els percentils

He tingut dos embarassos amb dos extrems de percentils..el nen, percentil 95, la nena, percentil 10-15.

En els dos casos m’he preocupat..

 

Pel nen, al ser el primer, només pensava en com trauria aquella criatura del meu cos!! Quina por!! Què gran que era!!!

I per la nena, preocupada per a veure si li passava algo ja que era massa petita.

 

Tot depèn del metge que et toqui, a mi per la nena em van ficar la por al cos perquè anava massa petita, i desprès la majoria d’amigues meves han tret criatures més petites i mai ningú els hi va dir que era un problema....

 

Pels dos casos m’he obsessionat en l’evolució del percentil durant l’embaràs.

I un cop fora, pel nen no em preocupava, perquè anava gran i guapo, però per la nena els primers dos mesos histèrica estava amb el control del pes!!

Fins i tot la despertava per donar-li el pit!!anava augmentant, poc, però augmentant, mai perdent, però jo obsessionada en que mengés, preocupada, nerviosa, controlant el pes constantment...preocupada perquè tenia reflux i encara era pitjor...en fi, una tortura!!

 

Desprès de tant patir, la nena ha continuat igual.Nno per més patir ella augmenta més...o sigui, que sí, va petiteta, però el nen anava gran!!

 

No és cap problema, com diuen les padrines: són constitucions!!