Un dia qualsevol, el meu príncep va anar a
jugar al parc, anava amb el seu abuelito…i…al arribar a casa em van explicar
que va caure i que es va donar un cop a la boca i que li sortia molta sang…el
pare de la criatura el va portar al metge i li va dir que no era cap problema,
que simplement s’havia trencat el “frenillo2 del llavi de dalt…
Quan vaig arribar a casa, i veure al meu príncep
amb cara d’afligit, li encanta ser el protagonista, i em va ensenyar tot
orgullós com li penjava del llavi el frenillo….no vaig poder suportar i vaig
plorar!!! Si….el primer cop que plorava per un accident del meu fill…no sé si
era hormonal perquè la seva germaneta estava dins la meva panxa encara,
però..em va fer molta pena que el me fill es trenqués el frenillo i no e pugui
tenir mai més….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada