El meu fill pega

El mal comportament del meu príncep em desespera.

No entenc perquè encara ara pega si algú el molesta. Ahir a l'escola van fer una sortida al parc, i al preguntar-li com li havia anat em va dir que "havia pensat molt"(és el sinònim de càstig per haver fet alguna cosa, avui en dia en diuen conseqüència, però no entenc la diferencia, també es podria dir que l’han castigat sense jugar, és el mateix,no??, però no..perquè avui en dia no es poden castigar els fills).

En fi, he seguit el decàleg de sempre, dir-li que no es fa i castigar-lo  si ho fa, però...porto així molt i molt temps i no obtinc resultats, però no sols jo, veig que les educadores, a l’escola, tampoc ho poden frenar i elles estan més preparades que jo en aquests temes.

Estic buscant informació per a veure si puc fer més coses.

Vull solucionar-ho, no sols per l’ imatge que dóna el meu fill, que l’etiquetin i no vulguin ser amic seu i coses així, sinó perquè entenc que si ho fa, el meu amor, és perquè té alguna mancança i no sé pas quina, i com a mare em desespera no poder ajudar-lo!!

No sé on és el problema i perquè no em funciona!!!

Aquí copio lo que diu un article de l’Acadèmia Americana de Metges de Família. Explica com es poden fer desaparèixer les conductes problemàtiques i fomentar el bon comportament mitjançant una actuació metòdica i consistent.

Diu que el fet que un comportament es mantingui o desaparegui depèn en bona part de la reacció i les mesures que els pares decideixin prendre.

Potser aquí he fallat i el meu fill necessita que sempre actuï igual, però, no cada dia estic igual jo emocionalment i alguns dies l’he castigat, tranquilament, i altres, nerviosament.

Si es això el problema, l’he cagat i mai ho solucionaré,tothom sap que es impossible estar sempre al 100%.

Diu que aprendre a fer funcionar dinàmiques de premi i càstig pot solucionar alguns d’aquests problemes;que és necessari conèixer-ne el procediment, i que aquest requereix:

• Establir quins comportaments suposen un problema, en funció de l’edat i el desenvolupament del nen.
• Intentar frenar el comportament, ignorant-lo o castigant-lo.
• Oferir una alternativa de conducta i reforçar-la mitjançant el premi.

Com es pot frenar el mal comportament? 

La primer opció ha de ser sempre la indiferència, tot i que si no funciona, es proposa com a alternativa el time out (temps a fora). Aquest mètode consisteix a castigar el nen, apartant-lo del nucli familiar durant una estona i en un lloc determinats. Convé que el lloc estigui apartat de la zona de desenvolupament sociofamiliar, no sigui interessant pel nen i que no li generi cap por. La duració del càstig ha de ser curta i començar sempre en el moment que s’iniciï el desplaçament. Abans de seguir, s’ha d’avisar el nen de la disconformitat amb la conducta i de les conseqüències que comportarà el fet de continuar-la, sense mostrar-se mai enfadat. És fonamental no referir-se al mal comportament desprès del càstig i proposar i reforçar conductes alternatives.

Vale, no mostrar-se mai enfadat...doncs a cops costa molt!!!!i la primera opció és la indiferència????que faig?? Quan pegui a algú faig veure que no el veig???mare meva...és que no ho entenc!!!

Com es fomenta un comportament nou i desitjat?

Una manera eficaç de fomentar un comportament desitjat és utilitzar el sistema de premis. Aquest mètode acostuma a funcionar en nens més grans de dos anys i pot tardar fins a dos mesos a fer efecte. El procediment consisteix a comunicar al nen que pot obtenir una recompensa en cas de seguir la conducta proposada; el premi pot ser realitzar una activitat que li agradi, una llaminadura o un punt addicional per aconseguir la joguina que tant desitja. Només s’ha d’emetre la proposició una vegada i no implicar-te en la conducta proposada, en determinats casos l’objectiu del nen pot ser l’atenció dels pares més que la recompensa en si. Algunes rutines de joc poden facilitar el mètode:

1/Més ràpid que el rellotge: Aquest joc consisteix a marcar uns temps per realitzar determinades feines. Una vegada s’ha determinat el millor temps per la feina, cal afegir-hi cinc minuts; si el nen compleix el termini establert, rep un obsequi.

2/El joc del bon comportament: En un lloc visible, es llisten els comportaments desitjats. Cada vegada que el nen en realitzi algun, cal anotar un punt al l’espai corresponent de la llista. Es premia el nen quan assoleix una quantitat determinada de punts.

3/Silenci un estona: Mitjançant aquest sistema es pot aconseguir que, durant una estona, el nen no interrompi les activitats dels adults. Es demana al nen que jugui tranquil i en silenci en algun lloc apartat. Cada cert temps es controla el que està fent, si manté la calma i el silenci, se l’obsequia. A mesura que vagi portant-se millor, els intervals de control s’han d’anar espaiant.

Altres maneres d’aconseguir la conducta que es desitja

Cal evitar les disputes pel poder, les situacions en que tothom hi perd i els extrems en general. No és recomana tampoc pretendre que el nen canviï radicalment la seva personalitat; la personalitat bàsica pot canviar una mica, però no massa. Les situacions on el nen s’avorreix, se sobreexcita o es cansa, tampoc són beneficioses. És saludable despersonalitzar la conducta, no atribuir la maldat al nen, sinó al comportament; a més, se l’ha d’elogiar quan es comporta adequadament.

Desenvolupar rutines i rituals pot ajudar a alleugerar els moments més tensos. Poden establir-se frases de transició per a l’hora de menjar o d’anar a dormir, com ara “d’aquí a cinc minuts, dinem” o “prefereixes el pijama vermell o el blau?”. Els nens acostumen a respondre millor quan se’ls implica en el procés. A mesura que millori el comportament, pot fer-se’l participar en la creació de les normes, encara que mai en moments de disputa.

Per evitar baralles  podem ajudar fent aixó:

Ajuda’ls a restar en calma:

• Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
• Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
• Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.

Es recomana als pares que ensenyin als seus fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc. 

Tothom s’enfada:

La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera cal alliberar.

Els nens s’enfaden quan:

• Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
• Els altres no els entenen o senten que els han mentit.
• Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien.

Quan els nens s’enfaden, els seus cossos reaccionen de la següent manera:

• Els seus cors comencen a bategar ràpidament.
• Pot ser que els hi costi respirar.
• No pensen amb claredat.
• Tenen molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.

En el moment de l’enuig:

• És bo fer-los entendre que han de transmetre els seus sentiments amb paraules.
• Cal explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom que pugui ofendre a terceres persones.

Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar relaxats:

Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.

1. Indica-li com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals que li envia el seu cos.
2. Ensenya-li a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar. També els pot ajudar córrer o escoltar música
3. Entrena’l a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
4. Recorda-li que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una baralla, el què ha de fer és:

• Calmar-se, mantenir una distància segura respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta. Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador ja que això només empitjora la situació.
• Escoltar atentament el que l’altre nen diu i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
• Evitar els nens que semblin estar llestos per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
• Intentar trobar vies per solucionar el problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són: 

a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el meu refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.

Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.

Be, ara m’he d’afrontar jo al repte  de poder possar cada dia en practica tot això. 

---

Referència bibliogràfica

Everybody Gets Mad: Helping Your Child Cope with Conflict. Healthy Children.2011  a:http://www.healthychildren.org/English/healthy-living/emotional-wellness/Pages/Everybody-Gets-Mad-Helping-Your-Child-Cope-with-Conflict.aspx

Referència bibliogràfica

Problemas de comportamiento: lo que los padres pueden hacer para cambiar el comportamiento de sus niños. Academia Estadounidense de Médicos de Familia.  a:http://familydoctor.org/online/famdoces/home/children/parents/behavior/201.printerview.htm