Moments de felicitat

Porto uns dies amb molt estrés, tant maternal, com laboral...suposo que el laboral afecta al maternal i al inrevés...necessito fer un reset.

Tothom té la seva pròpia manera de fer resets.  A mi realment la que em funciona més és la desconnexió, per sort sóc una persona  que a la que canvio de registre(normalment viatjant), sóc capaç d’oblidar-me de tot!!! I a més ho faig en 5 minuts!!Però quan no puc desconnectar, que segueixo dins la rutina, doncs em costa una mica més....Llavors és quan com a mecanisme faig un resum dels bons moments, perquè sé que em centro en els dolents i això fa que m’agobïi més.

I quan m’agobio, només veig les coses negatives:

Desprès explico dia a dia, però per fer-me un llistat de moment de felicitat, serien  aquests:

-Jugar tota la tarda amb els teus fills, enlloc de netejar.

-Veure com unes manetes diminutes t’acaricien la cara mentre et miren amb sorpresa.

-Que et regalin un somriure sense esperar-lo.

-Saber que tot i estar trista, algú t’escoltarà i et farà veure que allò no importa.

-Moments del dia en els que saps relativitzar les coses.

-Tancar els ulls, asseguda al carrer i notar l’escalfor del solet a la cara.

-Que t’acariciïn quan no ho esperes.

-que et sorprenguin

-Que t’adonis que has de saber disfrutar més dels teus i la resta, pot esperar.

Explicació del dia a dia:

Moment negatiu:

 De la casa: per exemple, ahir estava cansadíssima i només veia que casa meva sembla una corralina de porcs!!: “Ostres!! és que està tot damunt davall, ningú m’ajuda!!!tot ho he de fer sola!!!”, això ho dic quan estic agobiada i li faig pagar a la parella, i no és així:

Tothom sap que sóc desordenada de mena(menys mon germà gran, que es pensa que sóc súper ordenada) i que quan venen visites netejo com una boja, és tant així, que a cops quan netejo a saco sense esperar visites, el meu príncep em pregunta: mama, qui  vindrà avui?

Moment de felicitat:

La casa està feta un desastre, sí, però perquè?? Doncs perquè per la tarda , quan he arribat de treballar, mentre el pare estava amb el príncep, jo he preferit estar asseguda al sofà amb la meva princeseta i mirar com intenta tocar coses,explorar la meva cara amb les seves mans, tenir una conversa de gu-gus i ga-gas, mirar com es menja una galeta i com disfruta del procés mentre em mira com dient: veus mama, jo sola puc, que guai!!!. I més tard, quan ha arribat el meu príncep de l’escola amb el seu pare, després d’haver jugat una estona pel carrer, he preferit jugar amb ell a soles, (mentre el pare estava amb la princessa), amb plastilina i a que em contés contes ell, enlloc de recollir. I després ja era l’hora de les rutines de banys, sopars, i lluites per anar al llit a l’hora. Quan m’he assegut al sofà estava cansada, m’he recordat dels problemes de la feina i he decidit que estava tant agobiada que no podia ni netejar i em feia ràbia no tenir més forces....a sobre veia que les parets s’havien embrutat més...i que??? No penso pintar fins que els fills tinguin 15 anys!jajajajajaja

Moment negatiu:

De la feina: tothom té problemes laborals en algun moment o altre de la vida. Jo tinc les coses molt clares del que permeto i del que no, però el meu jefe no està acostumat a això i a cops salten xispes, i en aquests cops m’agobio una estona pensant que el que hauria de fer es canviar de feina i em cabrejo perquè no ho faig....

Moment de felicitat:

Li explico a la meva parella. Si, d’acord, porto treballant aquí 5 anys i ara no em vindrà de nou ni cap comentari ni res...m’adono que per molt que digui, jo no canviaré de parer, sigui quines siguin les conseqüències, tinc molt clar el que vull i no em farà dubtar de res, i si el que vol es que marxi, que millor que sigui ell qui prengui la decisió!! i tinc la sort de que a casa, la meva parella ho veu clar els dies que jo tinc dubtes i ho relativitza tot, fet que fa que en un instant m’adoni que tot allò, no és tant important, només és feina!! I és algo que és pot canviar!!!

Moment negatiu:

Dels fills: porto molt malament el no dormir a les nits, porto fatal que en 9 mesos no hagi pogut dormir mes de 4 hores seguides ni un sol dia, porto fatal no poder recuperar hores de son fent migdiada per les tardes, només algun cap de setmana que puc encolomar els fills una estoneta o al pare o als avis..em canvia d’humor, per les nits sóc un monstre a dies i sóc incapaç d’aixecar-me tranquil·la, ja estic de mal humor a les 3 de la matinada i m’enfado moltíssim amb els meus fills.

Moment de felicitat:

Quan ja estic farta de negociar amb el meu príncep i li dic que es fiqui al nostre llit però que no faci soroll perquè no es desperti a la germaneta, i al estirar-se al llit, tot i haver-li dit enfadada, ell estirar-se al meu costat i abraçar-me o tocar-me els cabells...o que la nena plori sense motiu, i m’enfadi amb una criatureta de 9 mesos i al encendre la llum adonar-me que l’angelet si plora, el seu motiu tindrà, i que el problema que té és que no m’ho pot explicar encara!!

En fi, que si vaig agobiada, és perquè vaig mal dormida i a cops les neurones no em deixen pensar amb claredat!!!!