Com triar Escola pels teus fills

Tots volem lo millor per als nostres fills i....de cop la realitat ens diu que farem lo que podrem..

 

L’ordre a seguir seria la resposta a les següents preguntes:

-quin tipus d’ensenyament li volem donar?

-quant ens costarà?

-i estarà pròxim al domicili?conciliació familiar?(espero que no desaparegui aquesta expressió, ni el seu significat)

 

 Sempre havíem dit que els nostres fills anirien a una escola anglesa o alemanya. 7000 euros l’any(en principi, calr, ja sabem que aixó es duplicarà al llarg del curs)..assumible per un fill, però per dos,no...ara, que podem menjar arròs i patates i pollastre de per vida...

Sí, si ho fem així, podrem.

Ah, vale..hem de deixar de treballar, o almenys reduir horari, ja que les escoles estan a l’altra punta de la ciutat...vale, però sense feina o amb horari reduït no ens arriba ni per l’arròs, ni per pipes....ok...benvingut a la realitat, no pots donar lo millor(segons el teu criteri) als teus fills.

 

Val, ara està de moda el voler fer això d’anar sols al cole i la independència de moviments i el poder fer classes reduïdes d’alumnes.

Perfecte, doncs anem al poble, des de que tinc ús de raó que sempre he anat sola a l’escola, és més, a primer de Parvulets(lo que vindria a ser P4, que era quan nosaltres començàvem) portava jo a mon germà a la Guarde, que estava al costat del cole.

Dono per suposat que ma mare ens seguia , però...es deia camuflar molt i molt bé, perquè no ho recordo, li hauré de preguntar...

Vaja, hauríem de canviar de feina i deixar-ho tot, i a més obligar al pare a que deixi de ser cosmopolita, amb el següent trauma que li comportaria...No pot ser.

 

Ok, ensenyament públic...ok, i prop de casa. Guai, ara entrarem en un sorteig..

 

I creues els dits per a què et toqui una escola que no tinguis que caminar més de 15 minuts, que tothom sap que amb nens, 15 minuts són 45...

Hi ha gent que s’informa molt del tipus de sistema educatiu que s’aplica a cada escola, jo ja sabia quina escola volia, però no em volia informar més, per si no em tocava entrar, a sobre, si no entro a la que vull, ni això podré donar als meus fills i a sobre, resignant-me en saber que de públiques n’hi ha de “millors “ o “pitjors” a criteri teu.

Tu no tries l’escola, tu fas el que pots i creues els dits.

Per sort, ens ha tocat el que volia,...però...i si no??