Quan busco informació sobre nens
moguts, tot em porta a nens hiperactius o amb dèficit d’atenció!!!!Doncs no!!!! El meu nen no té cap
d’aquestes coses!!tot i que fa plantejar-s’ho a molts.
És tant fàcil com que els nens
que tenen aquests problemes diagnosticats són nens incapaços de jugar molta
estona a un joc o mirar una peli...i el
meu ho fa.
Clar que és evident que amb 2
anys no podia aguantar una peli sencera ni una estona de joc llarguíssima, però
veig que a mesura que creix, té més capacitat d’atenció.
O sigui, que és un nen molt
mogut, és un nen difícil.
Doncs bé, ara faré un recull
d’informació treta dels diferents articles del psicóleg Luciano Montero, més
varis articles que he trobat per internet, que he vist que es basen en estudis
de Thomas i Chess. Per què no puc tenir un fill més
tranquil?Si,és evident que no tots els
nens són iguals i alguns pares podem sentir enveja de lo «formalet» que és el fill
dels veïns, mentre que el meu és un terremoto.He llegit que hi ha una part del
caràcter, anomenada «temperament», que es porta de naixement i que distingeix
uns nens d'altres. El temperament es basa en 9 trets
característics(marco en negreta
el temperament del meu princep):• Nivell d'activitatSi el nen és molt actiu, caldrà donar-li moltes oportunitats per
moure’s .. Amb aquest tipus de nens cal procurar reduir, en la mesura de lo
possible, les sortides llargues que els obliguin a estar molt temps quiets. I
si no aconsegueix parar ni un minut, és millor treure'l de la situació i intentar que es tranquil·litzi. No és que es
porti malament, és que és així. Quan maduri s'adaptarà millor, però per ara no
es pot controlar. Si nosaltres som tranquils, potser suportem pitjor a un nen
molt actiu. Però pensem que tindrà els seus avantatges quan creixi.
Si, per contra, el nen és
tranquil i nosaltres som molt actius, pot estranyar o frustrar la seva
patxorra, però és millor acceptar com és i gaudir dels avantatges de la seva
manera de ser. Diguem per acabar que un veritable excés tant d'activitat com de
passivitat pot indicar problemes.• ritmicitat (regularitat)Es refereix a la regularitat de
funcions biològiques com la fam, el son o les deposicions, entre d'altres.Els nens molt regulars faciliten als pares l'organització del dia,
encara que també, com a contrapartida, és difícil canviar les seves rutines
davant viatges o altres imprevistos.
Els irregulars mengen o dormen
malament fins que els pares s'adonen que els falta un ritme estable. Convé
imposar suaument un horari. Anar a dormir i menjar a hores fixes els farà
sentir que la vida és predictible, encara que els seus ritmes interns no ho
siguin. Aquests nens poden trigar més a aprendre a controlar el pipí i la caca,
per la qual cosa cal ser especialment tolerants amb ells. • Aproximació o allunyamentLa facilitat d'alguns nens per
acceptar persones i situacions noves aplana moltes dificultats, encara que el
problema pot ser la seva excessiva sociabilitat amb estranys o la
tendència a allunyar-se sols. Els que es retreuen no han de ser pressionats per això, sinó tot el
contrari: convé preparar-los i donar-los el seu temps. És fonamental informar
per endavant dels canvis i circumstàncies noves. Hem de comprendre'ls en aquest
tret del seu caràcter i no fer-los sentir que els valorem menys per això.
• AdaptabilitatEls nens que s'adapten fàcilment
als canvis són una benedicció, però els pares han de recordar que, com tots els
d'aquesta edat, també ells necessiten estabilitat i rutines.Per als que suporten malament
els canvis, el millor és mantenir el més
possible les rutines diàries. Però com un cert nivell de canvis i novetats és
inevitable i fins i tot convenient, el truc està en graduar aquests canvis. Els
menjars nouss, per exemple, es faran poc a poc i d'un en un. Si els donem
oportunitats fàcils i freqüents de provar coses noves, els ajudem a tolerar
millor els canvis
• Llindar de respostaEls nens molt sensibles
reaccionen amb força a les variacions (fins i tot les més lleus) de sabors,
textures, llums, olors i temperatures, de manera que són més propensos a les
manies. Com a contrapartida, més tard seran persones molt detallistes i
sensibles. Per ara no els torturem imposant molts més canvis dels que poden
suportar.Els que tenen un nivell baix
d'aquest tipus de sensibilitat donen molts menys problemes, encara que com tota cara té la seva creu,
també es donaran menys compte de si necessiten un canvi de bolquers o de si una
roba aspra els irrita la pell.
• Intensitat de la reaccióÉs la intensitat amb què el nen
expressa les seves emocions. Es manifesta, per exemple, en la força de la seva
rialla i del seu plor.Amb els nens més intensos, cal distingir, per exemple, quan se'ls ha
de consolar perquè la seva desesperació està justificada, o quan cal ignorar perquè
els seus esclats de ràbia són més teatrals.
Amb els nens més suaus, el perill
pot estar en que les seves necessitats siguin ignorades. Si no armen rebombori
i no protesten, potser no rebin l'atenció que mereixen. Cal diferenciar els
matisos més subtils amb què expressen els seus sentiments i animar-los a ser
més ferms i fer-se valer. • Qualitat d'estat d'ànimEn uns predomina l'alegria, en
altres la serietat i en altres l'enuig. És molt fàcil descobrir de quin tipus
és el nostre fill:Els
alegres són una delícia, però convé
estar alerta per veure quan després de les seves somriures hi ha alguna
frustració o malestar, ja que no ho expressen tan fàcilment com els
malhumorats.
Amb aquells en els quals
predomina el mal humor cal fer-li filosofia per admetre aquest detall com una
característica seva i no culpar ni culpar (tret que aquest mal humor respongui
a alguna causa ambiental que estigui afectant la seva vida).Als seriosos cal fer-los sentir
que els volem i valorem com són, que ens semblen encantadors sense que
necessitin fer monades tota l'estona. • DistraccióLa
gran activitat i capacitat de distreure de molts nens d'un any porta a molts pares a pensar que el seu fill és
hiperactiu, circumstància difícil de diagnosticar a una edat tan temprana.En
qualsevol cas, sempre convé mantenir al seu voltant un ambient tranquil, sota
en estímuls. Tenen l'avantatge que és fàcil fer-los passar d'una activitat a
una altra sense que s'oposin (del bany al sopar, per exemple).
Els més difícils de distreure
poden ser més tossuts i oposicionistes, pel que convé avisar amb antelació dels
canvis. Per contra, són més autònoms. • Capacitat d'atenció i
persistènciaA aquesta edat, l'atenció és
inestable, però mentre alguns nens passen d'una activitat a una altra en menys
d'un minut, altres poden dedicar-se a un objecte o activitat durant cinc, deu,
quinze minuts i fins i tot més.Els
més inestables necessiten que els acompanyem en
els seus jocs, els parlem sobre ells i els animem a persistir. No és bo oferir
massa joguines alhora.
Els més persistents tenen més
autonomia per passar estones entretenint-sols. Com a contrapartida, serà més
difícil distreure'ls quan s'entestin a fer o tocar alguna cosa que no deuen. Tres tipus de nensEl que van trobar va ser que, si
bé tots els nens mostren els mateixos comportaments en algun moment, alguns
nens eren més propensos a mostrar certs comportaments. I els classifiquen en
nens fàcils, nens difícils i nens lents. "nens difícils" són aquells que, sense sortir de la normalitat,
tenen ritmes biològics i rutines diàries irregulars. Els costa adaptar-se a
situacions noves. Necessiten que els tractem amb fermesa i flexibilitat. També
amb una mica més de dedicació i atenció.
No sé si és exactament la
descripció del meu princep...en tot cas:
Coses a fer en nens inquiets com el meu:
-Apuntarlos a algún esport perque es “desfoguin”
-Marcar rutines diàries.
-Explicar amb anetlació els esdeveniments fora de la rutina (aniversaris,
vacances, etc)
-Donar ordres sencilles i clares
-No començar una activitat fins que n’acabi una altra.
-Dedicar una estona al final del dia a la relaxació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada