A tenir en compte: hores de trajecte fins a la
destinació.
Suggeriment: intentar viatjar sempre que la criatura
tingui son.
Menys d’una hora: carrega’t de paciència per si no
dorm, i comença a pensar en cançons per a cantar o algun conte per a contar o a
fer “carotes”(qui m’ho havia de dir...)
D’una hora a dos: creua els dits per a que es dormi,
sinó, paciència, alguna peli,si tens aquell aparell,(sí, estic a la última en
coses electròniques jo, sóc una màquina i vaig tant ràpid en tenir lo últim que
ni els noms em fa falta memoritzar....que passa??) o un Cd amb cançons, que pot
servir per a posar-les ben fort i que la criatura calli o per posar-les ben
fort i no sentir el plors tota l’estona. També va bé portar alguna cosa per a
picar.
De més de dos hores a trajecte llarg:
Trajecte llarg és aquell que comença a partir de que la criatura NO DORM i
que es fa més llarg a mesura que els teus nervis augmenten. Es pot fer llarg a
partir del minut zero o a partir de les
4 hores.
Suggeriment: ja sabem que portem el cotxe fins dalt de
paciència i que s’acabarà en algun moment, sortiran els plors en les criatures més petites, plors
que no es poden consolar, sortiran preguntes repetitives si la criatura ja
parla, nervis de les criatures, etc etc, FES EL QUE PUGUIS.
I penses: ostres!! Les altres famílies fan els viatges
molt millor que nosaltres!! Són els meus fills els únics així??la gent va de
vacances i no semblen tant”desquiciats” com jo!!! Una de dos:O la resta de
crios són mes calmats o jo sóc una histèrica!Et diuen que el viatge amb crios
es fa pesat...pesat????!!! ÉS UNA TORTURA!!!!
Porto les dos cadiretes al darrera i sempre m’assec al
davant, de copilot,sóc optimista de mena i tinc l’esperança que es portaran bé
durant tot el trajecte.
Als 5 minuts una plora perquè li cau el xumet i no
se’l sap ficar encara, i em giro i contorsiono
i li poso jo.
Torna a plorar i per evitar el moviment que he fet fa
una estona i del qual no sé si em recuperaré, agafo el mòbil i el fico en auto
foto per allargar el braç enrere, fer foto i a veure si surt la criatura per a
veure com està...no surt la criatura, a la foto només s’aprecia un tros de
cadira, em torno a contorsionar i
metre m’estiro, el príncep que veu que totes les meves atencions són per la
petita, m’agafa del cabell mentre ploriqueja que vol sortir, li dic que no pot
ser, que encara falta molt i que si dorm arribarem abans...comença a plorar mes
fort. Fico el xumet a la petita, que continua plorant també perquè no és això
el que deu voler...estic entre mig dels seients, girada tipo “la niña del
exorcista” i comprovant que els pulmons dels meus fills estan molt sans!!
Acabo traient-me el cinturo, passant cap al darrera en
ple trajecte, traient un pit fora, mentre intento donar-li a la petita i amb la
mà esquerra fent pessigolletes a la cama del meu príncep perquè diu que li fa
mal.....ja no és sols esgotament psíquic, és físic!! I només portem 10 minuts
de trajecte!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada