Tota mare primerenca, arriba a casa després de sortir
de l’hospital, i durant uns dies, s’adapta a la nova situació d’estar amb la
seva criatureta a casa. Els primers dies té l’ajuda del pare, de la mare, del
sogre,de la sogra, de la tieta, del senyor del bigoti,de la veïna, de les
amigues, de la senyora aquella que no sap que fa al seu menjador, etc
etc...però de cop, arriba el dia en el que el pare té que anar a treballar i, a
sobre, les visites aquell matí no estan previstes.
És el primer dia “sola ante el peligro”.
Totes, o almenys la majoria, ens fiquem nervioses pel
fet de tenir que afrontar aquella situació soles...i si plora mentre estic al
bany???i si necessito alguna cosa urgent i no puc fer-ho perquè he de tenir a
la criatura en braços??
De fet, no sabem ben be a que tenim por, deu ser la
por a enfrontar-nos a una situació mai viscuda, perquè, si ho analitzem, que
pot passar d’especial?? Que plori mentre estem al bany?? Pues no hi estarem
eternament,no??i si fa falta, ens aguantarem...que hem fa mal alguna cosa i no
puc agafar-lo en braços? I que passa si no el puc agafar durant 5 minuts?? Que
es caga tant o es mulla o mil situacions
que comportin que tota la seva roba esta per canviar?..i normalment ho fem amb
el pare...però...ho podem fer soles,no???
Si ho analitzem , sabem que no hem de patir per
res..tenim la por com si algun cosa extraordinària hagués de passar i al estar
soles i tenir que protegir a la criatura no ens permetés salvar el món de
l’atac extraterrestre, per exemple...
Però fins i tot en situacions difícils ens en
sortim!!!
Recordo un dia durant la meva baixa maternal del meu
príncep, que estava sola a casa ja..era dels primers dies d’estar sola i encara
tenia aquell runrun a dins que em feia estar alerta i nerviosa per si venia
algun atac terrorista o alguna situació inesperada i hagués d’enfrontar-me jo
sola al perill!! Sempre protegint a la meva criatura, clar està..
Era mig matí, el meu príncep havia menjat i l’havia
ficat al seu bressol...i jo vaig anar al sofà, a plegar roba...de sobte:””
paaam! Fffffffffssssssssssssssffffssssssssssssssssfssssss”.
Que era aquell soroll d’aigua??? D’on venia??? Corrent
vaig anar al bany i...:
oh , Déu!!!! Un “pitorro” havia sortit “d’un tubo” i l’aigua
sortia a pressió contra la paret contraria!!! I en sortia molta!!!! Massa!!! Corre,
tia,reacciona!!! Fica les mans al forat per tapar la sortida d’aigua!! Merda!!!!
Fa massa pressió i ara al ficar les mans l’únic que he aconseguit ha estat que
mulli el sostre!! Merda, que faig!!! Que faig?!?!?!?! Ostres, surt a tanta pressió
que m’acaba d’empapar els pantalons de pijama i del pes de l’aigua m’han caigut
i tot!!( temps de reflexió feliç: que guai...potser es perquè m’aprimo)noooo!! Quins
nervis!! Actua ràpid!!oh,,,..que és aquest soroll!! El nen plora!! Fill, la
mare no pot venir!!!oh!!! ploraré!!! Ploraré jo també!! S’inunda el pis!! El pis
nou!!!! Que faig!!??? Vull plorar!!!L’aigua surt a pressió contra el meu cos i
no puc ni obrir els ulls!! Cap a on corro!!! Estic empapada!! No ploris tant
fill!! Que la mare lluita contra l’aigua, no deixaré que ens ofeguem!! Que faig!?!?!?
Trucaré al home de la casa!! Merda!! Estic tant mullada que empaparé el móbil i
segur que em cortocircuito!!!
Para:Vale, tia, ara frena, estàs histèrica, que coi
fots? Voler trucar al pare per a saber on està i em solucioni el problema?? Que
et passa?? Pensa en fred, va(si el príncep plora molt, però en uns instants
estaré amb ell), pensa: aigua, no la pots parar, com es para???vale, aniré a
tancar la clau de pas.Tancada la clau de pas!!!
Tranquil-litat amb plors de fons.
Oh fill...estic molt mullada, no ploris amor, ara em
canvio..
vine als meus braços, oh!nyt nyt nyt!!ja
estàaaaaaaaaa, ja estàaaaaaaaaaaaa, la mare que es una heroïna t’ha salvat de l’
inundació i ara trucarem al pare per explicar-li...vale, amor??, torna a dormir,
que la mare ha de fregar casi tot el pis.
Ara ja sé que davant qualsevol atac, estic preparada.
Mira que sóc valenta,eh??jo soleta he tancat la clau
de pas!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada