Sempre
quan pensava que seria mare, m’imaginava en una casa polida, neta, ordenada, amplia i amb llum. Que
els diumenges m’aixecaria abans per preparar l’esmorzar a tota la meva
prole(sempre havia pensat que no m’importaria tenir molts i molts fills, de
fet, pensava que en podria tenir 7...), que faria pa de pessic i la casa
tindria aquella olor tant característica, que inculcaria als meus fills els
valors que tinc, que parlaria amb ells sempre en to calmant perquè entendria
que ells a cops es fiquen nerviosos perquè no entenen les coses, però jo al ser
l’adulta, podria ficar pau, que sempre que volguessin jugar amb mi ho faria,
que els meus fills serien tant educats com jo quan era petita, que fins i tot
felicitaven a ma mare perquè tant jo com el meu germà fins a l’adolescència vam
ser uns sants!!!, fèiem cas a tot !!!, que els meus fills no saltarien al sofà,
ni pegarien, i sabrien compartir i que mai perdria la paciència amb ells....
Que podria
compaginar la meva vida laboral i familiar a la perfecció, arribant a tot, si
calia m’aixecaria abans cada matí per tenir tot preparat.
I
resulta que no és així...
Sé
que era un somni, però, no penso renunciar a ell...intentaré fer pas a pas els
petits canvis per arribar lo màxim possible a lo que era el meu somni.
L’únic
que tinc clar que deixaré de banda és lo dels 7 fills...jajajajajaja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada