El destete

No hay ninguna razón en especial por la que se deba recomendar abandonar definitivamente la leche materna a una determinada edad.

Se debe tener en cuenta que el destete no solo es un cambio en la dieta del niño, sino que es un asunto muy serio con gran repercusión emocional para él y para su madre. El niño puede experimentar sentimientos de frustración y de abandono, al no entender por qué su madre le niega algo tan importante para él; la madre, a su vez, puede experimentar sentimientos de pérdida y de tristeza por haber tenido que cambiar esta forma de relación íntima con su hijo.
Por todo ello las recomendaciones arbitrarias sobre la limitación de la lactancia, que no tienen en cuenta los deseos de la madre y de su hijo, son simplemente inaceptables
En algunas ocasiones el destete se hace inevitable por causas médicas u otras.

Algunas personas creen que si el niño no es activamente animado a destetarse, no lo hará nunca por si mismo; sin embargo, esta idea es errónea, como lo demuestra el hecho de que en sociedades en que se permite al niño mamar tanto tiempo como quiera, acaba por destetarse él solo.

Fragments  de : Albalactancia materna.org

 

Com es fa el destete??

Molt fàcil!!! LI DEIXES DE DONAR EL PIT!!

 

Qui té dubtes? Aquella mare que ho vol fer, però té por de perdre alguna cosa  en la seva relació amb la criatura. Aquella mare que està guadint del procés de la lactància i que sap que algun dia ha d’acabar.

El problema,és la mare. ENS COSTA HORRORS TRENCAR EL VINCLE DE DONAR EL PIT.

 

La manera més fàcil és progressivament, o sigui, anar reduint tomes de pit i introduint altres substituts. I donar-li només quan demana pit.(quan ho demani, no quan creiem)

En el cas del nen, ho vaig fer ràpid!! Ja només li mantenia dos “tomes”, però un mati, no parava de mossegar-me el pit i em feia molt mal!!molt!! fins fer-me sang, i vaig dir-li: fill meu et desteto. I ja no li vaig donar mai mes!!

Si ell n’hagués volgut, li hagués ofert, clar, però mai mes me’n va demanar....i alguns dies després, em feia mal el cor i tot , enyorava donar el pit...però....sabia que algun dia tindria un segon fill i podria tornar a donar el pit!jajajaja

 

Amb la nena, ho voldria fer ja, però...no trobo el moment...i no vull(o sçí, no sé) cap més fill...i no donaré mai més el pit...i..la nena es farà gran...

Ara encara no li trec..és massa petita...

puc donar-li el pit encara molts mesos, però..és tant esclau donar el pit...

si surto algun dia de festa..que, al matí un bibe?

però és tant carinyoseta la nena, i em necessita en els moments de pit( ho sé, sóc sa mare)...

ella no mossega fort com son germà...li encanta prendre el pit!!

però ja comença a fer casi tota la dieta sòlida..li puc mantenir només la toma del matí!!! Fins a l’any o més...però...

i si arriba el moment en que pugui dormir fins mes tard??per vacances o algo?? Si no li dono el pit, per fi el pare li podrà fer el bibe...

 

li trec ja??

Aix..no!! que es massa petita!!!

Depèn de la indecisió ho puc allargar fins als seus 18 anys???perquè i si és ella qui es vol destetar??? A quina edat ho farà???o ja s’ha destetat i sóc jo que encara la obligo a que mengi pit perquè es bo per ella???

 

Conclusió: quan una de les dos es decideixi, farem el destete. Tal i com vaig fer amb son germà.

I si és ella qui ho decideix, em trencarà el cor!!! I jo la continuaré obligant a que mengi teta, perquè sóc sa mare i sé lo que més li convé!!