Terrors nocturns

Vaja, diuen que els terrors nocturns apareixen sobre les 4 anys, el meu príncep de tres ja n’ha tingut varis.

Els terrors nocturns es diferencien dels malsons bàsicament en que la criatura no es desperta i crida i plora. En un mal son crida si està despert per la por que ha tingut, però en un terror nocturn...és incontrolable. Sembla que tingui un atac d’ansietat estant sonàmbul...he llegit que pot ser hereditari...de part meva no em consta, però sí que la sogra m’ha comentat a cops que el pare de la criatura de petit s’aixecava en somnis...

He mirat com intentar actuar davant l’episodi..però trobo poca informació.

Al final he trobat aquests punts, que son recomanacions de la web psicodiagnosis.cat i també està penjat al bloc de l’escola del meu príncep.

1/És important establir clarament el diagnòstic diferencial amb els malsons exposats anteriorment ja que es tracta de trastorns diferents però que s'expressen en el mateix àmbit: el son.

Jo crec que per el tipus d’ansietat i que no atén a raons, el príncep té clarament terrors nocturns.

 

2/Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen requerir tractament farmacològic, excepte en aquells casos que per la seva freqüència o intensitat constitueixin un problema per al nen i així ho estimi un professional de la salut. Per aquests casos el pediatre o metge pot prescriure fàrmacs de la família de les benzodiacepines de conegut efecte ansiolític.

Pobret, espero que li passin aviat perquè passo de tenir que medicar-lo.

3/En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d'adoptar una actitud tranquil·la i de coneixement del trastorn. Durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat (recordem que el nen no està despert).

Es difícil no intervenir, jo encara no ho he fet mai, sempre intervinc i intento calmar-lo o tranquil·litzar-lo ja que no m’agrada veure’l patir.

4/No es recomana parlar-li en veu alta o despertar-lo mentre es produeix l'episodi.

Cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància.

Això també costa de fer, ja que jo li dic que no passa res...

5/Tant en els terrors nocturns com en les malsons, és necessari valorar la conducta del nen durant la vigília. Considerar si hi ha problemes a l'escola o un altre àmbit que puguin estar influint en el mateix. Si es confirmés l'existència d'aquests factors externs, també s'hauria d'actuar sobre ells per tal de solucionar el problema.

El meu príncep hi ha dies que va molt nerviós i crec que és en aquells dies que té després terrors nocturns..

6/Poden també ser necessàries l'aplicació de tècniques que ensenyin el nen a afrontar els somnis que li provoquen ansietat. Es pot entrenar la relaxació o fer que el somni perdi el seu caràcter amenaçador. Hi ha nens que desenvolupen la capacitat de desconnectar o finalitzar el somni quan aquest passa a ser amenaçant (són conscients que estan somiant malgrat estar adormits).

De fet, ell no es conscient de lo que ha passat, no sé pas com tractar el tema...

7/Una altra tècnica molt efectiva consisteix en despertar el nen abans de l'hora en què habitualment apareixen els episodis (en la primera meitat de la nit). Això requerirà l'observació prèvia durant diversos dies per poder establir el moment aproximat en què es produeix. Amb aquesta acció es talla el cicle del son i, per tant, l'aparició de l'episodi.

La tècnica deu ser efectiva si en té cada dia i a la mateixa hora, perquè per sort, el nostre príncep en té a dies esporàdics i mai a la mateixa hora...o sigui , que no em serveix aquesta tècnica...

8/Al igual que assenyalàvem en els malsons, cal recordar que cada nen és diferent i així passa amb la vivència del terror nocturn, per tant, haurem d'ajustar-nos a les peculiaritats de cada cas.

 

Vale.....