Doncs sí...l'últim dia que vaig escriure, va ser fa tres anys...és el que passa...arriba un punt on la princessa també creix i ja no et queda ni ganes de pensar per escriure.
No us penseu, he fet moltes coses en aquests tres anys, hem viatjat molt més, cada any mínim..
Hem deixat l'escola bressol per sempre, he repetit els procediments de maduració dels nens, amb l'experiència del primer, cosa que ha fet que amb la princesa sigués molt millor(lo de treure els panyals, per exemple, no els hi vam treure fins que ella mateixa ja se'ls treia per fer pipi, ja que era la última de la classe, i quan les mestres de l'escola bressol em van dir que creien que ja estava sobradament preparada els hi vaig respondre: ok, jo els hi treuré aquest cap de setmana, pero a la que es fagi un pis a sobre, li torno a posar...
La pobra filla, mai més es va fer pipi a sobre, m'estava demanat a crits no portar mai mes alló...i no us penseu que era tant gran,eh? tenia casi els tres anys...), també hem fet una boda, el pare de les ciratures i jo ens hem casat, por todo lo alto...fins i tot vaig fer blog allí, l'única época en aquests anys que he escrit...aquí el teniu per si de cas:
https://www.bodas.net/web/angelsioscar
i que més...doncs el de sempre: cridar, desesperar-se, intentar ficar normes, perdre els nervis, dinar en restaurants ràpid abans de que els nens es descontrolin més, viatges amb cotxe cantant les cançons de frozen a tot pulmó, baralles de germans, parets pintades(la princesa va pintar tota la seva habitaciò , les 3 parets que toquen al llit, amb dibuixos ben grans) que t'ajuda a repintar l'habitació...
Hem incorporat un gat a la família, el Tom, que ara ja te un any, i el pobre ja ha sofert de l'estress(diagnosticat pel veterinari)
i...en aquests anys també em experimentat el dolor de les perdues: la padrina consuelo i el abuelito gran , que ens van deixar el mateix any, el 2014.
Cosa que em va fer adonar de l'importància a la vida de les figures del padrins. Personalment, vaig trovar molt dur fer-me a la idea de que la meva padrina ja no hi era...amb tot el que comporta...
Peró ara sembla que, ja que la pricessa ja té 5 anys, fets fa just un mes, i el príncep 7, puc respirar una mica més...ara estem de vacances al poble i ja van sols per tot arreu...
Mares de fills més petits: anims!!! tenir.ne dos de menys de 5 anys es duríssim!!! Sembla que no escoltin i que no te'n surtis de l'educació, però, vull creure que sí que es pot!!
i...després de tres anys de no poder ni escriu-re, aqui hi torno.
PD:sí, el segon sempre es perd atenció: no tinc guardat ni enregistrat moltes de les seves primeres vegades...pobra princesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada