el tipus de mare que sóc

Un cop encaminat el procés d’abans de ser mare i els preparatius d’aquesta era(segurament el llistat de coses a portar al hospital, fills meus, serà a la vostra era alguna llista tan senzilla com: xip per al registre del crio, càpsula de roba esterilitzada d’adult i de nadó),ara exposaré els tipus de mare que jo crec que sóc.

He vist que n’hi ha molts, infinits, però els més característics per mi, i segons el que jo crec, serien els següents:

Mares guais: encapçalen el top del top de les mares . Són mares que segueixen la corrent educativa, parlen sempre en un to neutre, vocalitzant molt i s’adrecen sempre a la seva prole amb un to amistós i condescendent. Aparenten ser molt comprensives i no enfadar-se mai amb la seva descendència. Proclamen que ser mare és fantàstic i meravellós a totes hores del dia i de la nit i sempre estàn disposades a un somriure a les altres mares per a demostrar-los-hi companyerisme.

Es el que vull aparentar ser quan estic amb mares que no conec .

Mares tradicionals: són mares que són igual que les seves mares, semblen ser de la generació en la que ser mare venia de sèrie, que si el nen plora, saben que fer, que si el nen fa alguna cosa malament, li criden l’atenció, que la lactància materna és natural i senzilla i que no estàn per tonteries de mètodes educatius de llibres ni res d’això. A elles no els hi fa falta. Són el tipus de mare que et fa pensar, abans de parir, que tot és molt fàcil, i després et sents malament per ser tan poc”dona”.

És el que vull aparentar ser quan estic amb les dones de la meva família.

Mares hippies: els hi és igual saber que pensen les altres mares, elles son persones independents dels seus fills i fan la criança com poden, ho han passat malament en algun moment, han tingut dificultats però han buscat ajuda on fos i de qui fos i ara fan el que poden amb els seus fills. Intenten no cridar i tracten els seus fills com a iguals.

És el que vull aparentar ser quan estic amb dones solteres.

Mares Melodramàtiques: el seu fill sembla de cristall i tot és un drama. L’única persona que pot entendre el seu fill, és ella, ni tan sols el pare el pot entendre. Sobre protegeixen els fills, ploren si ells es fan mal, sobre dimensionen els efectes de la vida diària, un dia trist el seu fill i elles ja creuen que té depressió i ploren per ells. Són exagerades. És el cas de la meva mare, pensava que ja estaven extingides,que sols era així la meva mare, però ja en conec unes quantes.

És el que sóc quan algun fill meu es fa mal.

Mares Marisabidilles NORMALS: són mares que es creuen amb el dret de poden jutjar  a les altres mares, elles sempre tenen la raó, fan el que poden, però son les que ho fan bé.  Tenen prou informació com per saber que si un mètode no funciona, en poden fer servir un altre. I el que els hi ha funcionat a elles, és el bo. No es preocupen en excés, però es preocupen, clar, perquè els seus fills son lo primer, però no son faves com depèn de quines mares. ...Son mares normals, QUE SEMPRE TENEN LA RAÓ . Com jo

Perquè de tota la vida, les mares sempre han tingut la raó!!! o no???