, el meu amor, és perquè té alguna mancança i no sé pas quina, i com a mare em desespera no poder ajudar-lo!!

No sé on és el problema i perquè no em funciona!!!

Aquí copio lo que diu un article de l’Acadèmia Americana de Metges de Família. Explica com es poden fer desaparèixer les conductes problemàtiques i fomentar el bon comportament mitjançant una actuació metòdica i consistent.

Diu que el fet que un comportament es mantingui o desaparegui depèn en bona part de la reacció i les mesures que els pares decideixin prendre.

Potser aquí he fallat i el meu fill necessita que sempre actuï igual, però, no cada dia estic igual jo emocionalment i alguns dies l’he castigat, tranquilament, i altres, nerviosament.

Si es això el problema, l’he cagat i mai ho solucionaré,tothom sap que es impossible estar sempre al 100%.

Diu que aprendre a fer funcionar dinàmiques de premi i càstig pot solucionar alguns d’aquests problemes;que és necessari conèixer-ne el procediment, i que aquest requereix:

• Establir quins comportaments suposen un problema, en funció de l’edat i el desenvolupament del nen.
• Intentar frenar el comportament, ignorant-lo o castigant-lo.
• Oferir una alternativa de conducta i reforçar-la mitjançant el premi.

Com es pot frenar el mal comportament? 

La primer opció ha de ser sempre la indiferència, tot i que si no funciona, es proposa com a alternativa el time out (temps a fora). Aquest mètode consisteix a castigar el nen, apartant-lo del nucli familiar durant una estona i en un lloc determinats. Convé que el lloc estigui apartat de la zona de desenvolupament sociofamiliar, no sigui interessant pel nen i que no li generi cap por. La duració del càstig ha de ser curta i començar sempre en el moment que s’iniciï el desplaçament. Abans de seguir, s’ha d’avisar el nen de la disconformitat amb la conducta i de les conseqüències que comportarà el fet de continuar-la, sense mostrar-se mai enfadat. És fonamental no referir-se al mal comportament desprès del càstig i proposar i reforçar conductes alternatives.

Vale, no mostrar-se mai enfadat...doncs a cops costa molt!!!!i la primera opció és la indiferència????que faig?? Quan pegui a algú faig veure que no el veig???mare meva...és que no ho entenc!!!

Com es fomenta un comportament nou i desitjat?

Una manera eficaç de fomentar un comportament desitjat és utilitzar el sistema de premis. Aquest mètode acostuma a funcionar en nens més grans de dos anys i pot tardar fins a dos mesos a fer efecte. El procediment consisteix a comunicar al nen que pot obtenir una recompensa en cas de seguir la conducta proposada; el premi pot ser realitzar una activitat que li agradi, una llaminadura o un punt addicional per aconseguir la joguina que tant desitja. Només s’ha d’emetre la proposició una vegada i no implicar-te en la conducta proposada, en determinats casos l’objectiu del nen pot ser l’atenció dels pares més que la recompensa en si. Algunes rutines de joc poden facilitar el mètode:

1/Més ràpid que el rellotge: Aquest joc consisteix a marcar uns temps per realitzar determinades feines. Una vegada s’ha determinat el millor temps per la feina, cal afegir-hi cinc minuts; si el nen compleix el termini establert, rep un obsequi.

2/El joc del bon comportament: En un lloc visible, es llisten els comportaments desitjats. Cada vegada que el nen en realitzi algun, cal anotar un punt al l’espai corresponent de la llista. Es premia el nen quan assoleix una quantitat determinada de punts.

3/Silenci un estona: Mitjançant aquest sistema es pot aconseguir que, durant una estona, el nen no interrompi les activitats dels adults. Es demana al nen que jugui tranquil i en silenci en algun lloc apartat. Cada cert temps es controla el que està fent, si manté la calma i el silenci, se l’obsequia. A mesura que vagi portant-se millor, els intervals de control s’han d’anar espaiant.

Altres maneres d’aconseguir la conducta que es desitja

Cal evitar les disputes pel poder, les situacions en que tothom hi perd i els extrems en general. No és recomana tampoc pretendre que el nen canviï radicalment la seva personalitat; la personalitat bàsica pot canviar una mica, però no massa. Les situacions on el nen s’avorreix, se sobreexcita o es cansa, tampoc són beneficioses. És saludable despersonalitzar la conducta, no atribuir la maldat al nen, sinó al comportament; a més, se l’ha d’elogiar quan es comporta adequadament.

Desenvolupar rutines i rituals pot ajudar a alleugerar els moments més tensos. Poden establir-se frases de transició per a l’hora de menjar o d’anar a dormir, com ara “d’aquí a cinc minuts, dinem” o “prefereixes el pijama vermell o el blau?”. Els nens acostumen a respondre millor quan se’ls implica en el procés. A mesura que millori el comportament, pot fer-se’l participar en la creació de les normes, encara que mai en moments de disputa.

Per evitar baralles  podem ajudar fent aixó:

Ajuda’ls a restar en calma:

• Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
• Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
• Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.

Es recomana als pares que ensenyin als seus fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc. 

Tothom s’enfada:

La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera cal alliberar.

Els nens s’enfaden quan:

• Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
• Els altres no els entenen o senten que els han mentit.
• Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien.

Quan els nens s’enfaden, els seus cossos reaccionen de la següent manera:

• Els seus cors comencen a bategar ràpidament.
• Pot ser que els hi costi respirar.
• No pensen amb claredat.
• Tenen molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.

En el moment de l’enuig:

• És bo fer-los entendre que han de transmetre els seus sentiments amb paraules.
• Cal explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom que pugui ofendre a terceres persones.

Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar relaxats:

Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.

1. Indica-li com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals que li envia el seu cos.
2. Ensenya-li a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar. També els pot ajudar córrer o escoltar música
3. Entrena’l a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
4. Recorda-li que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una baralla, el què ha de fer és:

• Calmar-se, mantenir una distància segura respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta. Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador ja que això només empitjora la situació.
• Escoltar atentament el que l’altre nen diu i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
• Evitar els nens que semblin estar llestos per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
• Intentar trobar vies per solucionar el problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són: 

a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el meu refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.

Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.

Be, ara m’he d’afrontar jo al repte  de poder possar cada dia en practica tot això. 

---

Referència bibliogràfica

Everybody Gets Mad: Helping Your Child Cope with Conflict. Healthy Children.2011  a:http://www.healthychildren.org/English/healthy-living/emotional-wellness/Pages/Everybody-Gets-Mad-Helping-Your-Child-Cope-with-Conflict.aspx

Referència bibliogràfica

Problemas de comportamiento: lo que los padres pueden hacer para cambiar el comportamiento de sus niños. Academia Estadounidense de Médicos de Familia.  a:http://familydoctor.org/online/famdoces/home/children/parents/behavior/201.printerview.htm

Passar a la criatura a la seva habitaciò

Ahir  vaig fer el canvi d’habitació de la princesa, la vaig treure de la nostra habitació per posar-la a la seva.

No em corria pressa, ja que com encara li dono el pit, la veritat és que és molt més còmode tenir-la al costat, però volia fer la prova per veure si son germà deixava de venir a la nostra habitació en plena nit.

No sé si ha estat casualitat o què, però el príncep ha dormit al seu llit fins casi les 7 del matí!!!

El problema és que la princesa s’ha despertat a la una, a les 3 i a les 5 i...es fa molt pesat anar fins a la seva habitació ràpidament per evitar que els plors també despertin al príncep!!però...ens ho hem tornat amb el pare i ho hem superat...

Ara només em falta desitjar que la nena dormi tota la nit seguida, i ja ho tindré casi tot en aquesta vida!!

A ma mare no li he dit que he passat a la nena a la seva habitació, ella no és partidària, quan vaig passar al nen, sobre els 8 mesos i mig, es fa enfadar i em va dir que on anava deixant-lo sol a la nit sent tant petit, si ara li dic que ho he fet amb la nena, em dirà el mateix!!Ella tindria els nens a l’habitació fins als 2 anys ben be. Encaixaria perfectament amb la tendència de la majoria els pares d’avui en dia, que dormen en habitacions tots junts, però, jo ho trobo no pràctic, un cop dormen tota la nit seguida,ja que per qualsevol cosa que hagis d’entrar a l’habitació, no pots, si a la nit t’has d’aixecar per atendre les necessitats de l’altre fill, despertes al que dorm allí, etc etc...

Jo crec que cadascú a la seva habitació te més tranquil·litat i menys sorolls,no??

També sé de mares que des de el primer dia tenen a les criatures a les respectives habitacions, jo això ho trobo encara més no pràctic!!! Ja que en aquells mesos es desperten contínuament i la mare deu passar més hores asseguda a l’altra habitació que al seu propi llit.I a més, jo al començament tinc aquell sentiment de :” oh , pobreta criatura que no es pot despegar de mi”, i em sentiria malament deixant a la criatura sola, en aquella habitació immensa( de 3 metres quadrats!!)!!

Ara que, deu ser el sentiment que té ma mare quan la criatura encara té 2 anys, és molt relatiu, dependrà de cadascú.

Diuen que si s’ha de fer un ritual per a que s’acostumi al nou llit i coses així....a veure, pel príncep sí que el que vaig fer va ser ficar-lo a fer les migdiades al seu llit uns dies abans, però amb la princesa ho he fet tal qual, ahir vaig preparar l’habitació, i la vaig ficar al llit. Ella necessita sentir-se “arropada” i lo que he fet, és que com he vist que el bressol li queda massa gran, li he ficat al costat el coixí de lactància.

Crec que ha plorat per gasos aquesta nit, ja que cada cop que hi he anat, s’ha fet un rotet o s’ha tirat pets, però si no fos per això, jo diria que ja li agrada dormir a la seva habitació!!

Això ho diré fluixet, no sigui cas que aquesta nit plori molt, o...no sigui cas que el seu germà es presenti una nit més a la nostra habitació, cosa que si fa, serà més portadora, ja que almenys no hauré de ficar-me nerviosa mentre li dic que no parli fort que despertarà a sa germana....

Una flor no fa primavera, però...és la primera flor!!!

Despertars Nocturns i els gelos

Fins ara que estic ofuscada intentant pensar que coi li passa al meu príncep, que des de que va arribar la germaneta s’ha despertat CADA NIT i ha vingut a la nostra habitació.

Això,sumat als despertars de la nena, doncs fa que no tingui neurones per veure l’evidencia.

Aquesta nit passada la nena ha dormit de les 21 a les 6.

Just el dia que fa 10 mesos tinc una nit sencera per dormir!!! Ja ho va fer una altra nit farà cosa de 10 dies, i s’agraeix que no sabeu pas com!!!

Aquesta nit només s’ha aixecat el príncep!!!

I com he dormit  molt en comparació a la resta de nits de fa 10 mesos, doncs he pogut pensar amb claredat.

Es tan fàcil com que el meu fill es desperta per zels.

Ara només em falta saber com ho soluciono.

He trobat un estudi de Navarra, fet per varis doctors, que tracta dels zels i com procedir a la família. Però bàsicament explica el reforçar el vincle amb els pares i buscar solució al problema durant el dia, tècniques com dedicar una estona a soles amb el príncep, no comparar amb la germaneta, elogiar el que faci bé, reforçar la seva relació fomentant que aprenguin a compartir, etc etc..

I lo dels despertars nocturns només diu que és una conseqüència, però no diu el procediment a seguir per solucionar-los...

Torno a estar igual. 

Provaré de modificar el ritual d’anar a dormir i intentar reforçar més el sentiment de seguretat: que em pot tenir quan em necessiti i tot això. Ara em demana que cada nit em quedi allí a l’habitació amb ell, que té por, etc etc.no sé...provaré el ritual de relaxació, un conte, i deixar-li ben clar que si em necessita , allí estaré. Crec que una altra solució serà portar a la nena a la seva habitació, que de fet, encara dorm amb nosaltres i ja no hi cap al moisés!!! I ja que aquesta nit ha dormit seguida, doncs veure que passa si els dos ja dormen cada nit a la seva habitació. Això potser li dóna al nen la idea de que sí , que efectivament  els tractem iguals, perquè la germaneta ja dorm sola a la seva habitació.....

Creuem els dits i ja us contaré.

el meu fill/a mossega

Tema difícil!!! Tota mare quan la seva criatura comença a mossegar, no li dóna massa importància fins que veu que la situació es descontrola!!!

D’un dia per l’altre, la criatureta adorable  que feia gu-gus i ga-gas, comença a fer-te queixalades fins al punt que acabes tenint pànic d’aquella coseta que ara s’ha convertit el una piranya preciosa que mai saps quan atacarà, t’acostes a ella..i et mira als ulls, somrient, et relaxes i..... nyaca!!!! 

Queixalada fins a punt  que et fa sortir casi llàgrimes, però aguantes estoicament, ja que és la teva piranya i has de ser forta!!!

El meu príncep va començar a atacar-me mentre li donava el pit...feia temps que no sabia el que era el sentiment de la por...fins que el fet de donar la teta es va convertir com el joc de la ruleta rusa!! Sabia que em podia arrancar el mugró però.. jo tota kamikaze ,li oferia el pit a veure que passava...la llet materna és lo millor,el vincle que crea es adorable(...)

Agafava a la criatura en braços..i dolçament li deia que era l’hora de menjar, que la mare estava tranqui-la i li preguntava que si tenia gana, les meves paraules eren dolces, però jo suposo que aquella piranya adorable olorava la meva por i notava com se’m tensaven els músculs, vaig provar lo “d’apretar” el fill més al pit, però fent això mossegava mes fort, vaig provar de dir-li dolçament que allò no es feia, vaig provar de dir-li rotundament que no es feia...vaig acabar cridant que què coi foteia, que què es pensava?!?!?! i...vaig decidir no donar-li més el pit...moltes mares deien que era una etapa i que passaria, però jo no estava disposada a perdre el mugró al dia següent...

Però la cosa no va acabar aquí...després em  mossegava a mi...jugàvem..i .nyaca!!queixalada al braç...l’abraçava i..nyaca!! queixalada al coll...sempre estava a l’aguait..em mossegava en qualsevol moment, en qualsevol lloc...era imprevisible!!!!i res de mossegadeta de criatura,nooo!!!!! Mossegades com saben fer els nens, ja que mosseguen , ho fan amb totes les seves forces!!!portava els braços plens de blaus!! Desesperada estava!!!

Buscava informació, era molt clar, la solució era dir-li rotundament que no i així aprendria a no fer-ho....

Que fàciiiiiiiiiiiiil!! Com no se m’havia acudit abans??????

Senyores i senyors, és fàcil, però no pas ràpid...no ho aprèn ni en una setmana ni en dos ni en un mes ni en dos!!!

I passa a mossegar-te a tu, al pare, als avis, als companys de l’escola bressol, als nens del parc, a la cadireta de passeig,als gossos de la família....a tothom!!

Els primers dies et diuen que mossega a qui més estima, i tot i sofrir queixalades bestials, en el fons penses: “oooh, que monooooo, és que m’estima més perquè sóc la mare(i això ens unfla a totes)”...i després penses,:” ok, té molt amor a repartir”.

Diuen que des de la primera queixalada has de ser rotunda, des d’aquella queixalada que no fa mal...potser al príncep aquest va ser el problema, que crec que les primeres queixalades ens feien gràcia, fins i tot els avis li ficaven el dit a la boca perquè mossegués més fort...aquí deia ser el problema de que em costés tant després fer que deixés de mossegar.

Va ser una etapa molt llarga amb tot el que això comporta, tenir que explicar CADA DIA que no es mossega a la resta de nens, tenir que estar al parc amb mil ulls i ensenyar-li al nen a expressar els sentiments enlloc de mossegar(weno, és un dir, perquè encara li estic ensenyant a que expressi els sentiments), perquè l’etapa de :”mossego per provar que passa” també es va ajuntar amb l’etapa de:”mossego per la impotència de no poder expressar el que vull dir”.

La meva princesa em va mossegar fa uns 15 dies per primer cop, la meva reacció va ser rotunda al recordar el problema amb el príncep, tant rotunda que la princesa es va ficar a plorar i tot, i vaig recordar a tota la família que estiguessin atents i no ho permetin per res(tot i que ja sé que s’han escapat ,per part dels avis, un to clarament permissiu davant aquesta actitud de la princesa). Ella no m’ha mossegat el pit, i encara mama.

Haurem de veure com evoluciona aquest cop.

Terrors nocturns

Vaja, diuen que els terrors nocturns apareixen sobre les 4 anys, el meu príncep de tres ja n’ha tingut varis.

Els terrors nocturns es diferencien dels malsons bàsicament en que la criatura no es desperta i crida i plora. En un mal son crida si està despert per la por que ha tingut, però en un terror nocturn...és incontrolable. Sembla que tingui un atac d’ansietat estant sonàmbul...he llegit que pot ser hereditari...de part meva no em consta, però sí que la sogra m’ha comentat a cops que el pare de la criatura de petit s’aixecava en somnis...

He mirat com intentar actuar davant l’episodi..però trobo poca informació.

Al final he trobat aquests punts, que son recomanacions de la web psicodiagnosis.cat i també està penjat al bloc de l’escola del meu príncep.

1/És important establir clarament el diagnòstic diferencial amb els malsons exposats anteriorment ja que es tracta de trastorns diferents però que s'expressen en el mateix àmbit: el son.

Jo crec que per el tipus d’ansietat i que no atén a raons, el príncep té clarament terrors nocturns.

 

2/Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen requerir tractament farmacològic, excepte en aquells casos que per la seva freqüència o intensitat constitueixin un problema per al nen i així ho estimi un professional de la salut. Per aquests casos el pediatre o metge pot prescriure fàrmacs de la família de les benzodiacepines de conegut efecte ansiolític.

Pobret, espero que li passin aviat perquè passo de tenir que medicar-lo.

3/En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d'adoptar una actitud tranquil·la i de coneixement del trastorn. Durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat (recordem que el nen no està despert).

Es difícil no intervenir, jo encara no ho he fet mai, sempre intervinc i intento calmar-lo o tranquil·litzar-lo ja que no m’agrada veure’l patir.

4/No es recomana parlar-li en veu alta o despertar-lo mentre es produeix l'episodi.

Cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància.

Això també costa de fer, ja que jo li dic que no passa res...

5/Tant en els terrors nocturns com en les malsons, és necessari valorar la conducta del nen durant la vigília. Considerar si hi ha problemes a l'escola o un altre àmbit que puguin estar influint en el mateix. Si es confirmés l'existència d'aquests factors externs, també s'hauria d'actuar sobre ells per tal de solucionar el problema.

El meu príncep hi ha dies que va molt nerviós i crec que és en aquells dies que té després terrors nocturns..

6/Poden també ser necessàries l'aplicació de tècniques que ensenyin el nen a afrontar els somnis que li provoquen ansietat. Es pot entrenar la relaxació o fer que el somni perdi el seu caràcter amenaçador. Hi ha nens que desenvolupen la capacitat de desconnectar o finalitzar el somni quan aquest passa a ser amenaçant (són conscients que estan somiant malgrat estar adormits).

De fet, ell no es conscient de lo que ha passat, no sé pas com tractar el tema...

7/Una altra tècnica molt efectiva consisteix en despertar el nen abans de l'hora en què habitualment apareixen els episodis (en la primera meitat de la nit). Això requerirà l'observació prèvia durant diversos dies per poder establir el moment aproximat en què es produeix. Amb aquesta acció es talla el cicle del son i, per tant, l'aparició de l'episodi.

La tècnica deu ser efectiva si en té cada dia i a la mateixa hora, perquè per sort, el nostre príncep en té a dies esporàdics i mai a la mateixa hora...o sigui , que no em serveix aquesta tècnica...

8/Al igual que assenyalàvem en els malsons, cal recordar que cada nen és diferent i així passa amb la vivència del terror nocturn, per tant, haurem d'ajustar-nos a les peculiaritats de cada cas.

 

Vale.....

Primer, segon i postres!!!

Tot pare/mare sap què vol i què no per als seus fills, em refereixo a pautes de què fer i què no amb els seus fills.

No volem ser dèspotes, ni mal tractadors,ni inquisidors, etc etc...però...que volem ser??que vull fer??

Doncs he fet una petita reflexió sobre els detalls que recordo que voldria millorar o reforçar de la manera que se m’ha educat a mi i que xoquen amb l’educació del pare de les criatures i aplicar-ho als meus fills.

-M’encanta el valor de respecte a les persones grans i d’atenció. Als meus padrins sempre els escolto i sempre els hi pregunto, m’encanta escoltar les mil històries de les seves experiències. Els que som de poble crec que em viscut més el tema de conviure en algun moment o altre amb els avis, ja que quan la gent es fa gran, es queda a casa dels fills. Quan una persona gran m’explica algo, l’escolto tot i que no m’interessi...en canvi, veig que el pare de les criatures està educat d’una altra manera, ell no escolta la gent gran, si li parlen dóna per suposat que son batalletes que no interessen i ni mostra interès.

Jo això ho veig una falta de respecte i és un valor que vull que els meus fills sí que tinguin.

-Tenir més connexió amb els pares i germans. Jo des de l’adolescència, noto que he perdut connexió amb els meus pares, així com el pare de les criatures els hi explica tot als seus progenitors, jo no. A casa meva aquest tema queda com més fred. Els fills no expliquem totes les coses als pares. I ho fem els tres germans. Ens ho expliquem entre germans,tenim molta confiança, però no amb els pares. En canvi el cas del pare de les criatures té poca confiança amb la seva germana....

-Menjar tots a la taula i amb els tres plats: a casa meva, sempre ha estat impossible seure tots alhora,ma  mare mai s’asseu, ella sempre està a la cuina servint(al igual que fa la meva padrina i ma tieta), i els dies que estàvem junts, la tele era lo principal. A casa del pare de les criatures, mengen tots junts i a la cuina, on no hi ha tele...jo voldria menjar sempre tots junts i no sòls això, sinó que també fer els  tres plats de tota la vida!!primer, segon i postres!!

Integració: primer resum del llibre que em llegeixo

Aquest llibre explica que el cervell està dividit en varies parts i que cada part té el seu funcionament.

El costat esquerre és el de la lògica, el costat dret és el de les emocions, cervell “reptil”la intuïció per sobreviure, i el cervell”mamífer” que en ajuda a connectar i a relacionar-nos...etc..

La clau per progressar és integrar totes les parts del cervell.

La integració coordina i equilibra les diferents parts del cervell per a que puguin actuar juntes.

Volem que els nostres fills usin el cervell de manera coordinada, per exemple,:

Horitzontalment:coordinant la esquerra, la lògica,amb la dreta, les emocions per a que puguin treballar be juntes.

Verticalment: perquè  la part superior del cervell els puguin fer veure les coses d’una manera més reflexiva en contraposició de les parts inferiors on hi ha les parts mes viscerals.

S’ha demostrat que el cervell es dúctil, i que es s’amolla al llarg de la vida, i lo que el li dóna forma és l’experiència. Podem reconfigurar-lo per ser mes feliços.

La integració com a pares consisteix en facilitar experiències als nostres fills per crear connexions entre les diferents parts del cervell.

Per tenir una bona salut mental hem de restar al “riu de benestar”. En un costat del riu la vora es diu caos, on la corrent t’arrastra ferotgement, i a l’altre costat la vora del riu es diu “rigidesa”, on l’aigua esta estancada i fa olor...

Ajuda a treballar al teu fill des de els dos cotats del cervell.

Estratègia nº 1: connecta i redirigeix: llisca per les onades emocionals.

Aquesta estratègia s’ha de posar en funcionament quan sembla que el nostre fill parli de coses que no entenem i es deixi portar per les emocions., quan els sentiments es sobreposin als seus raonaments. Quan passa això,funciona només la seva part dreta, la sentimental.

Quan passa això de res serveix donar resposta des de la lògica, la part esquerra del cervell, ja que es pot sentir no comprés.

El primer pas és connectar amb el seu costat dret també i donar una resposta sentimental.

 Un cop feta la connexió i veure que el nen s’ha tranquil·litzat,intentar redirigir la situació fent servir la part lògica, l’esquerra i proposar solucions.

La clau aquí és entendre quan el teu fill està en un allau d’emocions.

Estratègia nº2: posa-li nom per dominar-ho: quan hi ha grans emocions .

Això s’aplica quan  el nen té alguna experiència dolorosa, que li fa por o que el decepciona

Aquí el seu costat dret també es veu col·lapsat.

Una Técnica per gestionar això es contar la historia,que la criatura ho narri,deixant que expressi els seus sentiments i anar fent-li preguntes per a que vegi que el hi ha una part lògica i que les conseqüències no eren tant importants com ell les pugui veure, que tot es va resoldre. Ajudant a posar en ordre els fets.

Si els nostres fills posen nom a les pors, aprenen a domar-les.

Per Catalunya amb nens

El pare de les criatures es nega rotundament a marxar a l’estranger amb els meus fills!!!!

Començo a estar una mica empipada....

M’agradaria tant marxar al Marroc tres dies ara que tindrem per fi la festa de la segona Pascua i serà dels pocs moments que podrem estar tots junts.....i qui diu marroc, diu viena....

Tinc mono de viatjar. Però el pare de les criatures esta tancat en banda de que no vol!!!

Que difícil és això!!!

Jo a casa no m’hi vull quedar!!!

En fi, propostes per fer per aquí prop, per anar d’hotel i que m’ho facin tot??

El hotel prullans, a Prullans, al costat de Bellver de Cerdanya. Totalment preparat per anar amb nens, tenen un servei de llar d’infants al costat per si els pares volen fer alguna activitat sense nens, i pots escollir varies excursions, o visitar pel teu compte la zona. Hi ha una granja d’animals a uns 2 km , i els nens podem pujar als ponies i veure cavalls i conills, etc...

A algun Vilar Rural, 100% recomanable, activitats dirigides per a nens amb la presencia dels pares, és fer vacances per als nens. Discoteca per a nens, manualitats per a nens, piscina amb nens, etc etc...

Mirar la pàgina de la rosa dels vents a veure si fan alguna cosa adequada a l’edat dels meus fills, però...no m’agrada compartir habitació ara, la nena es massa petita i es desperta sovint...

Cases rurals amb animalets, que sempre els hi agrada. Hem estat a mas fuselles i...100% recomanable també!!

O anar de camping....

Però, a part d’això, jo no conec massa cossa més....

El dia de la mare

Ara també és un dia per mi, perquè sóc mare també, però la millor mare del món, per ara és la meva.

Gràcies a ella, els meus fills em van fer un detall que ella havia ideat(les flors) i gràcies a ella, jo sóc com sóc.

Va ser el dia de la mare. Els meu príncep va anar amb el meu pare al darrera de casa i van “escollir”(paraules del meu fill,en lloc de dir collir) unes flors i em van fer un pom de ruelles(roselles), margarites i liles(crec que es diuen calabruixes). Em va encantar!!!!

Vaig rebre per “whatss” un missatge on deia frases de que volia dir ser mare , però es referia a mare de nen petit, que és el que sóc jo ara, perquè la paraula mare, engloba moltes coses. I amb el pas del temps, encara té més significats.

En fi, que com em va agradar, ho tradueixo al català a la meva manera:

Mare és aquella senyora que porta la bossa un mocador amb les meus mocs, un paquet de tovalloletes i un bolquer d’emergència.

Mare és aquell coet tan ràpid que va per casa disparat i que està a tot arreu al mateix temps.

Mare és aquella malabarista que posa una rentadora amb l’abric posat mentre obra la porta per a que entri el gat, sostenint el correu amb la barbeta i apartant les deixalles amb el peu.

Mare és una maga que pot fer desaparèixer les llàgrimes amb un petó.

Mare és una Super heroïna capaç d’aixecar els meus 16 kilos amb un sol braç mentre amb l’altre porta el cotxet de la germaneta i la compra del dia.

Mare és aquella campiona d’atletisme capaç d’arribar en dècimes de segon del 0 al 100 per tal d’evitar que em caigui per les escales.

Mare és aquella fada que guanya als meus mals sons amb una carícia.

Mare és aquella senyora amb el cabell de dos colors, que diu que en quant tingui un moment, sol un, es tenyeix.

Mare és aquella conta- contes que llegeix e inventa les histories més divertides sol per a mi.

Mare és la chef que pot fer-me un sopar boníssim amb les quatre coses que queden a la nevera perquè s’ha oblidat  d’anar a comprar , encara que ella es quedi sense sopar.

Mare és la doctora que només mirar-me sap que tinc i que fer.

Mare és l’economista que es pot posar la roba de fa mil anys només per a que els seus fills puguin anar ben guapos.

Mare és aquella cantant fabulosa, que cada nit canta la canço més dolça mentre bressa als seus fills.

Mare és aquella pallassa que fa que em mori de riure només moure la cara.

Mare és la sonàmbula que s’aixeca a les 4 de la matinada, veure que m’he fet pipi, canviar el bolquer, donar xarop per la tos, una mica d’aigua i ficar-me a dormir un altre cop casi sense haver-me despertat.

 

Mare és tot això i molt més, perquè ara jo sóc aquest tipus de mare, però la meva mare ja fa anys que ha estat així per mi!!!i aa, encara ho valoro més.