El reflux

Diuen les velles del poble, que : Lo que surt és perquè sobra.

Quanta saviesa!!!!

Aquestes paraules sonen a gloria....quan tens un petit que no para de treure i et preocupes, venen les velles, i et diuen: que va augmentant??

-Si , si..-dius tu-...

-Dona, pues això es que li sobra!!

Veritat veritat no sé si és...però...elles deuen saber que la mare és el que necessita sentir!!!quanta saviesa!!!!

 

Els meus dos fills han patit fins als 6 mesos de reflux. Fet que provoca plors, malestar,aixecar totes les superfícies planes en les que reposin... i vòmits, vòmits cada cop que dones el pit.

 

El primer vòmit, és normal....tots treuen ”glopades”!

Però desprès es torna en un fet que t’impedeix ser una mare guai que dóna el pit tranquil·lament al parc o al bus o en qualsevol lloc públic, perquè, poder, pots, però has d’anar preparada amb tovalloles, xubasquer, etc...ja que quan menys t’ho esperis, el teu nadó començarà a treure llet per la boca com un “aspersor”!!!

 

La quantitat que tregui és directament proporcional a lo arreglada que vagis, com més arreglada, més xorro...o també directament proporcional a lo lluny de casa que estiguis, ...

També es converteix en un nadó capaç de vomitar-te en llocs que no tenies prevists..com per exemple, entre les cames, fet que fa que després vagis caminant tota digna amb l’entrecuix mullat, tal com si t’haguessis pixat.

 

I en tota mare alletadora, ve aquell moment del vòmit inesperat...de sobte, un dia la criatura vomita...però...vomita sang!!!mare de deu!! El sol fet de veure-ho et fa ficar histèrica, nerviosa, preocupada, en fi...és horrible...fins que vas al metge i et diu: tens ferides al pit??

-Si, però ja no em fan mal

 

Ah, no et preocupis, és que al mamar, la criatura obra les ferides i engull sang també, per això quan ha vomitat, et pensaves que era sang seva, però no ho és, pots estar tranquil·la, que és teva.

 

Oh!! Gràcies a deu que em sagnen els pits a mi!!!!!!