Tema difícil!!! Tota
mare quan la seva criatura comença a mossegar, no li dóna massa importància fins
que veu que la situació es descontrola!!!
D’un dia per l’altre,
la criatureta adorable que feia gu-gus i
ga-gas, comença a fer-te queixalades fins al punt que acabes tenint pànic d’aquella
coseta que ara s’ha convertit el una piranya preciosa que mai saps quan atacarà,
t’acostes a ella..i et mira als ulls, somrient, et relaxes i..... nyaca!!!!
Queixalada
fins a punt que et fa sortir casi llàgrimes,
però aguantes estoicament, ja que és la teva piranya i has de ser forta!!!
El meu príncep va
començar a atacar-me mentre li donava el pit...feia temps que no sabia el que
era el sentiment de la por...fins que el fet de donar la teta es va convertir
com el joc de la ruleta rusa!! Sabia que em podia arrancar el mugró però.. jo
tota kamikaze ,li oferia el pit a veure que passava...la llet materna és lo
millor,el vincle que crea es adorable(...)
Agafava a la
criatura en braços..i dolçament li deia que era l’hora de menjar, que la mare
estava tranqui-la i li preguntava que si tenia gana, les meves paraules eren
dolces, però jo suposo que aquella piranya adorable olorava la meva por i
notava com se’m tensaven els músculs, vaig provar lo “d’apretar” el fill més al pit, però fent això mossegava mes fort,
vaig provar de dir-li dolçament que allò no es feia, vaig provar de dir-li
rotundament que no es feia...vaig acabar cridant que què coi foteia, que què es
pensava?!?!?! i...vaig decidir no donar-li més el pit...moltes mares deien que
era una etapa i que passaria, però jo no estava disposada a perdre el mugró al
dia següent...
Però la cosa no va
acabar aquí...després em mossegava a
mi...jugàvem..i .nyaca!!queixalada al braç...l’abraçava i..nyaca!! queixalada
al coll...sempre estava a l’aguait..em mossegava en qualsevol moment, en qualsevol
lloc...era imprevisible!!!!i res de mossegadeta de criatura,nooo!!!!! Mossegades
com saben fer els nens, ja que mosseguen , ho fan amb totes les seves
forces!!!portava els braços plens de blaus!! Desesperada estava!!!
Buscava informació,
era molt clar, la solució era dir-li rotundament que no i així aprendria a no fer-ho....
Que fàciiiiiiiiiiiiil!!
Com no se m’havia acudit abans??????
Senyores i senyors,
és fàcil, però no pas ràpid...no ho aprèn ni en una setmana ni en dos ni en un
mes ni en dos!!!
I passa a
mossegar-te a tu, al pare, als avis, als companys de l’escola bressol, als nens
del parc, a la cadireta de passeig,als gossos de la família....a tothom!!
Els primers dies et
diuen que mossega a qui més estima, i tot i sofrir queixalades bestials, en el
fons penses: “oooh, que monooooo, és que m’estima més perquè sóc la mare(i això
ens unfla a totes)”...i després penses,:” ok, té molt amor a repartir”.
Diuen que des de la
primera queixalada has de ser rotunda, des d’aquella queixalada que no fa
mal...potser al príncep aquest va ser el problema, que crec que les primeres
queixalades ens feien gràcia, fins i tot els avis li ficaven el dit a la boca perquè
mossegués més fort...aquí deia ser el problema de que em costés tant després
fer que deixés de mossegar.
Va ser una etapa
molt llarga amb tot el que això comporta, tenir que explicar CADA DIA que no es
mossega a la resta de nens, tenir que estar al parc amb mil ulls i ensenyar-li
al nen a expressar els sentiments enlloc de mossegar(weno, és un dir, perquè
encara li estic ensenyant a que expressi els sentiments), perquè l’etapa de :”mossego
per provar que passa” també es va ajuntar amb l’etapa de:”mossego per la impotència
de no poder expressar el que vull dir”.
La meva princesa em
va mossegar fa uns 15 dies per primer cop, la meva reacció va ser rotunda al
recordar el problema amb el príncep, tant rotunda que la princesa es va ficar a
plorar i tot, i vaig recordar a tota la família que estiguessin atents i no ho
permetin per res(tot i que ja sé que s’han escapat ,per part dels avis, un to
clarament permissiu davant aquesta actitud de la princesa). Ella no m’ha
mossegat el pit, i encara mama.
Haurem de veure com
evoluciona aquest cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada