Ahir
vaig fer el canvi d’habitació de la princesa, la vaig treure de la
nostra habitació per posar-la a la seva.
No em corria pressa, ja que com encara li
dono el pit, la veritat és que és molt més còmode tenir-la al costat, però
volia fer la prova per veure si son germà deixava de venir a la nostra
habitació en plena nit.
No sé si ha estat casualitat o què, però el
príncep ha dormit al seu llit fins casi les 7 del matí!!!
El problema és que la princesa s’ha
despertat a la una, a les 3 i a les 5 i...es fa molt pesat anar fins a la seva
habitació ràpidament per evitar que els plors també despertin al príncep!!però...ens
ho hem tornat amb el pare i ho hem superat...
Ara només em falta desitjar que la nena
dormi tota la nit seguida, i ja ho tindré casi tot en aquesta vida!!
A ma mare no li he dit que he passat a la
nena a la seva habitació, ella no és partidària, quan vaig passar al nen, sobre
els 8 mesos i mig, es fa enfadar i em va dir que on anava deixant-lo sol a la
nit sent tant petit, si ara li dic que ho he fet amb la nena, em dirà el
mateix!!Ella tindria els nens a l’habitació fins als 2 anys ben be. Encaixaria
perfectament amb la tendència de la majoria els pares d’avui en dia, que dormen
en habitacions tots junts, però, jo ho trobo no pràctic, un cop dormen tota la
nit seguida,ja que per qualsevol cosa que hagis d’entrar a l’habitació, no
pots, si a la nit t’has d’aixecar per atendre les necessitats de l’altre fill,
despertes al que dorm allí, etc etc...
Jo crec que cadascú a la seva habitació te
més tranquil·litat i menys sorolls,no??
També sé de mares que des de el primer dia
tenen a les criatures a les respectives habitacions, jo això ho trobo encara
més no pràctic!!! Ja que en aquells mesos es desperten contínuament i la mare
deu passar més hores asseguda a l’altra habitació que al seu propi llit.I a més,
jo al començament tinc aquell sentiment de :” oh , pobreta criatura que no es
pot despegar de mi”, i em sentiria
malament deixant a la criatura sola, en aquella habitació immensa( de 3 metres
quadrats!!)!!
Ara que, deu ser el sentiment que té ma
mare quan la criatura encara té 2 anys, és molt relatiu, dependrà de cadascú.
Diuen que si s’ha de fer un ritual per a
que s’acostumi al nou llit i coses així....a veure, pel príncep sí que el que
vaig fer va ser ficar-lo a fer les migdiades al seu llit uns dies abans, però
amb la princesa ho he fet tal qual, ahir vaig preparar l’habitació, i la vaig
ficar al llit. Ella necessita sentir-se “arropada” i lo que he fet, és que com
he vist que el bressol li queda massa gran, li he ficat al costat el coixí de
lactància.
Crec que ha plorat per gasos aquesta nit,
ja que cada cop que hi he anat, s’ha fet un rotet o s’ha tirat pets, però si no
fos per això, jo diria que ja li agrada dormir a la seva habitació!!
Això ho diré fluixet, no sigui cas que
aquesta nit plori molt, o...no sigui cas que el seu germà es presenti una nit més
a la nostra habitació, cosa que si fa, serà més portadora, ja que almenys no hauré
de ficar-me nerviosa mentre li dic que no parli fort que despertarà a sa
germana....
Una flor no fa primavera, però...és la
primera flor!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada