Arriba
un moment en l’alimentació de la criatura, que veus que s’interessa pel menjar.
El príncep,
que sempre va ser molt menjador (ara menja, però ja no en grans quantitats), va
arribar un dia que mentre li donava la papilla (perdó, farineta) es va llençar
a robar-me la cullera!!! La trobava fascinant, i intentava ficar-se-la a la
boca amb molt poca destresa!jajajaja.
Si quan
passa això et dediques a prendre-li la cullera per tornar a ficar-li a la
boca...malament rai!!! El millor és deixar-li la cullera i tu agafar-ne una
altra...
El príncep
es va tirar directament a la cullera, en canvi la princesa...ella ha començat
abans amb lo que es la psicomotricitat fina que en diuen(son germà li va costar
més) ....i mentre menja, si cau alguna gota, la seva obsessió es agafar-la amb
el ditet índex i el gros per ficar-s’ho ella mateixa a la boca....fa molta
gràcia veure-la concentradíssima en lo que té a les mans i després, poc a poc
intentar arribar a la boca....
Arribat
aquest moment, ja se’ls hi pot donar aliments petits per a que practiquin...però....
S’ha
de tenir en compte varies coses:
-que
diguis al teu entorn que ja pot menjar amb els dits, no vol dir que li
ofereixin trossos de fruita de la mesura de la seva mà!!
-ni
que això sigui un precedent per donar-li aliments que encara “no toquen” pel
simple fet de que es mengen millor(peix blau, o llegums o ou, si encara no ho
has introduït)
- ni
que esperis en deixar-li la farineta allí sobre i que la criatura se la mengi
tota sense ajuda!!!!
Els aliments
per menjar amb els dits són més aviat una experiència per la criatura !! no la
nova manera d’alimentar-se!!!
I si
la criatura va pel carrer menjant una galeta o un tros de pa...no entenc perquè
la gent insisteix en oferir-li xurros, galetes amb sucre o xocolata, gelats,
etc etc....
En fi,
que sobre els 8 mesos tant un com l’altre han passat a voler alimentar-se
solets...i penses: que be!!! Aviat ja ho farà sol!!!
Aix....mares
il·luses!!!!jajajajajajja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada