divendres, 17 de maig del 2013

el meu fill/a mossega


Tema difícil!!! Tota mare quan la seva criatura comença a mossegar, no li dóna massa importància fins que veu que la situació es descontrola!!!

D’un dia per l’altre, la criatureta adorable  que feia gu-gus i ga-gas, comença a fer-te queixalades fins al punt que acabes tenint pànic d’aquella coseta que ara s’ha convertit el una piranya preciosa que mai saps quan atacarà, t’acostes a ella..i et mira als ulls, somrient, et relaxes i..... nyaca!!!! 

Queixalada fins a punt  que et fa sortir casi llàgrimes, però aguantes estoicament, ja que és la teva piranya i has de ser forta!!!

El meu príncep va començar a atacar-me mentre li donava el pit...feia temps que no sabia el que era el sentiment de la por...fins que el fet de donar la teta es va convertir com el joc de la ruleta rusa!! Sabia que em podia arrancar el mugró però.. jo tota kamikaze ,li oferia el pit a veure que passava...la llet materna és lo millor,el vincle que crea es adorable(...)

Agafava a la criatura en braços..i dolçament li deia que era l’hora de menjar, que la mare estava tranqui-la i li preguntava que si tenia gana, les meves paraules eren dolces, però jo suposo que aquella piranya adorable olorava la meva por i notava com se’m tensaven els músculs, vaig provar lo “d’apretar” el fill més al pit, però fent això mossegava mes fort, vaig provar de dir-li dolçament que allò no es feia, vaig provar de dir-li rotundament que no es feia...vaig acabar cridant que què coi foteia, que què es pensava?!?!?! i...vaig decidir no donar-li més el pit...moltes mares deien que era una etapa i que passaria, però jo no estava disposada a perdre el mugró al dia següent...

Però la cosa no va acabar aquí...després em  mossegava a mi...jugàvem..i .nyaca!!queixalada al braç...l’abraçava i..nyaca!! queixalada al coll...sempre estava a l’aguait..em mossegava en qualsevol moment, en qualsevol lloc...era imprevisible!!!!i res de mossegadeta de criatura,nooo!!!!! Mossegades com saben fer els nens, ja que mosseguen , ho fan amb totes les seves forces!!!portava els braços plens de blaus!! Desesperada estava!!!

Buscava informació, era molt clar, la solució era dir-li rotundament que no i així aprendria a no fer-ho....

Que fàciiiiiiiiiiiiil!! Com no se m’havia acudit abans??????

Senyores i senyors, és fàcil, però no pas ràpid...no ho aprèn ni en una setmana ni en dos ni en un mes ni en dos!!!

I passa a mossegar-te a tu, al pare, als avis, als companys de l’escola bressol, als nens del parc, a la cadireta de passeig,als gossos de la família....a tothom!!

Els primers dies et diuen que mossega a qui més estima, i tot i sofrir queixalades bestials, en el fons penses: “oooh, que monooooo, és que m’estima més perquè sóc la mare(i això ens unfla a totes)”...i després penses,:” ok, té molt amor a repartir”.

Diuen que des de la primera queixalada has de ser rotunda, des d’aquella queixalada que no fa mal...potser al príncep aquest va ser el problema, que crec que les primeres queixalades ens feien gràcia, fins i tot els avis li ficaven el dit a la boca perquè mossegués més fort...aquí deia ser el problema de que em costés tant després fer que deixés de mossegar.

Va ser una etapa molt llarga amb tot el que això comporta, tenir que explicar CADA DIA que no es mossega a la resta de nens, tenir que estar al parc amb mil ulls i ensenyar-li al nen a expressar els sentiments enlloc de mossegar(weno, és un dir, perquè encara li estic ensenyant a que expressi els sentiments), perquè l’etapa de :”mossego per provar que passa” també es va ajuntar amb l’etapa de:”mossego per la impotència de no poder expressar el que vull dir”.

La meva princesa em va mossegar fa uns 15 dies per primer cop, la meva reacció va ser rotunda al recordar el problema amb el príncep, tant rotunda que la princesa es va ficar a plorar i tot, i vaig recordar a tota la família que estiguessin atents i no ho permetin per res(tot i que ja sé que s’han escapat ,per part dels avis, un to clarament permissiu davant aquesta actitud de la princesa). Ella no m’ha mossegat el pit, i encara mama.

Haurem de veure com evoluciona aquest cop.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada