Desgraciadament, només ho he fet un cop, però de
veritat, que espero tornar-me una experta en aquest tema a partir de l’any que
ve.
L’únic cop que he viatjat amb avió va ser quan el meu
príncep tenia 9 mesets, i vam anar a Praga.
Vaig decidir triar el viatge d’anada i tornada en un
horari decent, s’ha acabat allò de buscar ofertes de bitllets econòmics pel
simple fet que surten a les 4 de la matinada i fan 4 escales .A partir d’ara,
vulgui o no, he de viatjar com a “senyoritos”.Sí que podria fer passar son als
meus fills i tot això,...però no és lo mateix estar histèrica dins del teu
cotxe cridant si convé, maleint el que sigui , que fer-ho en companyia dels
tripulants i passatgers. Podria viatjar amb els meus fills a costa del seu
sofriment i del meu, però...viatjar ha de ser divertit,no??i em refereixo a la
resta de passatgers....
No sols viatgem com a “senyoritos” sinó que a més a
més, em vaig enterar que pel simple
fet de portar cadireta, seriem dels primers en embarcar!yujuuuuuuuu!!!
El viatge era d’un temps prudencial, 2 hores i
poc...en el límit de que dormís una estona o amb sort casi tot el viatge....
L’anada va ser genial!! El príncep va dinar a
l’aeroport i abans d’embarcar ja s’ho havia acabat tot i havíem tingut temps de
canviar-lo de bolquers,etc etc...llest per a anar a fer la migdiada a l’avió.
El bebès no tenen seient assignat, van amb els pares,
a la falda, i et donen un cinturó especial per a ells...però les hostesses si
poden et donen un lloc de tres seients, i així va ser, vam enlairar-nos, el nen
va jugar una estoneta i desprès amb el runrun
de l’avió es va dormir i el vam estirar al seient que estava buit.
Si no hagués estat perquè la mare(jo) va obrir una
ampolla d’aigua i li va caure damunt del nadó, la pobra criatura hagués dormit
tot el viatge. Però es va portar com un angelet.
Per la tornada estava ben tranquil·la!! A sobre havíem
agafat un vol cap al tard i era l’hora que el príncep normalment anava a
dormir...Per variar, a l’hora de tornar cap a casa no som tant puntuals com a
l’hora de marxar,que ens pot l’ànsia i arribem abans a l’aeroport...vam arribar
ben justos, i el príncep anava nerviós del trajecte fins l’aeroport...portava
un bibe fet, per donar-li, però com anàvem
amb el temps just li volia donar mentre esperàvem per embarcar, se’m va oblidar
lo de les normes de no passar líquids de més de 100 ml...i el guarda Txec em va
mirar i em deia que podia passar(era bona persona), però que primer begués JO
del bibe...Deu!!! odio la llet!! I la
de nadó, només per la olor, em fa venir arcades!!!! És va crear uns instants de
dubte perillós....sort que el pare de la criatura va agafar ràpid el bibe i va
beure!!!jajaja.
Un cop a dalt de la cabina...no va ser tant bonic com
l’anada. l’Avió anava 100% ocupat, i a nosaltres ens va tocar un senyor assegut
a la punta, seient de passadís, que devia pesar una tonelada i tenia cara de pocs amics.
La gent molt simpàtica , no parava de fer “carantoines”
al meu fillet, que volia dormir, però no el deixaven....fins que va arribar el
moment de enlairar-nos, de sobte,tot el murmuri de gent es va apagar, i la
sensació, amb les llums de cabina engegades, era de pau i convidava a dormir.
Però...ai el meu príncep!! Fart estava de gent, sorolls i viatges i un cop fet
el silenci, ell va començar a plorar, estirar-se, contornejar-se, cridar....i
el senyor assegut al seient de passadís ni l’ intenció tenia de moure’s per a
deixar-me passejar passadís amunt i avall per calmar a la meva criatura...
Em vaig ficar histèrica, i la resta de passatgers
també, suposo...i la criatura va plorar ni mes ni menys que durant una
hora....va ser una tortura!!!
Allí vaig aprendre que quan viatges amb nenes, si t’esperes
lo pitjor, pot anar be o almenys vas preparada psicològicament, però si as ben tranquil·la,
tot es gira!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada