Estrés maternal

És dilluns i estic feta pols a les 7 del mati. Abans el dilluns eren durs perquè estava esgotada però m’anava recuperant al llarg de la setmana, per tenir energia un altre cop divendres i “cremar” el cap de setmana.

El meu humor de dilluns era ranci...però ara...és potser el dia que començo esgotada i encara tinc algo d’humor...a mesura que passen les hores, vaig més cansada i amb pitjor humor.

Perquè?? Doncs perquè ser mare és fantàstic, clar, no ho dubten , aquelles personetes amb amor infinit i tant expectants i les quals et fan sentir un amor que sembla que el cor t’hagi d’explotar i que només de mirar-los, penses,:”que bonic!!! “ o....quan et fan algun gest, alguna cosa ínfima, per tu és tot un món i et fan sentir feliç. Felicitat de la bona.

Sí, es tot això, però també és fer feines repetitives cada dia, lidiar amb el mateixos problemes, negociar constantment, sentir plors i no saber que fer perquè no saps que li fa mal, respondre a les mateixes preguntes 15 cops, donar la mateixa ordre 20 vegades i que no et facin cas, no poder dormir mes de 4 hores seguides en mesos, tenir que treballar, preparar dinars, rentar roba, netejar pis, aixecar-se a les 5 de la matinada per canviar bolquers, aixecar-se a les 7 del matí cada cap de setmana, sortir de la feina esgotada i tenir que jugar a cotxes o donar el pit...

En fi, que hi ha moments que tens esgotament maternal, i no pots més...són èpoques clar, com quan vas esgotada a la feina o quan passes èpoques d’insomni, etc...però l’esgotament maternal, a diferència de la resta d’esgotaments, no es pot proclamar als 4 vents perquè sembles mala mare.

 I totes les mares passen per esgotaments maternals: es fàcil veure-ho!! quan veus una mare que ja no vol ni pot negociar ni atendre raons amb els seus fills, és que esta esgotada maternalment. Ho veus a  mil llocs: al metro: “que no et moguis ni un cop més del seient!!!”. Al parc: “ ja n’hi ha prou!! Cap a casa!!!n’estic farta!!”.Al supermercat: “ t’he dit que nooooooooo!!, no em facis cridar ,eh??”.

Són frases de mares que estan passant per estres maternal.

Totes en tenim en algun moment de la nostra vida. A èpoques en tenim només a dies, però hi ha èpoques que son seguits, com quan vas estressada a al feina, però quan és per culpa de la feina, en donem culpa als jefes o a qui sigui, però donar la culpa als fills...no podem, perquè no en tenen de culpa clar...i ens sentim malament. I sabem que allò és per sempre, per tota la vida i no sabem com desconnectar, ja que uns dies a casa és lo contrari... i ens estressem més....i creiem que som les úniques mares que tenim estrès maternal, i no ho diem, per que no ens jutgin com a males mares...i aguantem i no ens adonem que fem la pilota més gran....

Fem públic l’estrès maternal!!! Tenim dret a anar cansades!!! Tenim dret a queixar-nos de que ser mare és esgotador! Tenim dret a dir que estem fins al monyo de les criatures!!!Tenim dret a dir que necessitem unes vacances de mare!!!que la situació ens supera!!

I dir això no ens fa ser mares més dèbils, ens fa ser mares més sinceres!!