Deslletament

Si, ja sóc una dona amb pits de pebrot que no dona el pit a cap criatura.

Sóc una dóna, una senyora ja. Ja NO sóc una mare en procés d’alletament, el meu cos , definitivament, pot recuperar.se de la maternitat.

De fet, sóc la única mare que comença a perdre quilos a la que deixo de donar el pit, pel nen ja em va passar, i per la nena acabo de comprovar que m’està passant...yuju!

Vaig deixar de donar el pit la setmana del 12 al 18 d’agost, crec que la mateixa setmana que vaig deslletar al nen.

Això em porta a la conclusió que al agost deslleto.Sempre.Amb tots els meus fills,que només són dos, peró, són tots els que tinc i a tots els he deslletat a l’agost,  a la mateixa setmana.

La nena només té 13 mesos....és tant petita encara....pero ja pot estar deslletada.

Això va fer que jo anés a sopar amb la colla i decidís beure, no gaire: dos copes de vi, 1 mililítre de “chupito” d’herbes, i un “cubata”.

Anava feliç com si m’hagués begut fins i tot l’aigua de les torretes!!

És més, vaig tenir resaca i tot.

Donar el pit és un procés preciós, peró..és esclau, i jo ara ja començava a estar més cansada per tenir que donar sempre el pit al matí(és la única toma que li mantenia aquest últim mes), que no pas gaudir del moment...a més, li donava el pit i després, al cap de dos hores, li donava biberó.

Ja no tenia masas sentit.

Ara puc sortir de festa i que a l’un demà algú altre li doni el bibe, ara puc beure sense remordiments(semblo alcoholica,no??), ara puc deixar a la nena a casa d’algu altre...

Cosa que ha passat ara.

El pare té vacances i s’ha emportat a les criatures a platja d’aro amb els sogres.

Dos dies sense crios. Primer cop que em separo de la princessa...feliç?

No, em sento buida. Com els meus pits, que ara sembla que hagin perdut tot el que tenien dins , com si fosin dos globus desinflats...