divendres, 10 de maig del 2013

Primer, segon i postres!!!


Tot pare/mare sap què vol i què no per als seus fills, em refereixo a pautes de què fer i què no amb els seus fills.

No volem ser dèspotes, ni mal tractadors,ni inquisidors, etc etc...però...que volem ser??que vull fer??

Doncs he fet una petita reflexió sobre els detalls que recordo que voldria millorar o reforçar de la manera que se m’ha educat a mi i que xoquen amb l’educació del pare de les criatures i aplicar-ho als meus fills.

-M’encanta el valor de respecte a les persones grans i d’atenció. Als meus padrins sempre els escolto i sempre els hi pregunto, m’encanta escoltar les mil històries de les seves experiències. Els que som de poble crec que em viscut més el tema de conviure en algun moment o altre amb els avis, ja que quan la gent es fa gran, es queda a casa dels fills. Quan una persona gran m’explica algo, l’escolto tot i que no m’interessi...en canvi, veig que el pare de les criatures està educat d’una altra manera, ell no escolta la gent gran, si li parlen dóna per suposat que son batalletes que no interessen i ni mostra interès.

Jo això ho veig una falta de respecte i és un valor que vull que els meus fills sí que tinguin.

-Tenir més connexió amb els pares i germans. Jo des de l’adolescència, noto que he perdut connexió amb els meus pares, així com el pare de les criatures els hi explica tot als seus progenitors, jo no. A casa meva aquest tema queda com més fred. Els fills no expliquem totes les coses als pares. I ho fem els tres germans. Ens ho expliquem entre germans,tenim molta confiança, però no amb els pares. En canvi el cas del pare de les criatures té poca confiança amb la seva germana....

-Menjar tots a la taula i amb els tres plats: a casa meva, sempre ha estat impossible seure tots alhora,ma  mare mai s’asseu, ella sempre està a la cuina servint(al igual que fa la meva padrina i ma tieta), i els dies que estàvem junts, la tele era lo principal. A casa del pare de les criatures, mengen tots junts i a la cuina, on no hi ha tele...jo voldria menjar sempre tots junts i no sòls això, sinó que també fer els  tres plats de tota la vida!!primer, segon i postres!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada